20 d'abril de 2012, MONTSERRAT- LA PRENYADA. Via Gomez-Xalmet, 140 m, M.D.-, V/A0 (6a)

1957, "La Prenyada" rep el seu segon itinerari que esdevindrà una clàssica "cinc estels" amb totes les de la llei. J. Gómez i J. Xalmet del GEDE, sense peus de gat, ni "friends", ni tascons, obren l'espectacular diedre que ratlla la cara sur d'aquesta agulla i, pel que tinc entès, només amb escarpies, sense posar expansius (m'agradaria que algú pugues confirmar aquest aspecte). Avui en dia continua essent una clàssica imprescindible que, mira per on, ens faltava al Merto i a mi. La via està amorosida amb parabolts (pero sense pasar-se) i pràcticament conserva  tot l'encant, cal escalar. Nosaltres vam ficar algún "caxarro"que estrenàvem, perquè ja se sap que els galls no som gaire amants dels vols llargs, i vam fer el que vam poder per forçar en lliure el tram "tieso" del primer llarg (Antic A2 que ara es pot negociar en V/A0 i que en lliure surt V+, segons uns, o 6a segons uns altres, el que si us puc dir es que cal una tona de magnesi per no lliscar...de lo polit que està). Els altres llargs són més assequibles i d'una qualitat excel·lent. La via es una autèntica delícia absolutament recomanable.

Dues ressenyes, dues èpoques (Font: esquerra Guia d'en Rodes i Labraña, dreta Escalatroncs)

Merto al primer llarg.

Juanill arribant a la R1 

Inici del segon llarg

Bones savines per assegurar

2on llarg Diedre espectacular!

Merto negociant el 3er llarg

R2 vista des de la meitat del 3er llarg

Juanill a R3, la primera còmoda de la via. La fisura del darrera es per on va la variant Anglada Cerdà.

Juanill a l'estètic 4art llarg

Merto encetant el darrer llarg

Merto a punt d'accedir a la fàcil rampa que duu al cim

Fotocim, fa vent i no hi ha on aguantar la càmera...

LO XIST

Malgrat que al vespre vam perdre...

¿Por qué a la selección española la llaman 'El Circo'?
    Porque lleva a los malabaristas del Barça, a los leones del Bilbao y a los payasos del Madrid.