16 de Juliol de 2011-CAVALLERS-Paret donde peta el Riu Malo-INDIRECTISIMA-300 M. 6b (V+ obl.)

Ressenya made in LO GALL

sortida per Antiparques

     Per fi arriba lo divendres. Lo Nico ja ha tornat de unes petites vacances per Chamonix i el Verdon, però de pedra n’ha tocat ben poca. Això vol dir que començarà de primer qualsevol de les vies que pugem triar, i encara no en hem triada cap!. 
     Quedem per anar a fer la Indirectisima a la Paret on peta el riu Malo, a Cavallers. Opció ràpida, agradable i molt en consonància amb els temps que corrent (en temps de crisis cal estalviar forces). Lo Juanito també s’hi apunta i ja tenim la cordada complerta.

     Sortida a les 7.00 A.M. ,esmorzar a Pont de Suert com manen els canons, carretera fins la presa. Tenim sort i trobem un lloc apropet de la presa per deixar el cotxe. Sortida del vehicle i no sabem si es que l’hem deixat a sobre d’una merda de vaca, si es que no ens hem dutxat fa dies o es que el temps esta “xungo”, la qüestió es que estem envoltats de mosques “colloneres”. Cal sortir depresa per que s’hi comencen a afegir abelles , borinots i demes besties amb fibló al morro.

Lo Sergi i lo Juanito anant a la feina

Al centre es veu la Paret

     Enfilem cap a la Paret on peta el riu Malo per la dreta de la presa, cal travessar lo riu i lo millor lloc (al menys per nosaltres) es troba tot just uns cinquanta metres mes amunt  d’on el riu s’uneix al pantà, tot just davall d’unes rampes de granet per on baixa l’aigua. Ostia tios!!!, busqueu-vos la vida i passeu per on surti dels trons.

     Una vegada descarregat el nostre odi vers vosaltres i aclarida la situació, caldrà fer una observació referent a les fites que anireu trobant fins a peu de paret. Es pot apreciar que en el seu moment  l’empresa adjudicatària de la construcció de les fites, va passar per moments constructius diferenciats, no sabem si per causa del disseny del arquitecte o per qüestions de pressupost. Aquí teniu una aportació gràfica per a que jutgeu vosaltres mateixos . A nosaltres ens agrada especialment la primera, tot i que l’altra te un aire mes popular, com si diguéssim: “mes de mercadillo”.

Primera fita "Dolce Gabanna"

Segona fita "mercadillo"

      Però deixem les valoracions d’infraestructures i centrem-nos en lo que ens pertoca. Tal i com hem dit en el començament, es compleixen les prediccions i lo Nico enxampa la corda i no la soltarà fins a dalt , tot i que en la R5 te una petita deferència , dient que “fins aquí he arribat i ara os toca a vosaltres” pero se li passa de seguida dien :”ara haurem de canviar cordes???...va… ja ho acabo jo”. Lo Juanito i lo Sergi no diuen ni piu, era d’esperar. 
     L'arribada a peu de via coincideix amb la de uns "gabatxos" que tambe venent a fer-la, pero, per pels, engegem nosaltres primer i sort n'hi tenim per que van mes lents qu'el "caballo del malo".

 Vista de la paret desde la fita "mercadillo"

 Lo Nico a la R1

 Lo Nico al L2

 Lo Nico al L3

 Lo Juanito al L3

Lo Sergi arribant a la R3

     Tota la via es gairebé de placa i travesses, anant a buscar les febleses de la paret. Te un tercer llarg amb diedre molt bonic i les plaques de dalt et fan escalar amb l’ús de l’adherència.
     A la tercera reunió es pot escapar per la feixa de l’esquerra en cas de necessitat. Cal portar friends , sobretot per al tercer llarg i algun reforç de travessia. El grau es assequible i la pedra ferma. 
     Pareu compte, a la R4 en hi ha una cosa que no para de mirar-te, nosaltres no li varem dirigir la paraula, feia pinta de tenirse-ho com a molt cregut. 

     En canvi Lo Juanito i lo Sergi es dediquen durant tot el recorregut a criticar lo Nico i fotres amb ell (ens sap greu que se'n hagui d'enterar per mitja del bloc). Que si avui esta desconegut , que si lo de les vacances l’ ha afectat , que si lo casc li queda com el barret del Clint Eastwood a La Muerte tenia un Precio(veure foto annexa)…. “en fin” tot allò qu’es diu en eixos casos.

 Lo Nico al 6b del L4

 Lo Juanito al L4 i lo Nico a R4

 Lo Sergi i lo Juanito al L4

 Lo Nico al L5

Eh que porta el casc tipus Clint Eastwood???

 Lo Juanito i lo Sergi al L5

La cosa de la R4 
Nosaltres ni saludar-lo, que s'ha cregut?!!

 Lo Nico al L6

 Lo Juanito al L6

Lo Juanito i lo Sergi fent la travesia qu'es va inventar lo Nico

     Al llarg sisé lo Nico obnubilat amb tanta pedra a les seves mans i peus , es desvia cap a la reunió de la Agujetas de Color de Rosa i per acabar de rematar-ho surt per la penúltima tirada de la Antiparques. Tot un recital de com s’ha seguir un itinerari ben definit.

 Lo Juanito al llarg de l'Antiparques

Fotocim

     Arribem a dalt , fem fotocim i en compte de rapelar decidim trucar a l’helicòpter  per a que ens vingui a buscar i de seguida arriba, com podeu veure en la foto. Tenim moltes influencies i som molt corruptes, varem sobornar el pilot amb un café dels que paga lo LLuis quant va a l'estranger. I “colorin colorat” aquest conte s’acabat.

L'helicopter

     Be , a demes de corruptes, som uns mentiders convulsius. Lo de l’helicòpter : res de res. Quatre ràpels qu’ens vàrem cascar, però ens hagués fet il·lusió.

Floreta del dia

CLIP: Que bonica es la relaciò humana