dilluns, 24 de novembre del 2025

VIA LA COLÀ 75m. V+-LA FORMIGUERA-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

A Lleida, una de les costums es que els dies que marquen fred a collons, la gent tira de cap a la Formiguera pel seu especial microclima.  I allí s’hi va aplegar una bona collada de Lleidatans i alguns forasters.

Nosaltres, tot cercant un destí, de sobte ens en fem de que hi ha una via del JUAN que no em fet , i nosaltres que som uns declarats JUANOGÜERS de socarrel  ens hi enfilem de cap.

La via es del 2019? No pot ser, aquí no hem estat a l’alçada com per a poder declarar que som uns bons grupis del mestre.

LOCECLIMBING del bo , via sense estres sobre bona roca , amb unes 4.589 cintes ja fareu.

Es pot baixar caminat o amb un sol ràpel amb cordes de 60, i si no, hi ha role entremig.

Després per acabar de matar lo dia repetirem de nou per no se ja quina vegada la meravellosa FORMIGONERA DIGITAL , sempre dic de conya que es la millor via de la comarca , però es que encara que no ho sigui, així es , es la millor sense cap dubte , a la gent no us fa patxoca per que no teniu criteri , però qui la tasta se’n enamora.

Pel pas ja de moltes i mes moltes cordades, lo primer ja està de luxe , lo segon continua essent un acte de fe , tu t’agafes i deu ja dirà.

BE CANALLA UNA BONA COMBINACIO PER PASSAR UN MATI COMBINANT LO LOVECLIMBING AMB LO FIATENCLIMBING.


LO PRIMER 

MAGNIFIC SEGON

NO SE QUI ES

LO MAGNAMIN JUANG, QUANT HI ES SEMPRE FA COMPANYIA , NO CALLA MAI

MAGNIFIQUESLLASTRES DE LA FORMIGONERA , ES COM UNA RIFA..

RESSENYA ORIGINAL


LO XIST


diumenge, 16 de novembre del 2025

Maneley-Davidson, 6a+ (45 m), Sòcol del Mont-Roig, Sector Solàrium

Ens arrepleguem quatre galles i, com un parell han de marxar aviat, ens atansem al nostre estimat sector Solàrium a fer friki de baix nivell que és el que ens motiva de veritat. Escalem una estona dins de la zona de confort i ens quedem Pepe i jo sols. 

Solàrium té unes poques vies trad, abundantment freqüentades (per observadors)  i ignorades completament per l'escalada. D'aquest grapat, unes poques (potser les millors línies: Gruyère, Gurú) han estat canibalitzades per la conversió recent (2015-16) d'aquesta zona a La Meca de l'esportiva popular de la comarca. I per canibalitzades vull dir que, línies que existien de molts anys enrera, s'han cosit a parabolts; per ignorància o mala fe, no ho sabrem.

I com hem estat previsors i hem arrossegat tota la ferralla, decidim acabar la jornada en una bona i curta línia de dos llargs d'en Manel Solis i D. Garcia. El grau original (V+) en termes actuals, i en opinió nostra, es converteix en 6a l'L1 i 6a+ l'L2. Equipament no n'hi ha. Un parell de ponts de roca podrits. L'R1 està bé (dos spits) i l'R2 (un spit i anella amb pont de roca) l'hem deixat reforçada.  Ens ha agradat força, malgrat la pinta que ofereix des de sota per la vegetació, però el segon llarg és boníssim i, sense ser molt expo, t'has de buscar bé la vida.

Material: tascons mitjans, tòtems, àliens i un Cam#2

 

Ressenya original

Ubicació (Foto del llibre Lleida Climbs)

Algunes de les vies trad del sector

Pepito a l'L1 a buscar els matolls

Víctor (amb Meri) de l'Atmella del Vallés fontent-li a un 7b+ (nosaltres no li fotem perquè se'ns fa tard i ens tanquen el geriàtric)

Lo Xist (Endoll USA tipus B)