Via del Diluvi, V+ (220 m), Sòcol del Mont-roig

La idea original era anar a la Pala Sarraera, de manera que ens fotem una bona matinada -bé, em foto- però al punt de trobada neutral m'arriba un missatge de Raffaella que s'ha sobat. Clar, ser una star-system comporta festivals, concerts i altres mandangues no gaire compatibles a remenar el cul d'hora. Mentre dono tombs a la rotonda de Torrefarrea llegint les bones noves, sense parar, li proposo que espavili i aprofitem la matinada per a una escalada en ple agost al sòcol. Allí tenim pendent la darrera de la factoria De Kara a la Paret (ens encanta el nom).

Ben bona via, senzilla, poc equipada, de factura coherent i amb uns diedres de gaudir. La primera part encara l'escalem a l'ombra. La segona, després de la malla, ja no, però s'aguanta. No tinc clar d'haver encertat el darrer llarg; de fet, aprofitem un parell de bolts de la "Ui la que t'espera" i sortim per una fissura una mica a l'esquerra. M'ha semblat més de V. Ja ens direu si l'hem de repetir o no cal.

Material: tòtems, Cam#3, tascons petits/mitjans. Hem posat un micro C3.

Traçat de la primera part

Ressenya original

Raffaella a l'L1

Ella a l'L2 espolsant-se la son de les orelles

Curt L4

I curt L5

Fantàstic L6

Foto de la "Ui la que t'espera". Avui sortim per la fletxa

Foto QuasiCim

Lo Xist 

Esperó Xelo-Bam, V+/A1 o 6a/Ae (475 m), Narieda Oest

Pam i jo devíem ser les úniques galles que no l'havíem fet; així i tot, encara no estava piulada, cosa que demostra el nivell de perreria dels Galls. No cal dir massa cosa: és un guapa via, poc obligada, reequipada, amb roca sempre bona i molt piulada.

Com la Pam no pot escalar, truco a la seva col·lega Raffaella i ens hi posem. Jo, fent de Pepe, em deixo la corda a casa, de manera que la farem en simple, complicant una possible retirada en ràpel (totes les reunions són rapelables tret de l'R7 que es fa en un arbre). I tot sigui dit, la corda simple ens va perfecte, ja que no hi ha cap problema de fregament.

Potser el llarg més obligat és l'L8, bastant net i que sense fer A1 se'n deu anar cap al 6a. L'L9 el provarem, però no surt; li hauré de fer un A0 per acabar-lo en lliure. Dur i bonic.

A Roca Calenta trobareu els tracks d'aproximació i retirada. Començant a les 10 hem estat tota la via a l'ombra (4 hores i quart).

Material: 18 cintes i joc de tòtems. (segona corda opcional)

 

Ressenya d'en Xavi Grané

 

Raffaella a l'L4

L8

L9

No és un Xist

Multes al pàrking del Marcant Estil. A la foto no es veu, està tallada, però l'import és de 751 euros !!!

Enantyum, 6c+ (320 m), Narieda Oest

Via amb poca exposició, poca obligació, bona roca, grau amable i molt assegurada que, ben segur, es convertirà en visita obligada dels amants del love-climbing. Uns primers llargs no massa homogenis donen pas els 4 guapos darrers llargs d'escalada d'adherència.

Els primers se'ls enllestirà Raffaella; darrerament li està agafant el gust al "big wall parabolitzat". No són els més bonics, però tenen alguns trams divertits d'escalar. Seguiré per un L4 menys assegurat, però que s'hi pot posar el que vulgueu (sols emprem el tòtem lila) i empalmem L5 i L6.

A partir d'aquí la cosa esdevé més bonica. Alliberarem els dos Aes. El primer, més difícil, em costarà un parell d'intents fins esbrinar per on pot sortir. Pura adherència de peus. Del segon Ae se n'encarrega Jesús; està en bona forma i encadenarà tots els seus llargs. El segon Ae és menys exigent, però també requereix treball de peus. El 6c de l'L9 és una preciositat que t'obliga a moure't per tota la placa buscant peus i clivelles que van sortint amb paciència.   

Gaudiu-la ja que teniu ombra fins cap a les dues/tres del migdia i un grau obligat que tot just arribarà al 6a.

Aproximació pel camí de la ferrada, pujant  pel descens de la familiar fins a situar-se sota la part dreta del pont penjant. Descens llarg però agradable. Un cop heu sortit de la via encara haureu de pujar un desnivell de 200 m. Camí de retorn ben afitat.  Tot i això, quí teniu els tracks.  (https://drive.google.com/file/d/1P_TdiV5OXxsFVcBbAtr-doSoPviVa8_f/)
Material: 14 cintes (3/4 de llargues), tòtems del groc al verd (per l'L4)

Ressenya original tunejada

Ella al 6b de l'L1. Pim-pam i fora

L4

Inici de l'L7

Jesús enllestint l'L9

Bonic L9

Fotocim

Lo Xist

Ui la que t'espera, 6b (95 m), Sòcol del Mont-roig (Solàrium)

Aquesta via no és tant pel que és sinó pel que serà. Una bona forma de passar el matí,  sense massa pretensions, però que de ben segur, quan aquest parell de dos tornin de vacances fets uns bous, ens regalaran alguna que altra possibilitat ben guapa que es veu.

Comença uns 50 m. a l'esquerra de la cova de l'Escaleta i l'aproximació és la del sector Solàrium. Si no el coneixeu -que tot podria ser- compreu-vos el Lleida Climbs.

Al primer llarg, Pepe que no veu el pont de roca, s'inventa una variant més dura que l'original. Tot ell és una barreja de Manolo i Rompetechos. Al segon llarg continua ell mateix per un pany de roca que acabarà sent més bona del que sembla. I un tercer curt amb un pas dur sota un sostret, amb un bolt un pèl baix que us obligarà a protegir la sortida mentre bloquegeu o jugar-vos un volet (que no bolet).

Descens en un parell de ràpels passant per l'R1.

Material: àliens, tòtems, Cam#3

 

Ubicació

 

Ressenya Cal Gall

Pepe encetant la via

Ell mateix a l'R1

L1

I continua ell a l'L2

Inici de l'L3

I final rumbero

Fotocim

Lo Xist

PLAISIRS VERTICAUX 175m 6a+ obligat

 

Lo Pam-plines i la Pam foten lo camp i ens quedarem amb lo Jesús per eixes terres.

Com que sempre mola fer vies que lo Cèsar no te fetes ( cosa de certa dificultat) decidim tornar a la FORATATA a tastar aquesta via que te prou renom i bona fama.

La veritat es que s’ho mereix de totes totes , un bon tros  de via que trafega per un calcari de molt bona qualitat amb una adherència que dona molta confiança sobre els peus.

Des de l’aparcament a Formigal fins al peu de via en seran entre 50 i 60 minuts.

Via rapida de fer per la presencia de bastant equipament encara amb la bona lluentor de material amb pocs pecats.

Tots els llargs son bons o molt bons i sempre distrets , hi trobareu plaques , una bavaresa , diedres , fissures fins i tot amb algun mig desplomet per allà escampat.

Per a nosaltres tant lo quart com lo cinquè també mereixen lo 6a+.

Semi equipada amb papors allà on no es pot equipar i bons emplaçaments per a la ferramenta de complement.

En algun punt us demanarà ascalar per anar a cercar la propera assegurança , però la verticalitat farà que quasi sempre la hipotètica volada sigui del tot neta.

Nosaltres lo cam quatre no el dúiem ni el vam trobar a faltar , tot que si en agafeu , al segon llarg  en podreu ficar tants com en porteu.

Avui també m’he deixat lo parato fotogràfic , cosa que farà que lo reportatge il·lustratiu no sigo del tot complert.....ves tu , coses de l’edat.

Una via amb un cert compromís que si dúieu lo 6a+ ( per a nosaltres hi es obligat) apamat la gaudireu de ben segur .

Ombra garantida pels matins fins cap allà a ben passat lo mig dia.

A PUNT DE LA BABARESSA

COM QUE JO NO LI FEIA AFOTOS S'HE LES FEIA ELL MATEIX

ROCA SEMPRE DE BONA QUALITAT

FOTOBARBESBLANQUINOSESALCIM

RESSENYA DE L'OBRIDOR

LO XIST

ARESTA EST PA DE SUCRE- 390m. IV+ - 1750/2863m.+ - PIC PA DE SUCRE-CAVALLERS

 

De tant en tant m’agrada anar amb mi mateix per poder discutir-me temes personals a crits , amb força escarafalls i sense la presencia de ningú , no em serveis de res per mai m’acabo donant la raó a mi mateix , però mira tu....abuido lo pap.

Surto des de l’aparcament i en dos quarts de cinc hores arribo a peu de via amb paradeta a fer una coca cola al refu....vuit al mes d’agost!!! , camí poc marcat on la intuïció serà bona companya , per tal d’informar-vos be us ajunto una adreça que es la jo vai fer anar , prou fiable, tot i que lo primer pito que diu assenyala l’inici de via no hi es.

eshttps://www.camptocamp.org/routes/231018/es/pa-de-sucre-arista-e.

Dir que la roca es sempre bona in en pocs roclets acceptable.

Es una via rapida de fer si hi aneu en parella.

Lo grau es del antic , i si us enmerdeu ( un bon Gall ho ha de fer) fàcilment haureu de fer una mica mes del ressenyat.

Per temes climatològics vai haver de fer parada i fonda a la cinquena role , cosa que hem va allargar mes la feina per al segon dia. 

Si aneu carregats no deprecieu la baixada per la normal , no es difícil per us demanarà alguna des grimpada amb caiguda cap al pati , compteu entre quatre i cinc hores des del cim fins a l'aparcament segons lo mandobles que us trobeu.

Lo rader lloc per agafar aigua serà l’estany superior del Tumeneia.

Es una aresta discontinua entre lo III i lo IV+ però amb moltes possibilitats de deixar-se anar par la quantitat de propostes en bona roca que ofereix , el lloc es preciós i lo pic un bon tros i de bon granet amb panys ben drets i impressionant.

No es pot dir que sigui un viot però tant lo lloc i coma tota l’activitat en conjunt et deixaran les piles per a carregar.

RECORREGUT APROXIMAT TRET DE L'ADREÇA QUE US ASSENYALO

MES TRANQUIL DESPRES DE DISCUTIR-ME A CRITS

                                                               PRIMERES LLUMS

LO XIST

                                                    ¡¡¡L'ERMENGOL A PRESIDENT!!!

Mailly, 6a (185 m), Punta Jean Santé, Midi d'Ossau

Poques vegades he trobat tanta discrepància entre allò que t'esperes d'una via i el que t'acabes trobant. Avui se'ns apunta Jesús, tot fanàtic per anar al Midi, i li seguim el rollo. Com ahir ja vàrem apretar de valent a Foratata, ens busquem la més "fàcil". Les piulades i ressenyes diuen: bonica via d'iniciació al Midi, fàcil de protegir, V obligat, ...   Doncs aquesta és la nostra.


Després d'un parell d'hores d'aproximació des del pàrking l'inici és evident i ens sembla facilet. Comencen Pepe i Jesús mentre que jo em quedaré darrere amb Pam. Però a la bavaresa del segon llarg ja ens adonem que les coses no seran tan fàcils. Obligada, sense protecció t'hi jugues una esquenada de campionat, mentre que el company que t'assegura ni et veu. Al 6a de l'L3 si em diuen que és 6b+ m'ho crec. Alguns pitons que apareixen a les resses semblen haver desaparegut. No sé, porto unes quantes vies al Midi i no m'ha semblat el que he llegit, tot i que és cert que, quan es pot protegir, tot queda a caldo i la roca és excel·lent. Ens devem fer grans.  

El descens és senzill: primer ràpel des de la darrera reunió (R5) en tendència a esquerra (oest) a buscar una vira, que caminareu amb molt de compte fins a trobar un segon ràpel que us deixa a terra.

Material: tascons, àliens, tòtems, Cam #1,#2,#3

Situació

 

Luichy-resse

Peu de via

Pepe a l'L1

L2. Per allà darrere trobareu la famosa bavaresa.

 

Jesús al "6a" de l'L3.

Raffaella flipant colorins amb el Midi

Fotocim

Lo Xist

aquest bikers moderns...