22 octubre 2011 EL PURO Camarasa, via FIESTA VIKINGA 6c 80mts.

Com que lo Pepe és un gall una mica raro, només surt de nit i al dematí no s'aixeca d'hora per fer un bon kikiriki, tot tornant de Finestres, lo Nico, lo Franc i lo Llauis, quedem amb ell a Camarasa per anar a repetir la Fiesta Vikinga al Puro...Més que res perque lo Nico no para de dir-nos que és una via guapa, plena de forats i que lo grau no ens ha d'espantar que és pot fer... total, desprès d'una parada a repostar energia i colesterol,  reunits el quartet de galls, ens dirigim cap al Puro. Cal remarcar que veien los preus del café tan asequibles, lo Llauis els va pagar sense "rechistar" i amb una certa alegria, per  no haber de  tornar a caure en els errors del passat...

La sessió vespertina d'escalada s'organitza en dues cordades, un gall manolo i un gallito a cada cordada, així doncs cordada Pepe-Franc, cordada Niko-Llauis.

Per arribar a peu de via des de Camarasa us heu de dirigir cap a la central de Camarasa, aparcar al final de la carretera que porta a la presa, des d'allí no es pot triar massa opcions per arribar al peu del Puro, així que agafar el corriol i cap amunt, com si anéssim a fer la Directa al Puro. 

Sembla impossible que encara s'hi pugui encabir una via al Puro, sense xafar-ne cap!!, però és que estem parlant que la oberta lo"puto"amo, lo Juan Gutierrez!!. Com gairebé sempre, això és sinònim de via guapa, guapa, i amb l'equipament reglamentari, i la roca de primera.
La via està just a la dreta de la Directa al Puro, arrenca per un mur desplomadet ple de forats. Parabolts molt visibles des de terra.

Ressenya made in Lo Gall

La via comença amb un mur desplomadet ple de forats, però en el que cal col.locar-se bé per no col·lapsar-se, i sobre tot no malgastar forces ja que tot el llarg és molt intens i encara que sembla que a mitat del llarg hi ha algun repòs, la cosa no afluixa fins arribar a la reunió. Son 30 mts de continuïtat i exigència. Com era d'esperar lo Nico i Lo Pepe el varen encadenar a vista!, i lo Franc i lo Llauis varen fer una cosa que aparentment semblava ascalar, però al nostre galliner normalment se'n diu "acerdar", és a dir astirar de les cintes com un "cerdo covard".

Lo Paepe als primers metres de la via

Aquest Paepe, que troba repós en uns llocs!!

Lo Franc seguint al Paepe, al L1

Lo Nicut en el mur de sortida del L1

Lo Llauis arribant a R1

La via té tres llargs amb les reunions perfectament equipades, però nosaltres, la varem resoldre en dos, empalmant el 2on i el 3er en un de sol, que dona un llarg de quasi 50 mts, molt variats: bavaresa, fissura, diedre, pujar damunt un mini-puro... distret, distret... En aquesta part de la via el grau ja és més apte per tots els galls.

Lo Nicut al L2, disfrutant de la roca

Tot i que lo grau és més assequible, hi ha algun passet....

i molta verticalitat

A mesura que ens apropem al cim, los Galls es relaxen,

tot i que la via no perd gens d'interes fins a dalt

 Deu de ser per la cafeína, la cara de velocitat del Llauis

 Mireu quins "manolos", estan serios, per disimular

l'alegria d'encadenar a vista

Com que portavem cordes de 60 mts. varem baixar en dos rapels, per la Directa. Un rapel curt de 20 mts fins a la darrera reunió de la Directa, i d'aquí un de 55mts fins a terra.

Una floreta delicada per una jornada d'ascalada inmillorable

 

LO XIST