Anem a veure què explica el senyor xut. Quan es va publicar la ressenya, no li vàrem fer gaire atenció. Que si massa artifo, que si massa calor, que si ara fa fred... que si gira, que si tomba. A arrel d'un intercanvi de missatges amb el Marc Marki, dels quals no n'heu de fer res, me la recomana. I com som de bon menar, li fem cas. Resultarà una via encantadora. Dureta però gens expo. Roca collonuda, tret d'algun tram (L3). Hi acudim amb la intenció de provar tots els artifos, però sols ens sortirà el darrer; curta placa, amb regleta per entaforar-hi els dits, pocs peus, adherència i amunt. Ens deixa un bon sabor de boca. Cap al 6c/+ deu anar. De totes maneres, ens sembla més fàcil que el primer 6c, però amb placa , juguem a casa.
Però anem tan empanats que ens oblidem el darrer llarg. Sí, sí. Mirant la resse, Marki i Cia. ens posen el llarg al bell mig del full, i ni ens adonem que no hem acabat. Sortim caminant, tan contents i cap al bar, que ja són oberts !!! Ben mirat, tampoc és un problema; ja tenim motiu per repetir-la, ve de gust.
Material: Joc complert de tòtems i Cam#4. 16 cintes. La paranoica va bé.
Ressenya original tunejada
L1. Just a la dreta de "Amor de madre", marcada amb un Cor
Recordava haver-la fet, però res més. Cap registre ni als blogs ni als arxius de fotos, de manera que hi anem amb l'Ari, avui que sols disposem del vespre. Ben bona, tot i que els aperturistes van fer mans i mànigues per encabir-la-hi. L'L1 potser el més obligat, amb una sortida de l'Ae que em sembla alguna cosa més que 6a. La roca dels dos darrers és la típica de la franja alta del sector: tallant, amb lleixes petites i enormes, múltiples gotes punxants... una delícia. L'únic problema és l'herbassar que hi trobareu en alguns trams. Poc es fa aquesta via.
I com sempre per aquestes dates, el pitjor us ho trobareu a la baixada; molsosa i humida. Amb compte i anem a fer unes birres a casa d'un aperturista, que els bars continuen tancats. I el que ens queda.
Material: Micros C3, àliens, tòtems. Cam #3 (molt prescindible. Sols al darrer llarg). Tascons (no n'hem portat però hi anirien bé de petits). 16 cintes
Sols hi havia estat un cop en aquest bonic racó de món i em venia de gust tornar-hi. Aquesta nova via del Joan Vidal serà l'excusa perfecta. Com l'Ari se l'ha patejat amunt i avall molts cops a arrel de l'apertura de "Renegados del diablo (A3+)" --plena de repeticions com us podreu imaginar-- vaig amb guia de lux. De totes maneres, l'aproximació no té pèrdua, a no ser que patiu de daltonisme. Hi ha marques roges a cada pam fins al peu de la paret.
És una via per gaudir, tranquil·la, plena de bolts, que ens permet escalar xerrant sense parar, escoltant el silenci de la vall i els corders que no han parat de remugar com nosaltres. Poc obligada, ens deixa provar-ho tot. Alguna cosa va saltant, però les assegurances estan prop. L'Ae del L2 quedarà en un 6b sobre fang i crosta. El de l'L3 segur que algú l'acabarà treient, però no nosaltres ni avui. Li segueix un 6c bastant dur, però bonic. L'Ae de l'L4 és fàcil, sobre el 6a+ i la roca tampoc és tan dolenta. Un molt bon L5 i dos trams fàcils al cim, que enllaça l'Ari perquè hem de buscar bolets abans que es faci fosc. Alguns en trobem.
Ja fosquejant, anem als ràpels. Nosaltres n'hem fet sols un (55 m), seguint la canal embardissada. Afortunadament les cordes corren i no s'enganxen. La instal·lació del segon ràpel deu quedar a la dreta i segurament té una línia més neta.
