LO GALL: 17 de març de 2012-MONTSERRAT- Regió d'Agulles- La Saca Gran o Agulla Dionis. Integral Stephanie-Aresta Brucs. D+ (5b+, 90m)

Montserrat no es pas terreny gaire concorregut pel GALL ponentí malgrat la seva màgia indiscutible però lo GALL Mamet (Mamerto pels amics) des de l'adolescència es un apassionat del Serrat (conegut també com "Ca la Montse") i m'engresca a anar-hi. Jo, lo Juanill, em deixo convèncer fàcilment al saber que anirem a Agulles on fa milions d'anys que no hi he tornat i ens acompanyarà en Xavi el creador de Domzalski, bon coneixedor de la zona, amb el que ja havíem triomfat al Cavall Bernat. Quedem al Bar Anna del Bruc, lloc freqüentat per múltiples espècimens amants del mon vertical, alguns fins hi tot de més veterans que nosaltres (la tercera edat està que trenca la pana). Xavi apareix acompanyat del Carlos, estarem en bona companyia. Els nostres objectius son ben clàssics: dues arestes Brucs, la de la Saca Gran o Agulla Dionis (una via d'en Cerda i en Riera del 1958) i la de l'Agulla de l'Arbret o la Mitra (un altra realització Cerda-Riera aquest cop amb E.Auqué del 1957).

Desprès d'aparcar a Can Massana i una aproximació del tot encisadora arribem al peu de la Saca on, ves per on, hi ha cua!. Davant nostre tenim una cordada de tres on el més jove nomes té 9 anys!. En principi esperem però al veure que el "pollet" es demora al primer llarg decidim que se'ns passarà l'arròs i ataquem la via del cantó, la "Stephanie". En Xavi negocia el primer llarg amb maestria i en Carlos ensinistrat pel Xavi, conscient de les limitacions del GALL Juanill, deixa les cintes posades al primer tram. "Només" marquen V (en algunes ressenyes inclús menys...), peró jo ho descriure com 5b+. Es com tornar a la joventut, spits, xapetes de les antigues, sí, sí, d'aquelles que les pots doblegar, tot prou rovellat i unes bones excursions entre assegurances especialment si el grau es moderat. Juanill, que esperaves? això es Montserrat, Agulles, joc de peus, et pots passar pel folre de la cresta el treball de braços al rocòdrom dels últims dies, que aquí la ganda d'on tibar es escadussera que tot son "rolling stones".

Juanill negociant al primer llarg de la Stephanie

Juanill i Merto, GALLS de Ponent a "Ca la Montse"

Carlos al segon llarg

Merto fent lo propi al segon llarg de la Stephanie

Juanill al tercer llarg de l'Aresta Brucs

Darrers metres abans del cim

Merto arribant al cim

Poc a poc entrem a la dinàmica montserratina, després de dos llargs de la Stephanie sortim pel tercer de la clàssica aresta Brucs, un llarg força bonic que et deixa al cim. La vista es preciosa, la regió d'Agulles es màgica. Un ràpel curt fins al collet i una desgrimpada ens deixen a terra altre cop. El dia es llarg i no en tenim prou, pròxim objectiu l'Agulla de l'Arbret.