dijous, 29 de juliol de 2021

Tatrink-Tatrink, V+ (6a ob, 140 m), Paret del Dispensari, Camarasa

Molt de temps feia que no tornàvem per aquesta paret. Entre que gairebé tot està enllestit i que l'accés ja no és tan còmode (ja està bé com està), que ens costa més posar-hi el nas. Cercant què fer i que no tinguem al sarró, ens trobem amb aquesta joieta. L'únic estel de la guia no li fa justícia. Oberta per Massana i Solís al 85, no busqueu graus massa homologats a l'època actual, ni tampoc, moltes assegurances. La roca però, ben bona en general. Ja trobàvem a faltar aquest calcari característic.

L2 marca al crux de la via, amb una sortida de sostre protegida per un spit (que renova un vell burí) i obligada en el 6a actual. Gran part dels llargs ben bons, curts, amb relativa poca exposició, i un darrer net i  excel·lent.

Les reunions són acceptables. L'R4 no pertany a la via, però allà està i l'hem aprofitat. No sabem si és un projecte que no surt a la guia o què cony és. L'R5 és un trist burí, però amb una bona savina als peus.

Guapa via a l'ombra fins ben entrada la tarda. Val la pena.

 

Material: àliens, tòtems i tascons

 

Resse tunejada del llibre "Escaladas en la Noguera", J. Marmolejo i J. Escuer

 
L'Ari al IV+ (juasssss) de l'L1


L2


L2

L3


L4


L4

L5


L6


Fotocim


Lo Xist






dilluns, 26 de juliol de 2021

VIA DEL NIFO 500m. V+/A1 ( obligat ) - ROCA NARIEDA OEST- ALT URGELL

 

Bones família , necessito ajuda urgent , cada cop entenc menys al jovent , ja no se que collons diuen .

El fet es que remuguen paraules que conec però no estic del tot segur que el significat sigui el mateix que jo conec , suposo deu ser per que els meus coneixements del lèxic es queden limitats als voltants de la paleteria.

Us en faré unes mostres per veure si em podeu alliçonar , us ho agrairia de tot cor.

Som hi , per mi un CALL , es un estampidor per manegar eines de ma en la trobada del mànec i l’enclusa.

Quant sento allò de EBOC , sempre em giro a veure a quin boc criden , sent com es que ara al poble ja no em queda cap.

Per mi un TEST sempre s’ha fet anar per plantar-hi coses , sovint amb el seu platet a sota per que els mosquits després hi puguin fer festa grossa.

Aquesta es bona , HOME , un home es un home ¿no? , sempre deixant de costat totes aquestes noves variants que volen que diferenciem entre les diverses aparences i voluntats alternatives amb un reguitzell de mes noms i renoms estranys que no se si podré aprendre'm mai.

Després també sentireu TIPS.... fart , rebutit , fins als collons.... ¿nooooo?

I en hi ha una que l’altre dia em va deixar com un carallot en una trobada al bar , parlaven de ESPINOF , jo ple de saviesa aviat em vai imaginar un matoll punxenc originari de RUSIA , i es veu que no , no es així no , be també us diré que els vai fer riure una bona estona i per aquest fet em van pagar un beures , de tant en tant ser un pallus també treu profit.

 Be decidim torna Narieda a cercar l’ombreta .

Aquest cop triem la VIA DEL NIFO , la intenció era fer-la fins al cim , però uns petits detalls ens van fer girar cua .

Es una via prou piulada com per que no ens haguem d’estendre massa , dir-vos que a la part baixa , la mes visitada , la roca es collonuda com ja acostuma aquesta paret , amb uns tres espatarrants llargs centrals sobre un diedre preciós .

Semi equipada però de bon aparellar , tot us quedarà de plena confiança , de bon resseguir i neta.

Però , ah la segona part , aquí tot canvia , una certa sensació l’aventureta hi es present.

Un canvi de reunió , tot i que lògic i senzill , entre tarteretes  emprenyadores i matolls a tall d’ESPINOF però mediterranis .

La via costa una mica de resseguir i es per aquest fet que al seu quart llarg anem a petar a una placa verticalota , llisa i desprotegida que ens va deixar clar que no érem a la via , suposo que vam atacar massa lluny del diedre , això sumat a la calor que feia i lo lleig d’aquesta segona part mes la baixada al bat del sol que te , dons avall que fa baixada , res uns rapelets i a terra.

Conclusió , una primera part molt bonica i una segona part per a col·leccionistes amb mes bon nas que nosaltres , de mal seguir i força embardissada , al menys el que vam fer nosaltres , no se si hi tornarem havent-hi coses mes ben parides pels voltants.


ARRENCADA

DE BON RESSEGUIR

ROCA DE LUXE

DIEDRES DE LLIBRE

DE FACIL EQUIPAR

I SOBRE TOT....OMBRA

DE FESTA MAJOR

AQUI UN V+....D'EPOCA

AQUI JA ES ALTRA COSA

ANAR NAVEGAT ENTRE BONA ROCA I MATOLLAM


RESSENYES DEL MESTRE 

FOTOAPEUDEPARETDESPRESDELARETIRADA


LO XIST                                                                   





diumenge, 18 de juliol de 2021

Desconfinats, 6a+ (150 m), Paret del Doll

Abans que ens confinin de nou, ens atansem a l'oest del Doll per enllestir la trilogia dels escura-xemeneies. 3 vies entaforades  a la paret, amb una bona component d'escalada interior, que us permetrà escalar agradablement els dies més calorosos, i que segon el nostre absurd i personal criteri van de pitjor a millor d'esquerra a dreta.

Aquesta té dos grans llargs, llargs. El primer és un tràmit per pujar a l'R1. L2 molt bo a l'inici, que s'embardissa però que et permet escapolir la vegetació escalant per la dreta de la canal, per tornar-hi. Ari empalma L3+L4 i li sortirà un tros de llarg (no arriba als 60) amb passatges interiors ben bonics, però plens de merda (guano) en la part superior. Escalada en general poc protegida, a controlar, amb paciència i posant tot allò que portem. El llarg de sortida es un herbassar punxant; a mesura que aquesta via no pari de repetir-se, s'anirà aclarint. O no.

Material: àliens, tòtems, Cam#3  (el Cam#4 molt opcional, no l'hem posat

 

Trilogia dels escura-xemeneies

 
Ressenya original

Ari a l'L1

L2

Arribada a l'R2

Ari en la seva zona de comfort

L3

Fotocim


Lo Xist