dilluns, 29 d’agost del 2011

27 d'Agost de 2011-CAVALLERS-Paret donde peta el riu Malo-AGUJETAS DE COLOR DE ROSA 270 m. 6a+ (6a obl.)

Ressenya Made in LO GALL

     Aquest cap de setmana sembla que el calor ens donarà una “tregua” i es podrà escalar amb una mica de rauxa i goig.
     Lo Mingo volta per Lleida – ell te galliner propi , però encara que sigui com a desplaçat ,los de Lleida el considerem un GALL mes- i com vàrem quedar el dissabte passat li truquem per quedar i, com no, s’hi apunta de seguida. També s’hi apunta lo Juanito i lo Sergi. Quedem una mica d’hora, i en recollir lo Juanito , ens dona la noticia de que també s’apuntat lo Albert, així que avui farem dues cordades
     Parada a Pont de Suert, esmorzar per seguir la tradició i cap a Cavallers. La via triada aquest cop es la Agujetas de Color de Rosa a la Paret on peta el riu Malo. Sembla que no hi ha massa penya però ens equivoquem de ple : una cordada a la Indirectisima ,després en hi haurà un altra mes, una cordada a la Antiparques, que ves per on, també son de Lleida (lo Juan, lo Roger i em sembla que lo Josep, no ho se segur) i per acabar-ho d’adobar es presenten dos “payos” mes a fer la Shreek II , i curiosament son “Caracoles Majaras”. No eren conscients del perill que corrien ….. un “picotasso” i a prendre pel cul la clasca. Aquests “manyos” sempre buscant el perill (bona gent).
Lo Juanito,lo Mingo,la Nataxa i lo Pascal travessant lo riu
Aqui es veu clarament (pantalons d'anar a fangar)
que lo Mingo es de Lleida

     Ens posem a la feina. Engega lo Juanito i lo Albert, primer llarg de placa amb passets fins. Darrera van lo Mingo i lo Sergi apretan lo cul. Segon llarg de canvi de reunió i la “traca” de la via en forma de diedre per equipar ,amb dos espits ja  col·locats, lo demes t’ho has de posar. Aquí vàrem patir tots; lo Albert va posar “cacharrets” fins i tot empegats amb saliva i lo Sergi va sortir per l’esquerra arrossegant-se per la paret de panxa i rodolant, collons quin patir; lo Juanito renegava tota l’estona i lo Mingo sense perdre la compostura va fer lo que va poder.
Lo Juanito al L1
Lo Mingo al L1
     Solucionada la tercera tirada, el quart llar es de segon per arribar a peu dels murs finals, lo Albert i lo Juanito es varen equivocar (o no) i varen continuar per la Shreek. Lo Mingo i lo Sergi , fidels a la ètica del alpinisme, seguiren per la Agujetas.
Lo Mingo buscan la R4   
Un "Caracol Majara" a la Shreek
La Nataxa i lo Pascal a la Indirectisima
Lo Juan rapelant la Antiparques

     Cinquè llarg bonic de blocs , amb un paset de cinquè plus de força i després un diedre tombat força bonic.
     El sisè llarg li toca a lo Mingo, es el mes disfruton de tots , un placa de cinquè de cinquanta metres. Perdem contacte amb lo Juanito i lo Albert , però ens sembla que s’ho estan passant de puta mare a les magnifiques plaques de la Shreek.
     Sete llarg amb diedre tombat i pas de cinquè plus que es comú amb la Indirectisima. Aquí coincidim amb una xiqueta francesa, la Nataxa i el seu “novio” lo Pascal (llàstima). Xarrem tot el que sabem i podem i baixem tots plegats rapelant per la instal·lació de la Shreek. Pareu compte amb l’últim ràpel , si no porteu cordes de seixanta , no arribareu a baix de tot.
Lo Mingo al L 6
Fotocim
Lo Pascal al ultim rapel

Recollir material, motxilla a l’esquena , travessar lo riu , acomiadament  dels francesos, convidant-los a llegir lo nostre bloc i cap a casa a fer punts. Falten fotos , quan me les passin les penjo.
Floreta del dia

CLIP, CLIP, CLIP :    Aqui podreu comprobar com els homes sí que podem fer dues coses a l'hora





dilluns, 22 d’agost del 2011

20 d'Agost de 2011-PIRINEUS-Tuca de Culebres 3.062 M. + Pic de Vallibierna 3.067 M.- III

Croquis tret de la web PIRINEOS 3000

     Aquest dissabte no en hi havia certesa de l’activitat a realitzar pels membres del GALL, perquè com ja vàrem comentar en la “piulada” anterior, estem tots una mica escampats.
     Tot i això lo Juanito i lo Sergi , decideixen d’anar a caminar una mica, retornant als orígens, i se’n van a fer el pic del Vallibierna , passant pel Culebres. Abans però, fem una trucada a lo Mingo, que sabem que volta per Lleida, no fos que volgués venir , però ens diu que no pot ser que li toca família i quedem per al proper Dissabte. També truquem a lo Lluis (el de Lleida, no lo cabassudo dels cafès, de Juneda) però es veu que es troba lesionat i no vol anar a pitjor.
     Així doncs, la parella mes fantàstica de les contrades de ponent, se’n van cap a la feina a les cinc del mati. Avui toca esmorzar a peu de cotxe, però el àpat no es perdona. Amb la panxa plena enfilem el camí cap al coll de Llauset que es veu al fons de la vall, amb un camí molt marcat, des de la mateixa presa .
Lo Juanito i lo Sergi a la fita, al fons el Coll de Llauset


Aqui hi ha la via Paseo Geologico 
 Lo que ens espera
 Lo Juanito preparanse per lo que ens espera
Que bonica es la vida
 Lo Sergi i lo Juanito al Coll de Llauset

     L’ascensió es fa còmoda un cop agafes el ritme suau i acord amb les nostres característiques fisiològiques de “manolos” del pedregar, es a dir : poc a poc que fa pujada. Aprofitem per observar la via Paseo Geologico que va pels murs sudoest del Vallibierna. Lo Juanito ja la ha feta i dona a lo Sergi totes les explicacions pertinents, tal i com ha de fer un "guide" de la seva categoria.
     Arribem al coll amb l’esperit força animat i les cames bastant be; no ens ho creiem del tot, però sembla que no patirem gaire. Des de aquí es veu tota la part de Posets, Remuñe, Maladetes i Aneto i fins i tot , tapat per la boirina, el Perdut.
Iniciem la pala que ens dura fins al Culebres, fent paradetes per agafar aire. Arribada i foto per la posterioritat, es veu força gent al veí Vallibierna i cap allí anem, passant pel pas del cavall, una cresta curta de tercer.
Lo Juanito a la pujada cap al Culebres
Lo Juanito i lo Sergi al cim del Culebres, al fons l'Aneto
 Lo Juanito al Pas del Cavall
Lo Sergi al mateix

     Arribem al Vallibierna, fotocim i ,després de enamorar-nos un parell de cops, iniciem el descens pel mar de pedres que conformen la baixada. La gent que puja per aquesta banda arriba amb la llengua tocant a terra , i no es d’estranyar, per que nosaltres trobarem la baixada força dura.
Lo Juanito pujan al Vallibierna
Fotocim Vallibierna
Lo Juanito inicinat la baixada

     Be , com en aquesta vida s’ha de gaudir dels plaers terrenals, ja que lo dels eterns has de complir amb molts requisits per a aconseguir-los, decidim de despelotarnos , connectar amb el creador i fotrens una banyada de puta mare al primer llac que trobem. En deixem constància fotogràficament, però per no ferir la sensibilitat hi hem aplicat una mica de censura, no sigui que pugues aparèixer un nou grup de fans descontrolat.
Els Ibons
Quin be de Deu!!

     Un cop secs , continuem el descens, que com ja hem comentat abans es fa llarg. D’això en trèiem la reflexió de que sembla mes còmode pujar per Culebres i baixar per Vallibierna que no pas al inrevés, que es el que fa la gent. Suposem que ve provocat pel pas del cavall que encara que sigui fàcil , al neòfit li pot agafar cagalera.
Molt contents i cofois, pujem al cotxe i al cap d’uns quilometres ja estem a casi 40º, això si que es vida, oi?
Floreta del dia


CLIP PEL JUANITO:








dimarts, 16 d’agost del 2011

13 d'Agost de 2011-CAMARASA-Paret del Dispensari-LOMARIN+JUAN GUTIERREZ 130 M. V+, A1e

Ressenya del llibre Escalando en la Noguera
del Jordi Marmolejo i lo Juanill Escuer
Foto retocada del mateix llibre

     Això de l’Agost es un “conyas”. Tothom es de vacances, te obligacions familiars, alguns es quan mes tenen que treballar i per adobar-ho , lo temps no para de donar pel cul. De resultes de tot això los GALLS están descontrolats i això es simptomàtic de que es prepara un hivern calent.
     Sigui com sigui, lo Pepe i lo Sergi decideixen anar a llimar els esperons de les potes perquè ja se’ls hi están clavant a la carn de tants dies de no fer-los anar. El lloc triat es Camarasa, el “payo” del temps senyala aigua a Pirineu, i la via elegida: Lo Marin a la Paret del Dispensari.
     Lo “mandobla” del Pepe se la curra tota de primer i lo Sergi com bona paparra que es , s’ho mira gustos i es dedica a fer les “afotos” (perdó, reportatge gràfic, si mes no).
Lo Pepe al L1 de Lo Marin
Lo Pepe al L1 de Lo Marin
Lo Pepe al L1 de Lo Marin
Lo Pepe despres del "aserdo" de Lo Marin
Zom, "aserdo"


     El cas es que el primer llarg de Lo Marin es un diedre molt bonic amb un flanqueig qu’et fa tibar de braç amb los “aserdos” corresponents, aquest llarg esta reequipat amb parabolts. El segon llarg, tambe de LoMarin es de placa típica de Camarasa i es aquí quan descobrim que la pedra te vida , perque un clau del tercer llarg de Lo Marin es pot dir que s’ha fos amb ella.          
     Decidim de sortir per la Juan Gutierrez que , com sol ser habitual en les seves vies ,esta equipada de puta mare. El tercer llarg de la Juan Gutierrez es un A1 equipat amb sortida fácil i una entrada a reunio que te la has de mirar. Acaba amb un quart llarg bonic amb lliure i una sortida al cim de “cap quadrat”, es a dir , plana.
Lo Pepe al L2 de Lo Marin
Lo Pepe al A1 del L3 de la Juan Gutierrez
Lo Sergi a la R2 fent-se una "FotoCogul"
Lo Pepe al L4 de la Juan Gutierrez

     La combinació val la pena perquè t’estalvies el sostre del primer llarg. Haurem de reequipar la part de dalt de Lo Marin , creiem que la gent i aniria
"Fotocim"

     Arribada al cim i ens fem uns petonets , sense abusar, per que la xafogor que far no invita a mostres mes efusives de carinyo.
Floreta del dia

GAY CLIP:
Desagraït!!!!