dimarts, 28 de desembre del 2021

Passatgers del vent, 6b/A0 (170 m), Roca dels Arcs

Ja comencem mentint perquè no l'hem fet com Déu mana: els dos darrers llargs els evitem sortint per "El somni de Quim Fer", ja que llegim, en alguna piulada, que no molen massa i te la jugues en algun punt.
I com avui va de trampes, l'Òscar s'inventa un sorteig on a mi em toquen l'L2 i l'L4. Olé ell! Però en resum, els 4 llargs que fem són excepcionals (particularment els meus; justícia poètica) i el darrer de la "Somni" també.  Escalada obligada, a l'antiga, aire entre alguns spits i fugida sempre amunt.

Pel 7b no cal preocupar-se: amb un strep es fa bé. La resta, fins i tot, un pèl més senzill que el 6b de l'L2. Llàstima que em trinxo un dit al punyetero sostre, sagno com un porc i puc gaudir-lo poc.

Material: 14 cintes, 1 strep. (Portem tòtems petits però no els posem. Haguéssim posat, però, el roig i/o verd)

 

Resse robada de la internet

 
L1

L2

Arribada a l'R2

Òscar a l'L3

Inici de l'L4

L4

Sortint per la Somni de Quim Fer

Fotocim

Lo Xist





dijous, 23 de desembre del 2021

Papisuca, 7a (ED-, 6b, 175 m), Roca dels Arcs, Vva de Meià

L'Òscar torna del seu "stage surfero" i, com fa setmanes que no fot pal a la roca, demana quelcom equipat i assequible. Jo penso que tot no pot ser, així que l'enganyo i accepto "equipat".

Bona via, ben equipada, de fet, restaurada amb bolts i reunions rapelables. Roca boníssima, ambient vilanovenc, atlètica, grau que ni te'l miris i amunt. Fem la variant d'entrada a l'esquerra de l'original que ens permet empalmar els dos primers llargs, i ens trobem un pas de 6c ben polit i massa llarg per a mi. Ganxo i a córrer. Juntament amb l'L2 serà el més obligat de la via.  Pel llarg de 7a no cal preocupar-se, està ben cosit, però exigeix una sortida rumbera. A partir d'aquí a gaudir amb gandes d'ensomni i algun "alejet". Restaurem el pont de roca de l'L6 perquè fa molta peneta. 

Bon Nadal a tots/es.

Material: 16 cintes. Tòtem negre. Ganxo

 

Bona resse d'en Parce

 
L1 (variant)

Òscar a l'L2

Iniciant l'L4

L5

L6 final

Fotocim


Lo Xist





diumenge, 19 de desembre del 2021

Inquietud de quietud, 6a+/Ae (255 m), Cap del Ras, Montsec d'Ares

No és una via que ens hagi acabat de fer el pes, tret d'una excepcional xemeneia a l'L4 -com la Donec Perficiam aprofita aquest llarg ja ens el coneixíem- i algun llarg bonic com el darrer. No sembla haver res publicat sobre aquesta via, així que seguim la ressenya del llibre "Montsec Oeste" de Luichy; trobarem a faltar un parell de pitons bastant estratègics ja que Parce no acostuma  a equipar en abundància. El primer, a la sortida de l'artifo de l'L1; ara ja no és A1, és Ae i surt com puguis (6a+?), jugant-te un "volet" bastant net i que l'Ari negocia perfecte. El segon, a la placa inicial de l'L5, després del primer bolt; una prima fissura on es suposa que hi devia de ser el pitó, ens permet posar un micro -tampoc crec que aguantés una hòstia- amb una potencial caiguda sobre la reunió i surto cagant llets derrapant per la placa. Per a més Inri, escalo amb una sabata i un peu de gat, per una puta ungla que m'està donant pel sac. Acabarà l'Anna en un bon llarg, ara ja sobre roca excel·lent, però amb un pas (que no veiem des de la reunió) ben complicat per ser V+.

Bé, almenys ens hem lliurat de la boira unes hores. Recollim als col·legues que estaven flipant a la "Parche de Morfina" i a fer un bon sopar a ca l'Ari. De luxe.


Ubicació

Ressenya Cal Gall

Ari a l'artifo de l'L1

I seguint ella a l'L2

L3. Canvi de reunió

Boníssim L4. Fàcil xemeneia

L4. Bavaresa final més dura

Anna a l'L5

Segueix a l'L6.  Ioli, Pam i Jesús al diedre final de "Esperando el parche de morfina"


I a l'L7

Fotocim

 

Lo Xist




dilluns, 13 de desembre del 2021

TROBADA ANUAL DELS GALLS 2021

 

Seixanta-setena trobada de GALLS

El passat 35 de Novembre es va realitzar l’aplec anual de GALLS , però aquest any ja podem dir que comptem amb un nombrós grup de GALLES i que van decidir acudir totes en volada a la trobada.

Aquest inèdit fet va comportar la necessitat d’alguns canvis pel que fa a l’organització de la festa.

Aquest any calia fer una representació espectacle adient per als dos sexes o si mes no una per cadascun d’ells , aquesta darrera opció va resultar ser la mes votada.

Com es fàcil d’entendre la trobada ja no es podia realitzar al nostre local de referencia l’Eva dels Alamús per que cap de les dues companyies d’espectacle volien competir en el camp de l’altre i calia cercar un camp neutral.

Després de moltes trucades i molts toms l’ajuntament de Lleida ens va cedir de franc un cobert el mes alluny de la capital que van poder trobar en conèixer lo programa d’actes.....no sabem ben be que pensar d’aquest fet.

Un cop triat lo local i en conèixer les condicions del mateix , els hi vam comunicar a les dos companyies d’artistes , les dos van acceptar gustoses la nostra comanda sols que donades les característiques del cobert farien uns petits canvis en la seva representació ¡¡ cap problema per part nostra si la cosa es tanca d’una puta vegada !!

Be , arriba lo dia .

Com a punt fort , això si sempre després de les representacions artístiques i uns quant glops del ja famós cremat de cal GALL , era plantejar una taula redona per clarificar la postura dels GALLS en un tema arraconat sempre pel nostre col·lectiu dels ascaladors i que creiem que algú l’avia de ficar per fi a sobre de la taula....L’EQUIPAMENT.

També era l’ànim de la trobada el de mirar d’establir la línia de diferencia entre l’ascalada i lo ferratisme , definir clarament i per sempre quins son els trets diferencials de cada esport.

La primera ponència planteja com a punt de partida de l’ascalada el fet inicial d’assolir un cim esquerp al que no es pot pujar caminat amb un cert o fort risc, es a dir:

1-      FER CIM

2-      NO HI HAVIEN FERROS FIXES

3-      RISC DE PENDRE MAL

Fins aquí tot hom d’acord

La segona ponència fa referencia a el naixement de les ferrades , eren camins militars menys o mes verticals , plens de ferros i per poder arribar a un lloc concret , quasi mai un cim , aquesta manipulació del medi permetia a gent no considerada escaladora el fet de poder progressar per la verticalitat, es a dir:

1-      NO CALIA FER CIM

2-      MOLTS FERROS EMPLAÇATS

3-      NO CALIA SER ASCALADOR

Un cop fixats els punts d’arrencada de la taula redona es va començar a donar veu a la gallada.

Cal comentar que en aquest punt ja hi havia un cert empudegament generalitzat per les variacions que els dos grups artístics van creure que necessitaven aportar als seus espectacles donades les condicions del local cedit per l’ajuntament , cal també dir que a Lleida a les 12 de la nit un dia de novembre les condicions climàtiques son les que son.

El cas es que els i les stripers  van fer una mes que bonica ballaruca però en finalitzar sols es van treure l’abric i la bufanda , cosa que no va acabar de fer lo pes a la majoria.... vaja be a ningú , jo també m’incloc.

Be érem ja al començament de la taula redona , alça el braç lo primer gall i comença la seva exposició.

-trobo molt be que fiqueu aquest tema d’amunt de la taula , es un tema oblidat al que cal donar-li la importància que mereix , però que pregunteu aquestes mariconades després de veure una merda de representació artística sense popes ni cap parrús es per apedregar-vos.

Tot acabar aquesta opinió tots els GALLS  eren ja en peu i picant fort de mans i fent costat al seu company.

Lo moderador agafa lo micro.

Nois , avui no som pas aquí per parlar de la carn d’olla , una mica de respecte i centrem-nos en el que toca collons.

Es ara quant una GALLA demana la paraula.

-Es molt important tenir en compte tota aquesta murga dels ferros a les parets....però després de veure un tros de bomber que no ens ensenya lo mànic de la destral tot perd sentit.

Es ara quant totes les GALLES s’alcen i comencen a aplaudir a les paraules de la seva amiga, cal afegir que també vam veure a alguns galls en la mateixa acció.

Lo moderador va tornar a agafar lo micro per mirar de ficar ordre , però en un tancar i obrir d’ulls , tots però tots , incloses les dues companyies d’artistes avien fotut lo camp tots plegats a continuar la festa cap a locals que tenien tancaments perimetrals i calefacció on poder tastar lo gènero en millors condicions.

En resum ¿que que en pensen la GALLADA de l’equipament?  Que si no hi ha prou tall embotit i fa fred no te cap importància.

I VOSALTRES QUE EN PENSEU ? ESPEREM ELS VOSTRES COMENTARIS.

Barrilete Antón, 6c (40 m); Pilón tibial, 6a+ (35 m); Ens veiem allà a dalt, 6a+ (35 m). Crestes Sud. Camarasa

Ens trobem al bar, enraonant una bona estona sobre què fem i què deixem de fer; no tenim idees avui. I de cop, se'ns apareixen tots els sants (que ens calen): Montse i Emili. Ens comenten tres apertures recents a les Crestes Sud, de caire esportiu. Pepe arrufa el nas i a Ioli li fan pampallugues els ulls, però quan ens diuen que cal "catxarrear" una mica, Pepe fa millor cara.  Sense gairebé ni donar-los les gràcies -i molt menys pagar-los el cafè- ens hi arribem, que ja hem perdut prou el temps.

A cal Gall en som fans, de les seves vies, i recentment, també de les seves vies curtes. Obertes amb un estil característic: expansions quan calen, i si no, doncs a protegir. Seguint la filosofia de les seves recents apertures als   Cingles de la Llum, aquí tenim 3 petites joies, alguna de més equipada que altra, però seguint línies lògiques i boniques.

"Ens veiem allà a dalt" és la darrera via que trobareu a la part alta de les crestes. Les altres dues es troben a l'altra banda, a la dreta, al costat del corral. "Barrilete Antón" és la més dura i la més equipada; amb 16 cintes i un parell de tòtems opcionals es fa, controlant la roca de la part inferior, bastant dolenta, però amb els bolts a tocar. L'Ernest ens hauria d'explicar amb detall l'origen del seu nom, oberta, segons sembla, una tarda d'agost de ressaca vinícola; ortodòxia pura. "Pilón tibial" és també excel·lent, amb regust alpí.

En resum, ben bones vies, paradigma del que ens agradaria que fos l'equipament en sectors esportius.

 

Material: 16 cintes, tòtems. Per "Barrilete Antón" corda de 80 m (o dos 60 m) i guants de fissura

 


Ressenyes Cal Gall


Ioli a "Ens veiem allà a dalt"

 
"Pilón tibial"

Pepe a "Barrilete Antón"


Ara sabem el perquè de tot plegat.



Lo Xist




diumenge, 5 de desembre del 2021

Rif, 6b+(6a/A1, 100 m), La Mussara

El nostre meteoròleg particular, Pepe, ens fa creure que a la costa ens trobarem millor temps que a casa nostra. No l'encerta ni de casualitat, però,  coneixerem un lloc nou, ben guapo i que cap de nosaltres havia visitat abans.

Pepe i Jesús se'n van a "Hércules Incuarteable"; jo em quedo amb millor companyia -Ioli i Anna-; provarem "Rif", que està al costat.   

Excel·lent via i un exemple d'equipament amb seny: reunions rapelables -per si les mosques-, expansions les justes i necessàries per no prendre massa mal, traçat lògic aprofitant tot allò que un curt pany de paret dona -i serà molt i variat-. Els graus, en opinió nostra, massa ajustats: cinquès on cal tibar de valent, sisens que no es deixen encadenar de cap manera, passos a bloc durs...  S'ha d'escalar.

Ens ha costat un mica trobar el peu de via, per tant, intenteu identificar la canal d'accés a la feixa des d'on arrenca, amb un enorme bloc encastat que podem passar per sota. Aquí us deixo un track.

Material: tascons, àliens, tòtems, cams #0.5 al #2. (en portem de repetits però no han calgut)

 

Bona resse de Block Empotrat, lleugerament tunejada

Ioli a l'R1

 

Fantàstic L2 de fissura; potser el més psicològic de la via

Ioli catxarreant l'L3...

... i a l'Anna que se li escapa el riure

L4 a bloc

Fotocim

Lo Xist




dissabte, 27 de novembre del 2021

Bosch per tu, 6c+/7a (6a/Ae, 100 m), Pelat, Montroig

Venim d'uns dies al Llevant llepant parabolts sense parar i, un cop a casa, continuem amb la mateixa tònica. Deu ser que l'edat no perdona i ens costa, cada cop més, sortir-nos de la zona de confort.

Jo començo a creure que la nostra activitat té més semblances amb el ferratisme que amb l'escalada en el sentit tradicional. Ens emparrem per llocs on, si no saps o no pots passar, sarpes l'assegurança i amunt. De veritat ens creiem que això és escalar? La línia que separa les ferrates de les vies equipades (o sobre-equipades) és cada cop més tènue; tot just un grapat de graons i prou.

Ara començo a entendre la disparitat de graus i perquè no ens posem d'acord: que si aquest llarg té un + més, que si l'altre no arriba a tal grau, que si gira que si tomba. Clar, amb la dèria d'equipar tot allò que podem pujar (o no) se'ns ha anat el sant al cel i, la solució, la tenim a l'abast de la mà i no la sabem veure: per què no graduem les vies molt equipades i no obligades amb l'escala Hüsler? O sigui, amb la corresponent "K" i ens deixem d'hòsties.  Tot seria més entenedor, transversal  i homologaria dues suposades activitats diferents en una.    

Bé, dèries a banda, la "via" que ens ocupa s'ha de dir que és ben bona dins la seva corresponent classe (K6+). Potent, atlètica i ben equipada amb graus ben ajustats -massa?- (veieu com ja hi tornem a ser?). Els dos primers llargs seran els únics que sortiran a vista. Al tercer, encara li salta de tot, i aprofito els micro-vols per descansar. El quart és ben estrany, se'l curra bé l'Ari, però encara és hora que li veiem la forma d'escalar-lo en lliure. Deu ser el fred (segur que és això :-). Ja hi tornarem amb més caloret i la lliçó més apresa.

Material: 10 cintes.

 

Resse original del Fbook de J. Marmolejo

 
L'Ari a l'L1


L2

L3

Ari al percal de l'L4

Fotocim congelats


Lo Xist




dijous, 25 de novembre del 2021

SAME+VIRGINIA DIEZ 370m. MD+-PENYAL D'IFACH-ALACANT-ASPANYES

 

Viatge pel Llevant de sota del Llevant nostre.

Ens atansem cap al Penyal d’Ifach per tal de fer la nostra primera vieta del  tomet que hem encetat per aquestes contrades.

La via triada es la SAME sortint per la VIRGINIA DIES.

El lloc es mes que bonic quant t’encares al mar , si mires terra endins la cosa ja agafa un caire com una mica mes diferent , no ho voldria pas definir per que per a un pallus de partida de l’horta l’entesa ja no dona per tant.

Be la via , tot i que els meus companys la van trobar bona de baix a dalt.....a mi....pel meu gust....al primers llargs hi han uns panys on es coneix prou be que son llocs per on l’aigua hi raja donant-li a la roca un caire de rentada amb un tacte de relliscosa , cosa que no em va acabar de fer lo pes , això si , la resta per llogar-hi cadires.

Recorregut prou vertical i a trams desplomat que us ficarà els braços a lloc , en arribar al cim encendre la cigarreta de costum pot arribar a semblar tot un repte.

La via la trobareu semi equipada amb parapors en prou bon estat , la via de sortida tota equipada encara que si hi voleu ficar coses pel mig per abaixar lo grau també ho podreu fer.

La baixada serà ben distreta per la quantitat i qualitat dels diferents turistes que us hi trobareu.

No tinc ganes d’escriure mes , si voleu mes informació no sigueu ganduls penqueu i cerqueu-ho a l’internet.

AU SALUT I BON SALM FISMAI








UN BON PARELL DE MANDOBLES



HE TRIAT LA RESSENYA DEL LLUIS PER FER-LI LA PILOTA


FOTO LLEVANT DEL SUD


LO XIST