17 d'agost 2011- MASSIS DE NEOUVIELLE- cara sud del Ramougn- via RAISIN D'OURS 150mts. V

Encara que alguns galls tinguin enveja, cosa sempre saludable pel bon funcionament del galliner, altres galls fem vacances durant els mesos de la xafegor al pla, i per això lo Lluís i la Papallona s'encaren cap al Pirineu, que si està fresquet i ademés el café surt més barat que a d'altres llocs més de turisme de masses...

De les moltes escalades i pateos que varem fer durant els 15 dies de lleure estival, ressenyem aquesta, no per res, simplement per que ens dona la gana! seguint la secular tradició antidemocràtica de Lo Gall, i perque a la Papallona li van agradar molt les vistes i el paisatge.

Per arribar-hi s'ha de passar pel  Tunel de Bielsa, baixar fins a Fabian on s'agafa el desviament per pujar cap al parc natural del Neouvielle, fins a l'embassament de Cap Long.(parking).

D'aquí travessem la pressa i ens direcció la muralla Sud del Ramougn. Es el mateix corriol que és dirigeix al "Pas du Gat". No cal patir, ja que desde l'aparcament és veu perfectament per on discorre la via i el sender d'accès. Pels galls tranquils hi ha 1h. de pateo.



Ressenya fotografiada al bareto de Cap long


La via està pràcticament equipada amb parabolts, encara que hi ha bastant aire entre els seguros,  no està de més pòrtar algun friend petit i mitjà per ficar algun "quitamiedos". La roca és bastant bona, tot i que hi ha algún bloc dansarí (sobre tot al darrer llarg).  El grau és bastant asequible, però tots els llargs son d'ascalar i estar per la feina.
Les vistes del Cap Long son espatarrants.

La Llona pujant cap a la paret

El peu de via

 La via discorre per les plaques de la dreta del gran diedre que marca, pràcticament, el mig de la muralla sud, entre la vertical del cim del Ramougn i el "Pas du Gat".

El primer llarg comença amb una fàcil grimpada , desviant cap a la dreta per trepar per un bònic diedre vertical, amb bones preses. Es pot anar fins a la reunió 1 bis de la ressenya,travesa cap a la dreta, d'una tacada, les cordes corren bastant bé. La R 1bis, és d'un sol punt que és pot completar amb un friend.

primers metres del L1

 Arribant a R1 bis

Desde la R 1bis, veurem algun parabolt a la vertical  (Raisin d'ours) i algun a l'esquerra de la R, (via poc equipada i més dificil). Nosaltres com a bons galls ens agrada fer les coses tal com manen els canons, i tirem per la vertical, una placa "charter" i un desplomet, on a part de tibar-li t'has de col.locar de peus...

Començant la placa del L2

 La Llona sortint del desplomet

El 3er llarg, comença bastant vertical amb desplom cabró, (d'aquells de treure el manual d'instruccions) i continua per una placa de granit super-esculpit, on  retrobes los motius pels que et vas convertir en gall...- les imparables ganes de disfrutar trepant-.

Disfrutant de la placa com una 

papallona sense ales.... i és que no calen!

Al 4rt llarg cal anar en travesia molt fàcil cap a l'esquerra, fins a veure una xapa, que s'enfila vertical a tope...llarg curtet, per sort, ja que si durés massa... s'acabaria la bateria en un plis.

Lo Lluís tibant-li després de la fàcil travessa

La R4,  té unes vistes, que eixamplen el cor i fan pensar en que no estaria malament de montar un galliner en un indret com aquest, això si! amb galls i gallines, perque tothom trobes el que necessita o li vingui de gust.

 R4 amb vistes

Els primers 10mt. del darrer llarg et provoquen un sentiment contrari de la placa del 3er llarg, -com és que em dedico a pujar per les parets?- resona damunt la cresta, mentre apretes el cul. Es una placa/diedre, on no hi ha res, i tot és més "ciego" que un polític d'esquerres que creu que la llei del mercat és la millor manera d'organitzar una societat.

Lo Lluís remullant lo garganxó

despres de diedre "ciego"

 Sort que desprès la via continua per la placa de la dreta,que ja te una mica més de canto. La sortida per una petita ximenea, on cal mirar de no agafar els blocs "dansarins".

Sortint de la ximenea final de la via

El Ramoungn, sobre el cap del Lluís

Quan arribes a dalt i veus la pedrera de blocs inhumana, que tocarà baixar, et penedeixes d'haber tingut la lluminmosa idea de venir a trepar a aquest racó. Però res és el que sembla, cal dirigir-se cap a l'esquerra (oest), destrepar (fàcil) fins al peu de la pared pel costat contrari on hi ha la via  , pel seu vessant Nord, i ojo al dato!!, si et mantens enganxat, sempre, al PEU de la cara nord de la pared, i SEGUEIXES LES FITES, no xafes ni un sol bloc!!  en un Kikiriki estàs travessant el "pas du Gat" des de on reprens el mateix camí que l'aproximació.

L'escalada és asequible i l'entorn és xaxi-piruli, però si encertes el descens acabes l'activitat amb la sensació que t'ha tocat la loteria!!.

 Clavellina de 5 petals

  
El xist

La "senyo" pregunta al Jaumet:
- Si hi ha 3 ocells dalt d'una branca, el caçador tira un tret i en mata 1, quants ocells queden?.- El Jaumet s'ho pensa i respon: - cap -.
-A veure, Jaumet si n'hi ha 3 i en mata 1 en queden dos-
- No "senyo", si el caçador tira un tret i en mata 1, els altres s'espanten i marxen rapidament, per tan no en queda cap-
- La resposta no és correcta, però m'agrada la teva lògica - diu la profesora.
A l'hora de plegar, lo Jaumet s'apropa a la "senyo" i li pregunta:- si 3 dones es compren un gelat, una el llepa, l'altra el xupa, i la tercera el mossega, quina està casada de les 3?
- La mestra es queda una mica sorpresa, però respon : - la que xupa el gelat -
Lo Jaumet replica: - No "senyo", la que porta l'anell al dit... però m'agrada molt la seva lògica-