8 gener 2012 MONTSERRAT ST. BENET Miranda del pas dels francesos Via EL CAMÍ DE L'ALSINA 150 mts. 6a+ (V+ obligat)

Desprès diran alguns galls malintencionats i envejosos que certs elements del galliner només es dediquen a foter-se fins al cul de cafeina de la cara. Així doncs, per tal de desmentir aquest rumors infundats que corren pel galliner, lo Llauis i la LLona, desprès  d'un esmorçar saludable a base de restes de "tarrons" i neules d'aquestes festes, és dirigeixen cap a Montserrat a pasturar una estona i si pot ser a moure l'ala o la cresta, que tot té la seva gracia.

Tot i que ni han olorat la cafeina, els agafa una mena de rampell per emparrar-se per les parets d'aquestes muntanyes tan nostrades . Al galliner ja és comença a sospitar que aquest parell d'ocellots de ploma fina s'estan convertint en Montserratins de soca -arrel, com lo Cogul i il professore... doncs res de res!!, cada vegada que lo Llauis i la LLona escalen a Montserrat es donen compte que ells sempre seran més galls de les terres de ponent i la seua preciosa roca calcaria. Es comenta pel corral que, en realitat, les seves constants visites a Montserrat es deuen a les raccions de calamars i les birres que endrapen al finalitzar la seva activitat alpistica... voliem dir alpinística.

Així doncs abans dels calamars pugen per les escales dels pobres, que comencen a la plaça de la font, i just quan aquest costerut camí d'escales travesa un petit pont de fusta, a ma dreta tenim la placa del començament de la via. Dues opcions per començar la via, per la placa de roca super-relliscosa de 6a+ ( que és la via original) o bé fer el primer llarg pel diedre de la dreta.




Ressenya de lanochedelloro.com


El camí de l'Alsina és una via que està totalment equipada amb parabolts, on només fan falta 12 cintes + reunió, però si voleu  fer el primer llarg pel diedre de la dreta com la cordada de galls, tot i que hi ha un parell de ponts de roca amb cordino, no està de més portar un parell de friends grans-mitjans per asegurar aquest primer llarg que no és dificil però et fa passar el fred deseguida.

Lo Llauis davant del diedre alternatiu del L1

Al finalitzar el diedre si anem cap a l'esquerra, trobem la primera reunió de la via en una feixeta molt comoda, i ja tenim davant la placa del 2on llarg, que comença amb un parell de pasos xungos. Lo Llauis com us deiem abans, con que no és Montserratí de soca-arrel, treu el pedal, estira la pota, mou l'ala, un pas i cap amunt que els cantos ja son d'un tamany més a la seua mida.

Al principi del L2, habent fet ja la pedalada

Ara ja només ens queda anar seguint les asegurances ( per cert, la via sense estar "comechap" està molt ben asegurada), per uns preciosos murs de V , que fan que l'ascalador comenci a tenir sensacions que s'està tornant montserrratí de soca-arrel. De fet en mig del fregado, lo Llauis s'anava tocant el cap, ja que com es pot comprobar en els dos galls (lo Cogul i il professore) que son montserratins-montserratins, tots dos llueixen una severa manca de cobertura pilosa en la part superior del crani.

La Llona al empalme pel bosquet, el L3

Lo Llauis al L4

La Llona al L4

 La Llona a R4

Per cert, el penultim llarg, és un placa de somni, que fa ascalar desde el primer metre fins a l'ùltim!! sempre amb els agarres justos per no començar a plorar.

Lo Llauis al L6

La Llona al L6

La Llona arrivant a R6

La Llona sortint de la via

Fotocim

En definitiva una via d'aquelles de disfrutar ascalant, amb una aproximació comoda i un descens encara més comode, ja que la via surt al costat del mirador que hi ha sota el refu de St. Benet. Això si porteu com a minim 10€ per poder-vos endrapar una bona racció de calamars al self-service de la botiga del monastir...

Floreta del dia

Lo Xist:

 UN EJEMPLO QUE DEJA MUY CLARA LA TEORÍA DE LA RELATIVIDAD:
 Al final de la tarde, un ginecólogo espera a su última paciente... que no
 llega.
Después de media hora de espera, supone que ya no vendrá y decide tomarse
 un Gin-tonic para relajarse antes de volver a casa.
 Se instala confortablemente en una poltrona y empieza a leer un
periódico.
 Entonces suena el timbre de la puerta... es la paciente que llega toda
 sofocada y pide disculpas por el retraso.
 -No tiene importancia- responde el médico. -Mire, yo estaba tomando un
 gin-tonic mientras esperaba. ¿Quiere usted acompañarme y tomar algo?
 -Acepto con placer- responde la paciente aliviada -con el sofocón que
 traigo...
 Le sirve un vaso, se sienta frente a ella y empiezan a conversar sobre
 temas banales...
 De repente se oye un ruido de llaves en la puerta del consultorio. El
 médico tiene un sobresalto, empieza a ponerse nervioso, se levanta
 bruscamente y dice:
 -¡Mi mujer! Rápido, quí­tese las bragas y abra las piernas-

En la vida todo es relativo...