CAPÍTOL PRIMER
Som a la Meca dels alpinistes. Volem fer el rey dels Alps, el Mont Blanc, però primer potser cal aclimatar una mica i malauradament l'idea de fer-ho a Suissa s'espatlla amb les previsions de la meteo així que trio una vella coneguda per a mi (Juanill) la Petite Verte. Com ja és la meva tercera visita decideixo de fer-la per la seva cara nord una mica més picant que la normal donat que la ruta que em molaria (corredor Chevalier) no està en condicions, hi falta glaç. Per en Merto, que és la seva primera estada als Alps, tot li va be. Potser sembla una gran aventura però la veritat és que en teoria es tracta d'un passatemps d'un matí... o així ho recordava d'altres vegades...
La línea vermella es la via escollida. (Font: la xarxa)
Ressenya made in "lo Gall"
Juanill passant la rimaia, ambientasso alpí. El temps no era dolent, encara que no ho sembli, la boira alternava amb el solet tímidament
Perquè no hauré dut més caragols de gel? en porto un i me'l guardo per més amunt...
Merto al llarg de gel, al fons la glacera
Veus com no fa tan mal temps?
Aquest tros no el recordava... això està més difícil que els altres cops, hi ha menys neu i el gel fa acte de presència s'ha d'anar per la roca amb els crampons ficats, osti tu, això si que ja és l'alpinisme...
Quan la boira escampa les vistes de la Nord dels Drus i la vessant del Nant Blanc de la Verte son
esglaiadores, quines muntanyes...
3b dels Alps, bona pedra i bon canto però amb botes rígides... (com abans) i punxes per tot arreu...
Això ja és més fàcil
Fotocim, tot i que el cim només és una punta d'una aresta que duu a la Verte
Exaltació nacionalista al cim, darrera, l'aresta dels Grands Montets, una de les vies de la Verte...
Baixant per l'aresta de la V.N....
... amb algun tram una mica "tieso"
Dons sembla que per ser la primera vegada li ha agradat.
PROXIMAMENT: CAPÍTOL 2
DOS "GALLS" PER SOBRE ELS 4000
CONTINUARÀ... (si no us queixeu gaire...)
LO XIST
Un dibuix del Samivel... metàfora del festeig?... o no
Ostia, ostia, ostia!!!!! Aquest galliner ja comença a ser internacional. M'agrada un "ou" ó dos , que els nostres GALLS s'en vagin a picar pedra als paradisos alpis. Quina enveja "mariconassos". Besitos.
ResponEliminaLO SERGI