dimarts, 26 de febrer del 2019

El Jardí dels Déus, (6a ob, 190 mts), Bagasses, Terradets

Avui és el típic dia que semblem pollastres descapçats, sense rumb ni objectiu clar. I acabem en una "rebuscada" i "hipersegura" via. Els autors l'han encertat de ple. Ni és rebuscada, perquè és prou directa. Ni és hipersegura, ja que per començar, sols al xapar el primer spit t'hi jugues els turmells. Això sí, ben assegurada la resta, però sense el jolgòrio al que ens tenen acostumats les vies actuals. Comentar que al pas de 6a del L3 ha desaparegut la xapa de l'spit. I el pas se les porta. Un xapa recuperable o un cordino/tascó us alleujaran les engúnies. Del 6b+ i el 7a+ no cal parlar, A0 i amunt. El grau és d'un altra època.

La trobareu bastant piada ja que la guia també diu "bastante frecuentada debido al generoso equipamiento".  Anunciant-la d'aquesta manera, és normal que estigui molt piada.

Bona roca i via per gaudir amb bona companyia, entre riures i al caloret.


Del llibre "Terradets" de L.Alfonso i X.Buxó
L1. Roger a la caça del primer spit

L2

L3

Ari al L4

L5

L6

L7

Fotocarretera
Lo Xist

ESPERO DEL VENT 300m 6a/ A1 (6b+)- FONT FREDA - MONTSEC D'ARES


Avui em permetreu que us en faci cinc cèntims de la dolorosa ultima lliçó de vida que he patit , ho faré per que a mes d’un li donarà servei.

Com ja sabreu amb els anys la posició original , lo volum i la fermesa d’algunes parts del cos van canviant i això limita i condiciona la vida.

El cas es que l’altre dia després d’un mati atrafegat me’n anava cap al ROCO a fer uns estiraments i una mica de pila , hi anava una mica apret donat que el misteri matinal encara no l’havia fet i el budell em demanava pas.

Tot just entrant va i se’m escapa un pet amb cua.......després de solventar la higiene personal toca fer una ensabonada i esbandida d’urgència dels calçotets.

Un cop tot al seu lloc decideixo continuar amb el programa establert  encara que queda clar que no podré disposar d’aquesta tan poc valorada i útil peça de roba destinada a situar tot ben arroplegadet i arramblat al seu lloc original..

En un primer moment la sensació de llibertat pel fet de portar els penjolls baldant al seu aire em sembla prou plaent , inclús arribo a pensar que val la pena plantejar-ho com una costum.

Tot ficat al tall en un desplom , en un inconscient rampell de nervi  imitant a la canalla , provo de fer un creuament de cames dinàmic i forçat........cagada roc.....mentre jo era tot concentrat , ells feien ple compliment de la llei de la gravetat i justament es trobaven penjant a l’entrecuix.

Mare de deu quina sentida , els hi vai fotre una pessigada-axafamenta tall ben be com si m’haguessin fotut una puntada al bell mig dels ous.

NO DESPRECIEU MAI LA BONA I NECESSÀRIA TASCA ENCOMANADA A AQUESTA GRAN PEÇA INTIMA SI JA SOU UNS GRANADETS!!!!!

LA VIA

No es d’estranyar que aparegui al recull de les 100 millors vies de Catalunya ,s’ho mereix de totes totes.

Quant lo Cesar la proposa miro per la xarxa i les poques entrades que hi trobo parlen d’una via exigent i mantinguda amb un equipament d’època i en alguns casos precari i en mal estat.

Aquest fet ens fa pensar que serà una ascalada ferma...però quant arribem a peu de via veiem que la primera assegurança es un preciós bolt....això ens fa treure una rialla veient que alguna anima caritativa s’hi ha deixat els calerets i lo temps en fer una revisió.

Al final resultarà que sols s’han canviat dos reblons de llarg , alguna baga i alguna reunió fins al setè llarg , la resta roman com en origen .... però dona mes coloret.

Els quatre primers llargs son de traca i mocador , la resta bons bons , essent per mi el llarg clau lo quart , per vertical i mantingut.

La primera part te una roca d’escàndol , la resta de bona qüalitat , en alguna ressenya llegireu que te algun tram de trencadot.....nosaltres creiem que els pocs rogles que així es mig podrien definir no presentaran cap problema.

De l’equipament dir que potser li falta alguna peça original i algunes d’aquestes estan en un estat precari , però no patiu la roca us permetrà sempre reforçar o afegir trastets moderns d’aquestos , que ara que la economia va be i amb els bons sous que tots gaudim , tots tenim.

Si voleu una informació mes acurada mireu lo Blog del Jesús Almarza....te mes traça que jo per explicar el detall.

Al final entre l’aproximació ( poc marcada )  els 300m. verticals a collons de via mantinguts entre el V-6a , la remuntada fins el cim i la baixada per la canal , resultarà una bona pedalada d’aquelles que faran que l’un dema diumenge a missa et quedis ben adormit a mig sermó.


UNA MOLT BONA VIA EN UN LLOC PRECIÓS I TRANQUIL QUE US FARÀ ASCALAR.

¡¡¡¡SALLA GRACIES PER LES BIRRES!!!! UN PAIO QUE TE DETALLS , A VEURE SI N'APRENEU.



 RESSENYA DEL PARCE TUNEJADA















 QUE BE S'ASCALA AMB MANOLOS QUE ET FAN LASTIR I ET PORTEN BIRRES!!!

LO XIST


divendres, 22 de febrer del 2019

El Gafe de Canelles 6c (6b ob, 290 mts), Canelles

En primer lloc, dir que han tancat l'accés a la pressa, venint des d'Estopiñán. Haureu d'aparcar a un parell de Kms. La via la trobareu a la primera boca de sortida a dreta del darrer llarg túnel que ens deixa a la pressa.

La via és molt bona. Grau apretat, poc equipada però de ben protegir. Comença Suka amb un arranc de 6c que cap dels dos el veiem, azerant i festa. Massa bloquero. I una arribada a la R1 rumbera. L'L2 és el clau de la via. Fantàstic. Dur, continuat i poc protegit. Probablement el 6b+ sigui més a la placa d'inici que a la fissura desplomada. A la placa inicial s'ha d'escalar entre 2 bolts, i creiem que el grau obligat deu anar cap al 6b. La fissura desplomada es protegeix bé, però no dóna treva. I a la sortida t'espera una fantàstica diagonal, llarga, amb un sol bolt (6a). Com diu Luichy, "largo torero, torero". Surt bé però no m'he estat de xafar un bolt per xapar amb més tranquil·litat i jugar-me un aterratge sobre la lleixa. A partir d'aquí "quasi love climb". Bona roca que es pot protegir com vulguis. Esmentar l'L6 amb una placa de 6a quasi neta que també s'ha de lluitar.

Baixada pels ràpels de la No Entaleguis.


Material. Semàfor àliens + blau. Tòtems del blau a roig repetits. Tòtem carabassa i negre. Cam#3 i Cam#4  (No ens ha calgut repetir els Cams). A l'L2 deixeu-vos els Cams a la R1. No es posen enlloc.

Luichy ressenya

La puta tanca

Suka arribant a la R1
R1
Inici L2

Diagonal final L2

L3
L4

L6

L7

Fotocim

Lo Xist


dimarts, 19 de febrer del 2019

Nankurunaisa, 6b/A1 (ob, 210 mts), Paret dels Sostres, Montroig

Mai una via havia tingut millor nom. Nankurunaisa és un mantra que ve a dir: que tot, al final, anirà bé. I així ha estat. Un seguit de pedres des la R1 gairebé ens envia a Suka i a mi a l'altre barri. I vist aquest primer llarg, ens esperàvem l'infern. Però tot ha anat bé.

I avui m'ha quedat clara la taxonomia de les bones vies. N'hi ha de 3 categories; les fàcils, les dures i les que són una puta paranoia. I és que de vegades el marge d'error és massa estret.

Comença Víctor per un L1 massa llarg. 55 mts que es podrien haver fraccionat i evitar una arribada a la R1 massa expo, un 6b patinós, complicat de protegir, i on et jugues una galleta important. A més, la característica roca d'aquest primer tram de paret tampoc ajuda. Olé per ell perquè encara no ho sabem, però s'acaba de polir el crux de la via.  Torna a sortir per un L2 sota un impressionant sostre però que gaudim en un perfecte A1. Ni intenció de provar-ho enn lliure. Ara li toca apetxugar a Suka, en un L3 que arrenca en un 6b+ per roca discreteta, tot i que fins a la R3 "gaudirà" d'alguns bolts. Però amb cuidadín. Torna a l'L4 en un arranc de 6a+ dur, protegit per un pitó. 2 bolts més, llunyans, el deixen en un tram més senzill però d'escalar també amb molta cura. Ja sols queden els dos darrers que m'emporto jo. Una sortida de 6c+ que faig en un perfecte A0, que tot i això, caldrà escalar entre bolts. La sortida del darrer és fina, però ja et deixa en terreny més fàcil. Un pas de 6a+ protegit i et queda  la meitat del llarg per una fantàstica placa de V+, en la que podré posar un parell de friends, i res més. No val a caure. I per acabar, un llarg de V que agafo per la part equivocada. Vaig a la dreta a buscar terreny fàcil enlloc de tirar dret i acabaré trobant roca de merda.

Hem estat 5 hores i mitja, i al final, com diu el mantra, tot acaba bé. Bona via i felicitar al aperturistes, no pas per l'equipament, però sí per la línia i el seu agossarament.

Material: tascons, àliens, dos jocs de tòtems, Cam#3 i Cam#4

Ressenya original

Vic a l'L1

L2, entrant al sostre

L2

Suka al L3

R3

L4

L6

Fotocim Carbonera
Lo Xist

dissabte, 16 de febrer del 2019

Kin Pont de Rock, 6b (265 mts), Abella de la Conca

Ben bé no sé què dir-vos. Ni fu ni fa. Algun llarg bo, i lo millor, el ràpel de descens on veus uns viotes a la cara nord que fan esgarrifar. A més, quan no va pel costat d'una ferrata, va pel costat d'alguna via parabolada, això si no li passa per sobre. O potser és a l'inrevés. No se sap mai. Tampoc cal dir res més perquè està piulada arreu.

Porteu friends fins al Cam#4 (opcional) i gaudireu de bona roca, moltes possibilitats de protecció i bones vistes

Itinerari

Luichy-Resse

Joan a l'L1

L'Ari gaudint del diedre de l'L3

L4. La ferrata ni se l'ha mirat. Integrista

Curta bavaresa de l'L5

6b a l'L6

L6


L7

Ràpel

Troç de ràpel
Lo Xist  (nivellàs)