No busqueu parabolts... no n'hi ha gairebé. Però de ponts de roca en trobareu a dojo i ademés podreu posar friends i tascons a tutiplen (excepte al últim llarg, el més "manolo, a menys que porteu un friend del nº 6...).
Esperó Joaquín Sabina. Ressenya made in Lo Gall
La història d'aquesta via es prou aventurera. Fou oberta en "soloin" pel Jordi però a l'últim llarg es va trobar que allò feia respecte, havia pujat ja bona part de la fissura empotrament del llarg a pèl i la cosa es ficava encara més tiesa, tampoc estava clar destrepar així que amb un tros de corda que portava es va poder assegurar de fortuna en uns ponts de roca mercès uns blocs empotrats i va poder acabar la ruta. Quan hi aneu ja veureu que la cosa té el seu que... Bé batalletes apart (m'encanten les batalletes... em faig iaio) anem per feina.
Primer llarg, 60 m de tràmit que ja han estat redreçats per una entrada més elegant.
El segon llarg vaig resseguir el fil de l'esperó però la "versió" definitiva entra més recta
Jordi i Merto arribant a la role del coll de l'Agulleta del Sòcol
Tercer llarg, insòlit, Jordi de segon...
L'Agulleta del Sòcol un cim prou atractiu per si sol (No es pas verge... ja té varis itineraris). Llàstima que no hi hagi ningú al cim...perquè quedaria un "afoto waps"!
No és fins que arribes a "les tres fissures", 4art llarg, que comença a haver-hi una mica de picant. La més senzilla, la de la dreta, es Vé d'autoprotecció. Es fa molt bé. Les altres dues V+ i 6a així que hi ha on triar.
Les reunions s'han d'equipar però al coincidir amb feixes no hi massa problemes d'equipament ni de pati.
Penúltim llarg, un diedre força bonic
Es protegeix força bé amb friends
A l'arribar a l'arbre cal anar més a la dreta per fer la "role"
Merto recuperant el llarg
Reunió d'autoprotecció "friends belay"
Jordi netajant la travessia "matojera"
A l'ultima reunió de molt bon humor estem disfrutant de valent
Deixo passar davant al mestre, a mi em fa respecte el llarg i a ell li fa gràcia repetir l'aventureta... aquest cop però amb corda
Estétic darrer llarg
Fotocim
LO VIDEO: Lo darrer llarg...
Un friend del 6 buff, com no posi dos del 3 un al costat de l'altre. Felictats, fa molt bona pinta la via, tens raó que el sòcol és el gran oblidat. Amb el Blasco i l'Amadeu Ribes a començament del 76 vam obrir una via, llavors IV+, V, que segurament ningú ha repetit, està aprop del bolet.
ResponEliminaSalut companys
Ostia!!! Haure de demanar un credit per comprar un Camalot del 6. El "problem" es : ON???!!!!!
ResponEliminaMingo, no tindràs pas un ressenya de la via aquesta del 76 encara que sigui "cutre". Estem recuperant tot aquell itinerari que podem per a la guia.
ResponEliminaSergi, i potser amb un de sol no en n'hi ha prou...
ResponEliminaDe fet el "mestre" va passar sense res (ell rai que pot...).
Es tracta d'anar sobradet, com es diu ara amb el grau assentat, i ja està, és difícil però no extrem, a més al tractar-se d'una fissura sempre pots amagar el cul dins...
I que me'n dius d'un tauló de 15 d'encofrar, tallat a troços. D'aquestos en tinc pel magatzem.
ResponEliminaJuanill t'ho miro. Suposo que ja ho sabeu que el Jordi Vidal i el Joan Enric van guanyar un premi Sant Bernat (76) amb una guia de escalades de Sant Llorenç, Santa Linya i Terradets. No es va publicar, jo en tinc una còpia en Jordi possiblement també. Si trobo la ressenya, on t'ho faig arribar?.
ResponEliminaSi la guia que dius la conec i en tenim una copia. Si trobes la ressenya m'ho pots enviar al correu jescuer@colgeocat.org
ResponElimina