Postmortem, 6c (ED- 200 m). Roca Regina

Aquesta era la segona intentona, ja que aquest estiu ens hi havíem posat, amb Jeff, i després d'uns quants vols seus al segon llarg i perdre jo un gat per les sostracades, vam decidir donar-li un respir.

Avui portem a Vic, tot motivat, i la cosa serà diferent. Ell solet es cascarà els 4 primers llargs, i la resta per l'Ari i jo.
La via és bona, prou equipada, restaurada a mitges, ja que sols han canviat alguns dels burins vells per spits i han posat bolts a les reunions. Sobre el grau millor oblidar-se. Grau vuitentero, de manera que no quadra res amb els estàndards actuals. Així que millor dedicar-se a escalar tot allò que pugueu, i quan no, doncs A0 i amunt. Això sí, la cosa obliga cap al 6a+. Tots els llargs són bonics, i alguns excepcionals (L5,L8).

La via la trobareu a l'inici de la paret, de manera que podeu aproximar directament des de la presa. Hi ha incripció amb el nom al peu.

Material: El nombre de cintes en funció dels llargs que vulgueu empalmar. Uns tòtems fins al roig us estalviarà alguna excursió.

Parce-Resse

Vic a l'L1

Arribada a R1

L2

L2

L4

L5

L6

Ari a l'L7

L8

Fotocim

Lo Xist

Pic Culivillas (2,523 m), Corredor N-NO (250 m., D), Vall de Tena

Avui havia de ser un dia de canvi de xip i sortida ice-love-climbing. Jesús s'ha d'entrenar per a la seva aventura polar i m'apunto. Sortim d'hora del pàrking Anayet (Formigal) i tenim clar que arribarem primers a peu de corredor si puja algú més. I tan tranquils anàvem que ens hem saltat no una, sinó dues valls. I acabem a prendre pel cul. Tocant a Lourdes. I el màster, com és un màster, decideix flanquejar fins a peu de corredor. Ojo, ojo, ojo !!. Un flanqueig d'uns 2 Kms per pendents glaçades, neu dura, i que d'una patinada te'n vas a Sallent de Gàllego. Arribem a peu de corredor i premi !! Dues cordades davant. A joderse. Però ja sols toca la part més senzilla. Escalar-lo. Bones condicions. Tot i que sols presenta un tram interessant  de gel (80 graus), ja que els altres llargs són campes de neu dura i una mica de mixte on retrobar l'estimada roca. I compte amb la baixada. Tal i com estan les condicions, poca broma.

Material: 4/5 cargols, 1 pitó, àlien groc i algun friend mitjà.

Recorregut

Aproximant

Congestió

Jesús en el fregao del L2

L3

L4

Avançant per la dreta

L5. Si hi ha roca, fot-li

Ice-Màster

Fotocim

Cap avall

Lo Xist

Miquel Xirimita, 6c+ (6a+ ob, 235 m), Ponotx

Darrer dia pel llevant i ens atansem al Ponotx. Tot indica una roca de molta qualitat i no ens defraudarà. Curta aproximació i escapada amb ràpel perquè encara ens quedaran unes hores de cotxe fins a casa.

Vic i Roger se'n van a la Cafè Licor, i amb Ari i Òscar ens posem a la del costat. Via bastant protegida, amb molt bona roca i grau collat. Òscar fa els dos primers, 6as atlètics amb una arribada a R2 plaquera. Ari segueix els dos següents. Bon diedre en travessa a l'L3 on no val a badar i un L4 amb sortida goril·la de 6a+. Continuo amb els dos darrers. Un L5 amb un tram de 6a+ bastant expo en un pas a l'inici i a gaudir, per acabar amb un flanqueig a dreta que cerca el punt més feble del sostre. Abans del bolt clau hi ha un pitó (que es veu poc) i que us ajudarà el xapatge. D'aquí un A0 (no veig com superar en lliure) i arribada a la R6 mantiguda.

La sortida la fem en 5 ràpels. Els 4 primers van recte avall des de la R6. Un primer llarg (55 m), dos més curts i un quart de 40 m. us deixaran a l'alçada de la R1 sobre la feixa. Caminant l'aneu a buscar i feu el darrer ràpel.

Material: 15 cintes, àliens i tòtems fins al lil·la 

Ponotx i recorregut de la via

Ressenya del llibre "Ponotx. Guia de Escalada". Manuel Bernabéu

Roger i Vic a la Cafè Licor

L1 de Cafè Licor i Miquel Xirimita

Òscar  a l'L2

Ari a l'L3

Inici del L4

Ari des de la Cafè Licor (L4)

Vic a la Café Licor

L5

L6

Lo Xist

El Navegante, 7a (6b+ ob, 270 m.), Penyal d'Ifach

Buscant poca aproximació per a avui ens atansem al penyal i ens decidim per una via bastant concorreguda de caire esportiu. Resultarà ser boníssima, atlètica, ben protegida i obligada. Tranquil·la aproximació pel passeig ecològic, se'ns fa estranya, pel seu ambient turístic. No podem sortir del poble. Semblem sortits d'una peli de Paco Martínez Soria.

Ari, Òscar i Roger se n'aniran cap a la Polvos Mágicos. La via comença pels 3 primers llargs del diedre UBSA. Llargs fàcils, poc protegits i roca relliscosa. Al L3 s'abandona el diedre i ja ens posem sota el percal. Un primer 6b fàcil, on veiem que la roca ja no està tant polida. Bon canto. El segon 6b és més plaquero, de buscar el camí. Després un 6c on el pas és complicat. Xapar i canviar a l'esquerra, amb més fe que res. De segon surt, però de primer hagués estat una altra història. Avant-darrer 6a+ espectacular, molt atlètic i vertical. I per acabar la festa un llarg de 7a (suposadament) que no ens surt de cap manera. Ni olorar-lo. I on es troben els passos més obligats.

Ens trobem al cim tots i enfilem la baixada pel camí "turístic" que puja al penyal. Bona part resta a l'ombra i amb la humitat i la polidesa de la roca el fa delicat. Anem a fer unes tapes de peix que ens ho hem guanyat. Gran estrena al penyal.

Material: àliens i cams #0.5 i #1 pels primers llargs de la UBSA. 17 cintes

Ubicació

De las "100 mejores escaladas de Levante", Manolo Pomares

Vic al diedre UBSA

Arribada a la R3

L4 (6b)

L5 (6b)

L6 (6c)

L6. Vic i jo. Foto dels col·legues

Els companys a la Polvos Mágicos

L7 (6a+)

Vic a l'L8 (7a)

Fotocim

Esperó Central, V (450 m.), Puig Campana

Hem decidit fugir de la boira uns dies i ens baixem cap al llevant. Ens atansem el primer dia a fer esportiva per Sella i trobem els sectors del costat del refugi molt polits, amb assegurances a pastar fangs. Vies velles. De manera que avui, farem love climbing extrem. Cap a l'esperó central, que diuen que és la millor via del llevant. Roca impecable, de luxe, grau molt assequible tot i que poc protegida. Això sí, podeu muntar les reunions on vulgueu. Escalada sense complicacions per passar el dia i calentar motors. Ari, Vic i Roger aniran a la Júlia, a la dreta de l'esperó i que aprofita els darrers llargs per sortir per dalt.

La via surt en 4 hores i un total de cotxe a cotxe de 6 hores i mitja. Baixada entretinguda, seguint els punts rojos cap a la pedrera oriental. La meitat dels cables de baixada ja han estat  substituïts.

Material: àliens, tòtems i 10 cintes

Afegeix la llegenda

Trilobites

Foto de l'Ari. Primer llarg

Òscar

Darrers llargs

Fotocim

Baixada

Baixada

Lo Xist