9 de Juny de 2012-TERRADETS-Paret de les Bagasses-QUO VADIS 330 m. 6b+, Ae (6a obl.)

Ressenya Made in LO GALL

Ressenya original

Situació a la paret

     Ja esta! Sembla que per fi ho hem aconseguit. La “Quo Vadis” ha quedat re equipada després de uns quants dies de passar calor, ploure, perdre claus, ulleres, càmera de fotos, deixar-nos cordes al cotxe….. un desastre, per no perdre el costum.

     Anècdotes a part, la via ha quedat re equipada amb parabolts mètrica 10 i les reunions amb anelles per poder rapelar ,si escau. Hem netejat els llargs tot el que hem pogut i fins i tot hem fet un llarg nou al tram  comú amb la CADE i un altre de sortida directa a la Feixa. També hem arreglat amb un parabolt la possible sortida per l’escape .

    Tot ha estat possible amb la col·laboració de tots els  GALLS  del galliner (autòctons i foranes) i la mostra la tenim amb la llista que apareix com a re equipadors. Tots han col·laborat d’una manera o altra i es per això que, des de aquest bloc, agraïm la seva col·laboració. Ara, la via , es de tothom. Gracies.

UNA MICA DE HISTORIA.

     Eren els anys 80 i Terradets estava de moda. Cal pensar que eren els inicis de la escalada esportiva i a la zona , junt amb el Verdón, hi havia plaques de tot grau . Cada dissabte les línies d’ascens al fantàstic mur de pedra eren recorregudes per cordades que venien de tots els racons de la geografia europea. La gent escaladora, guarnida amb les seves malles de colors i mocador al cap, fruïa amb les plaques ratllades, les fissures i diedres d’aquesta mole calcaria que s’anomena Paret de les Bagasses. Hi havia dies que a totes les vies hi havia cordada.

     Nosaltres érem una colleta de Lleida que ens penjàvem d’aquestes i altres parets del nostre país i que un bon dia vàrem pensar: Per que no , una via a Terradets?. Ens ho vàrem mirar amb deteniment i el lloc menys ocupat era la part esquerra de la paret , així que vàrem traçar una línia imaginaria i a picar pedra. La via es va equipar per dalt, amb espits , en aquells temps tot un  luxe, tot i això no s’ha  repetit massa i es que les vies de placa de la zona dreta l’han eclipsat.

QUATRE REFERENCIES DE LA VIA

     La “Quo Vadis” no es ben be una via plaquera. Cal diferencia dues zones. La part de baix fins el escape on les plaques manen, tot i que el concepte no es anar al recte dels parabolts , sino anar ballant per les plaques buscant els cantos, que hi son , alguns petits, però hi son. La part de dalt en canvi es mes de sostres que cal superar amb artificial i sortides a placa , o artificial pur i dur, sempre a l’espera que algun “manolo” els alliberi.

    Ara creiem que “Al Cèsar lo que es del Cèsar” i os convidem a que aneu a repetir-la. Pensem que ha quedat força be i ,a mes a mes, la pedra no esta “sobada”.

     S’acceptaran critiques però, com sempre, no en farem ni puto cas. Cal fer menció a la ressenya original (grau molt apretat) ,en aquells temps , un 6a no el posava qualsevol.

     Aquí teniu unes quantes fotos del re equipament i de la primera re ascensió. 

RE EQUIPAMENT

                                    Inici Via                                     

Cal fer be les coses

Lo Lluis , lo Juan i lo Sergi a punt

Lo Juan desde la Feixa

Lo Lluis i lo Juan montant reunió

Lo Lluis treient els spits vells

Lo Juan re equipant el L8

Lo Lluis i lo Juan satisfets per la feina

Lo Lluis estudiant el L7

Lo Juan posant un re envio al L6

Per avui ja en hi ha prou

A PROBAR-LA!!!!

Amunt i crits

Lo Nico al L1

Lo Lluis al L1

Lo Llauis al L2

Lo Lluis al L2

Lo Sergi al L3

Lo Llauis al L3

Lo Sergi al L3

Lo Tato al L3

Lo Nico al L4

Lo Sergi al L4

Lo Nico al L5

 Lo Sergi al L5

(el pedal no fa falta)

Lo Nico devall del 6b+ del L6

Lo Nico al L7

Lo Nico al L9

Lo Nico al L10, nova sortida a la Feixa

Floreta del dia

LO XIST :