Océano Romans, 6c+ (V+/A1), Pala Alta, Mont-roig

Feia temps que ens voltava pel cap, des que va aparèixer al Vèrtex (Març-Abril 2020), i ens hi atansem una mica cagats. La cosa no anirà a més; tot i els graus -una mica desfasats a la baixa-, la via està molt equipada. No té ni pèrdua ni exposició. Té dos llargs bons, el primer i el darrer, i un L3 excepcional. Són tirades curtes, de manera que es poden empalmar L1+L2 i L4+L5 sense problemes.
Això sí, com a bons matats, azerarem a l'arranc de l'L3, al desplom de l'L4, i en aquest mateix L4, tocarà passar el sostre estirant del tòtem blau.

Material: Joc de tòtems i prou. 12 cintes (15 si empalmeu llargs).

 

Itinerari

 

Ressenya Vèrtex-Ballart

Vic a l'L1 ...

... i a l'L3

L4

Ari a l'L6

Fotocim

 

Lo Xist

VICTIMES DEL 92 200m 6a-Ae (6b)-CANALDA -SOLSOSNES

 

Continuem amb la visita al Solsonès.

Després de les reparticions de vies , a les que en el seu moment no hi fiquem cap oposició , al Vic , al Xesco i a un servidor ens adjudiquen i per que si la VICTIMES DEL 92.

Em toca començar a mi i un cop fet el primer llarg us aconsello que us el demaneu de fer-lo de primer ( obrint per als entesos ) , llarg pràcticament quasi horitzontal , amb uns “sartenazos” (com diuen a Madriz) prou importants , tot i no ser difícil millor no caure i anant de segon havent de fer el pas ja sense l’assegurança encara menys.

El segon va del mateix pal sols que mes dret i allí pel mig hi ha un petit sostret sobre el V/V+ amb l’ultima assegurança a prendre pel cul que si no porteu les peces adequades , com era el nostre cas , la cosa va de ficar-hi morro, aquí us aconsello tasconets petits i micros dels de tres lleves.

Lo tercer , com tots , entre les xapes hi trobareu aire i alguna tormenta , es l’únic que te un tram de roca a controlar i com no podria ser d’altra forma les xapes espaiades i sense possibilitats de ficar-hi res , vas mes tranquil als passos claus que no pas a la navegació.

Lo quart es d’anar cercant el pas mes fàcil i permet una mica mes d’auto protecció , també te un tramet amb roca a controlar.

Lo cinquè fins arribar al primer bolt amb calma i amb cura amb la roca , després tres  xapes al tram de 6a que relaxen l’esperit i una surtideta fineta fins a la role.

Lo sisè amb una arrencada de tibada protegida i anar a cerca les properes xapes fins al cim , tot i ser el que te mes grau obligat es el menys intents per a l’esfinter.

Una via que ens ha agradat força amb un bon traçat per fer via llarga obrint i que en arribar al cim hem entès el per que ens la guardaven per a nosaltres.

Teòricament es baixa per l’esquerra... i nosaltres com a bons passarells aviem quedat amb la resta de la colla a la part dreta de la paret per poder collir uns quants boletets de baixada, després d’haver de fer una bona senglarada sense camí arriben al punt de baixada i ens trobem que ells ja fa una bona estona que hi son voltant per allí i pràcticament s’ho han espultit  quasi tot els pudrits......amics se’n diuen jejeje

GRACIES XESCO I EDU PER LA GUIADA PEL VOSTRE MAGNIFIC PAIS , UN PLAER ASCALAR I COLLIR BOLETS AMB GENT COM VOSALTRES.

                               

LO XIST

Directa Estel, 6c (165 m), Canalda

Canalda té una escalada particular; obligada i amb certa exposició. Dins d'aquests paràmetres en trobarem de diferents nivells. Sembla que n'hi ha quatre: fàcils, intermèdies i avançades. El quart nivell és "off-topic": alguna via equipada amb força expansions, que no sembla respectar massa l'esperit de la zona i malament entesa com a introductòria -resulta que és ben bé el contrari, una via que no ajuda a entendre el caràcter local-.

La que ens ocupa està considerada "fàcil"; la mare que els va parir. Sort que portem guies: Edu i Xesco.  Xesco, Vic i Pepe se'n van a la "Víctimes del 92". Amb Ari i Edu ens posarem a la "Directa Estel". La via és collonuda: bona roca, itinerari prou directe, i escalada obligada en el 6a. Predominen les panxes explosives, llargs trams fàcils amb poques assegurances -ni possibilitats de protecció-, i una bonica i difícil placa de 6c per acabar-la que ens requereix un parell de pegues.  

La via no està exempta de polèmica: un posterior reequipament amb bolts sembla que no ha agradat a tothom. Els burins originals no estan molt malament, en general, però alguns bolts -pocs-, alleugereixen l'original exposició al posar-se una mica més amunt, i clar, la sortida de les panxes és més "tranquil·la". Com tot, això és opinable, però la via manté bona part del seu esperit agosarat.

A l'L5, l'Edu s'inventa un arranc nou. Enlloc de flanquejar i tornar a caçar el primer bolt prova -de segon- un sortida directa, explosiva, molt guapa, amb bon canto i que amb bastant de morro et permet arribar al primer bolt. Sort que la caiguda és sobre una feixa d'herba. Quedarà sobre el 6a/+.

El retorn des del cim es fa  carejant a l'est, sense perdre massa alçada fins trobar les fites que ens baixen a la pista que duu a la carretera.  I aprofitem l'espera dels col·legues per omplir les motxilles de rovellons. Espectacular, això sí que ho hem encadenat bé.   

Material: 6 cintes (això ja denota les excursions que hi ha), àlien roig (per protegir el flanqueig de l'L5).

Resse Edu

Resse Parce

L1

Edu a l'L2

L3. De lo milloret

Ari encetant l'L4

L6

L6

Lo Xist

SIOUX CONNECTION 260m 6a-Ae (6b+)-PARET DEL RUMBAU-OLIANA

 

Feia anys i panys que en passar per Oliana i en veure la paret del Rumbau sempre dèiem , collons algun dia ens haurem d’atansar-nos hi a tastar aquest singlo ( cingle en català normatiu , aquet que es va redactar sense consultar-nos als de Lleida).

Dons be , l’altre dia ho proposo i.... ¡ah recollons! tot hom hi va ser d’acord , de tant en tant sembla que també em tenen en compte.

Com que aquesta paret te fama de roca una mica així així com a allò de ves tu , així per dir-ho finament “de merda” i per ser el primer cop , proposo fer xurri climbing i.... ¡ah recollons! Tot hom hi es d’acord.....tanta generositat no acostuma a ser normal , ja tinc la mosca sota el nas , això no se jo si.....pero mira de moment tot rodat.

Fem reparticions de vies i cordades , avui també em tocarà aguantar als vells un altre cop , no tot podien ser flors i violes.

Arribem a peu de via , decidim jugar-nos els llargs a les palletes....però pelletes palletes , les  de palla , que a aquestes edats trempar així com així a la valenta a qualsevol hora ja seria demanar massa.

Be em toca començar , lo Jesús després i lo Cèsar tancarà la feina , i aquí comença el que .

Segons acabem la rifa , lo mangales gira amb els braços creuats , comença a unflar el botet amb el capa acotxat i comença a remugar.

-Mira tu que a mi m´han tocat els llargs  rostolls , que jo volia apurar els artifos , que al primer que es pengi d’una xapa el despengem i ho proba un altre , que ja no us ajunto...

Jo , amb lo bona persona que soc i tot veient que fins i tot ja començava a canviar de color cap a un morat suspitos , en un acte de bona fer i amor incondicional ( be , bo , la veritat es que no em venia gens de gust haver d’aguantar-lo tot lo sant dia empudegat ) decideixo que arrenqui ell i pari de fer el borinot i per que no duia una piruleta que si no també li dono.

I es així dons com comencem d’una punyetera vegada aquesta bonica i mes que prou equipada via.

La via ens ha agradar força , els cinc primers llargs prou verticalots i que permetent ascalar sense cap estres ni compromís.

La roca , tenint en compte lo repetida que es i lo sanejament previ , l’hem trobat de collons de mico , també diré que a aquesta impressió podria ajudar el fet de que portem una temporadeta que no surtim del Doll.

Del grau direm que els 6b ens han semblat una mica regalats , els A0 serien 6b i el segon Ae del cinquè sortiria per 6b+.

La baixada si pareu atenció a les poques fites que hi trobareu ben còmoda , si no anireu a petar al barranc de patac , penseu que lo camí va per l’esquerra del barranc al moment en que es comença a tancar.

En fi una molt bonica via per fer l’ascalador de via llarga i poder obrir llargs sense estres.

Això últim es per que m’antengon la canalla els vells no em foteu ara a parir per parlar així que últimament la gent esteu molt de punxa.

SOLS LI CAL JA LA PIRULETA

MIRA QUE N'ES DE FACIL FER-LO CONTENT

VERTICALITAT SOBRE BONA ROCA

NO ENS VAM SALTAR NI UNA XAPA

PERO LO LLARG MES GUAPO EM VA TOCAR A MI...COSES DEL KARMA

AQUI UNS DELS LLARG QUE LI TOCAVEN A ELL

RESSENYA TUNEJADA

FOTO COLLA DE CARA A LA FEINA

LO XIST

Endollats, 6b (110 m), Paret del Doll

Avui toca col·lectiva al Doll, que encara queden pedres per llençar. Jesús i Pepe se n'aniran a l'Amagatall de Fantasia a perdre's pel sistema de xemeneies. Com es fa això? Ni puta idea; ja us ho explicaran ells.

Amb Ari i Vic decidim fer un parell a la zona de l'Agulla de l'Abat. Enlloc d'aproximar pel camí de baixada del Clot del Miqui, decidim rapelar. Per trobar el ràpel seguiu el camí de sortida de la paret. Pot costar trobar el punt, per això us deixem les coordinades GPS a la ressenya. Seran dos ràpels, un primer amb bastanta diagonal i un segon a plom, caient a l'inici de la Felurian. D'aquí caminar uns pocs metres a la base de la paret. Veure l'inici de via costa una mica, ja que les assegurances estan ben camuflades a la roca. Us ho marcarà un cordino en un arbre. Es pot veure el següent cordino, però poca cosa més. Amunt, més o menys recte, us treballareu l'L1, molt bo, amb passos clau d'adherència en una petita fissura. L'L2 segueix per roca una mica més cutre a l'inici. Una mica difícil i expo arribar al primer bolt. N'hi ha un de trencat abans que us estalviaria un potencial pèndol, però amb compte podreu arribar-hi. Com no veig res a sobre de la panxeta, decideixo vorejar-la, i seguir recte amunt per roca a controlar.  A l'L3 surt l'Ari; inicialment veu 2 ponts de roca sota un sostret i s'hi va directa. Mala decisió, per aquí no és. Resultarà ser una variant que no tenim ni idea de com acaba. Baixa i segueix per l'evident canal de l'esquerra. Arribada guapa i atlètica al cim.

Ha resultat ser una bonica via, però el sol ja fa acte de presència, i la birra ens atreu més que un nou ràpel i posar-nos en una altra. Conseqüència: Vic avui no ha escalat; a veure qui és el guapo que l'aguantarà la resta del dia.  

Material: àliens, tòtems, Cam#3

Ressenya cal Gall

 

L1

L1

L2

L3. Per aquí no

L3. Per aquí sí

Fotocim

Lo Xist

Cada cop més tiesa, 6c (50 m) + Yo los saqué del marcando estilo, 6b (50 m). Cingles de la Llum, Camarasa

Ser un 'agonies' et permet fer moltes coses en poc temps però cap de bé.  I a cal Gall d'agonies n'hi ha alguns. En el meu cas particular, podria dir-se que l'espectre mental ha derivat de l'Asperger de joventut a un THDA més senil.
Però clar, la Montse i l'Emili no estan a l'aguait de la pèrdua d'oli del corral, i acudeixen al sopar dels Gall amb les millors intencions. Entre riures ens comenten les seves noves apertures als Cingles de la Llum, al costat de La Pera, i nosaltres, que podem estar beguts però aquestes coses no se'ns escapen, prenem nota. Però no bona nota, ja que ens oblidem de preguntar què cal de material. Total que hi acudim amb cintes de friki i els àliens de rigor de l'Ari, i clar, a flipar colorins amb els alejes. La idea era fer una mica de puja i baixa, ja que portem al Roc constipat i no l'han volgut al cole.

Són dues vies d'un parell de llargs, ben bones, i una segona amb una variant de sortida. Totes les reunions són rapelables, cosa que us permetrà fer-les en mode "esportiva". S'ha fet un sanejament a consciència, però l'inevitable pols i terra romandrà un temps mentre no plogui fort.

Material: feu cas de la ressenya

 

Ressenya original

 

Traçat

Vic empalmant els 2 llargs de "Yo los saqué del marcando estilo"

Roc aguantat metxa

Lo Xist