Croquis tret de la web PIRINEOS 3000
Aquest dissabte no en hi havia certesa de l’activitat a realitzar pels membres del GALL, perquè com ja vàrem comentar en la “piulada” anterior, estem tots una mica escampats.
Tot i això lo Juanito i lo Sergi , decideixen d’anar a caminar una mica, retornant als orígens, i se’n van a fer el pic del Vallibierna , passant pel Culebres. Abans però, fem una trucada a lo Mingo, que sabem que volta per Lleida, no fos que volgués venir , però ens diu que no pot ser que li toca família i quedem per al proper Dissabte. També truquem a lo Lluis (el de Lleida, no lo cabassudo dels cafès, de Juneda) però es veu que es troba lesionat i no vol anar a pitjor.
Així doncs, la parella mes fantàstica de les contrades de ponent, se’n van cap a la feina a les cinc del mati. Avui toca esmorzar a peu de cotxe, però el àpat no es perdona. Amb la panxa plena enfilem el camí cap al coll de Llauset que es veu al fons de la vall, amb un camí molt marcat, des de la mateixa presa .
Lo Juanito i lo Sergi a la fita, al fons el Coll de Llauset
Aqui hi ha la via Paseo Geologico
Lo que ens espera
Lo Juanito preparanse per lo que ens espera
Que bonica es la vida
Lo Sergi i lo Juanito al Coll de Llauset
L’ascensió es fa còmoda un cop agafes el ritme suau i acord amb les nostres característiques fisiològiques de “manolos” del pedregar, es a dir : poc a poc que fa pujada. Aprofitem per observar la via Paseo Geologico que va pels murs sudoest del Vallibierna. Lo Juanito ja la ha feta i dona a lo Sergi totes les explicacions pertinents, tal i com ha de fer un "guide" de la seva categoria.
Arribem al coll amb l’esperit força animat i les cames bastant be; no ens ho creiem del tot, però sembla que no patirem gaire. Des de aquí es veu tota la part de Posets, Remuñe, Maladetes i Aneto i fins i tot , tapat per la boirina, el Perdut.
Iniciem la pala que ens dura fins al Culebres, fent paradetes per agafar aire. Arribada i foto per la posterioritat, es veu força gent al veí Vallibierna i cap allí anem, passant pel pas del cavall, una cresta curta de tercer.
Lo Juanito a la pujada cap al Culebres
Lo Juanito i lo Sergi al cim del Culebres, al fons l'Aneto
Lo Juanito al Pas del Cavall
Lo Sergi al mateix
Arribem al Vallibierna, fotocim i ,després de enamorar-nos un parell de cops, iniciem el descens pel mar de pedres que conformen la baixada. La gent que puja per aquesta banda arriba amb la llengua tocant a terra , i no es d’estranyar, per que nosaltres trobarem la baixada força dura.
Lo Juanito pujan al Vallibierna
Fotocim Vallibierna
Lo Juanito inicinat la baixada
Be , com en aquesta vida s’ha de gaudir dels plaers terrenals, ja que lo dels eterns has de complir amb molts requisits per a aconseguir-los, decidim de despelotarnos , connectar amb el creador i fotrens una banyada de puta mare al primer llac que trobem. En deixem constància fotogràficament, però per no ferir la sensibilitat hi hem aplicat una mica de censura, no sigui que pugues aparèixer un nou grup de fans descontrolat.
Els Ibons
Quin be de Deu!!
Un cop secs , continuem el descens, que com ja hem comentat abans es fa llarg. D’això en trèiem la reflexió de que sembla mes còmode pujar per Culebres i baixar per Vallibierna que no pas al inrevés, que es el que fa la gent. Suposem que ve provocat pel pas del cavall que encara que sigui fàcil , al neòfit li pot agafar cagalera.
Molt contents i cofois, pujem al cotxe i al cap d’uns quilometres ja estem a casi 40º, això si que es vida, oi?
Floreta del dia
CLIP PEL JUANITO:
Quina fila que feu els dos pollastrets nuets.
ResponEliminaFeu be d'amagars les vergonyes,no fos cas que algu pugues pendre mides i comprobar la realitat de l'especie de la sou part.
AU CLATELLOTS PER A TOTS