11 de Juny de 2011 (2ª part)-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-PARET DEL REMACHA-LOS DIABLILLOS-60 M. V+

Ressenya del Juan

      Arribem a Sant Llorenç de Montgai i fem "birreta" al bar del Jaume. Allí ens trobem una altra vegada amb la penya del Centre que també estan fent "birreta" i comentem les escalades respectives i com no, recordant velles histories, tots parlem a l'hora , som uns verduleros, però ja se sap, los ascaladors fem anar molt be la llengua , "vous comprenez?".

     Lo Nico, ves per on, sembla que no en ha tingut prou amb Terradets i ens punxa per a que li fem de "lastir" ( el que la estira) a Los Diablillos de la paret del Remacha. Lo Angel i lo Albert també s'hi apunten, com mes serem mes riurem. Així que "sant tornemi". Cap a la pedra un altra vegada i tornat a posar els bartulos.

     Lo Juan ha deixat l’accés a peu de paret "niquelat", diu però, que té demanades unes ascales mecàniques i que si no passa res li arriben a final de mes. A vore si es veritat per que arribem força cansats a peu de via.

     Fem dues cordades ,amb los Cogul (Albert i Angel) obrint pas i lo Nico, lo Juanito i lo Sergi darrera.

     Comença lo Albert , en el pas de V+ t'has de col·locar be i fer una mica d'equilibri però allí tenim a lo Juan, l'aperturista, que'ns dona unes quantes explicacions, per que el passet te "marro". A l'altra cordada lo primer llarg l'engega lo Sergi i gracies a les explicacions de lo Juan , es “curra” el pas de V+ sense tocar xapa (esta fet un “manolo”, aquest Sergi).

      Mentre lo Sergi fa el primer llarg ,lo Albert tira amunt pel segon llarg i , no mes sortir de la reunió, li peta un canto, esta fort com un mulo . Resultat : lo Albert amb sangonera al dit i de rebot ,pedrada al pit de lo Sergi. Menys mal que no passa d'un ensurt. Darrera seu lo Angel s'ho treballa d’allò mes be i desapareix de la meva vista.

 Lo Albert al L1

  Lo Angel, lo Juanito i lo Nico a peu de via

  Lo Angel al L1

 Lo Angel arriban a R1

     Arribada a la "role" semi penjada i valoració de danys. Sembla que no ha passat res important, tret d'alguna resta de sang de lo Albert (tot s'ho deixa aquest paio).Lo primer llarg es mantingut i te un paset de flanqueig al mig, que no esta gens de malament. 

     Puja lo Nico , que ja la va fer l'altra dia i darrera lo Juanito al que se li entravessa lo V+ dels collons.

     Quan arriben a la "role" lo Angel i lo Albert ja son dalt

 Lo Juanito al L1

 Lo puto amo , lo Juan

Com tiba aquest Juanito

     Lo segon i últim llarg li toca al monstruo de la pedra, lo Juanito. Surt com una "moto" i de seguida el perdo de vista després d'un desplomet força bonic. Es veu que la sortida al cim es de tibar i sentim un bram de lo Juanito , algo així com: "corda collons" (es un malt parlat aquest Juanito). Se li dona el que demana i tots contents. 

   Lo Juanito al L2

 Lo Sergi a R1

 Lo Nico al L2

Lo Nico al L2 i lo Juanito al cim

     Arribada al cim de lo Juanito i darrera, lo Nico i lo Sergi acaben aquesta bonica ascalada. Tenia raó lo Juanito, l’últim tros s´ha de tibar.

Fotocim cordada 1

Fotocim cordada 2

     Via recomanable encara que s'ha de parar compte amb la part esquerra del itinerari per la roca delicada. Esperem que amb el temps es netegi.

     Enhorabona Juan , t’ha quedat força be

Floreta del dia

XIST:

 Va un paio al metge a recollir els resultats de les anàlisis i li diu lo metge:

“Tinc una noticia bona i una de dolenta . quina vol primer?”

“Primer la dolenta” , li diu lo paio.

“Li hem d’amputar les dues cames”, respon lo metge.

“Ostia! i quina es la bona?” Li torna a preguntar lo paio

“.....que li arribarà la polla a terra”