Avui em permetreu que us
en faci cinc cèntims de la dolorosa ultima lliçó de vida que he patit , ho faré
per que a mes d’un li donarà servei.
Com ja sabreu amb els
anys la posició original , lo volum i la fermesa d’algunes parts del cos van
canviant i això limita i condiciona la vida.
El cas es que l’altre dia
després d’un mati atrafegat me’n anava cap al ROCO a fer uns estiraments i una
mica de pila , hi anava una mica apret donat que el misteri matinal encara no
l’havia fet i el budell em demanava pas.
Tot just entrant va i
se’m escapa un pet amb cua.......després de solventar la higiene personal toca
fer una ensabonada i esbandida d’urgència dels calçotets.
Un cop tot al seu lloc
decideixo continuar amb el programa establert
encara que queda clar que no podré disposar d’aquesta tan poc valorada i
útil peça de roba destinada a situar tot ben arroplegadet i arramblat al seu
lloc original..
En un primer moment la
sensació de llibertat pel fet de portar els penjolls baldant al seu aire em
sembla prou plaent , inclús arribo a pensar que val la pena plantejar-ho com
una costum.
Tot ficat al tall en un
desplom , en un inconscient rampell de nervi
imitant a la canalla , provo de fer un creuament de cames dinàmic i
forçat........cagada roc.....mentre jo era tot concentrat , ells feien ple
compliment de la llei de la gravetat i justament es trobaven penjant a
l’entrecuix.
Mare de deu quina sentida
, els hi vai fotre una pessigada-axafamenta tall ben be com si m’haguessin
fotut una puntada al bell mig dels ous.
NO DESPRECIEU MAI LA BONA
I NECESSÀRIA TASCA ENCOMANADA A AQUESTA GRAN PEÇA INTIMA SI JA SOU UNS
GRANADETS!!!!!
LA VIA
No es d’estranyar que
aparegui al recull de les 100 millors vies de Catalunya ,s’ho mereix de totes
totes.
Quant lo Cesar la proposa
miro per la xarxa i les poques entrades que hi trobo parlen d’una via exigent i mantinguda amb un equipament d’època i en alguns casos precari i en mal estat.
Aquest fet ens fa pensar
que serà una ascalada ferma...però quant arribem a peu de via veiem que la
primera assegurança es un preciós bolt....això ens fa treure una rialla veient
que alguna anima caritativa s’hi ha deixat els calerets i lo temps en fer una
revisió.
Al final resultarà que
sols s’han canviat dos reblons de llarg , alguna baga i alguna reunió fins al setè
llarg , la resta roman com en origen .... però dona mes coloret.
Els quatre primers llargs
son de traca i mocador , la resta bons bons , essent per mi el llarg clau lo
quart , per vertical i mantingut.
La primera part te una
roca d’escàndol , la resta de bona qüalitat , en alguna ressenya llegireu que
te algun tram de trencadot.....nosaltres creiem que els pocs rogles que així es
mig podrien definir no presentaran cap problema.
De l’equipament dir que
potser li falta alguna peça original i algunes d’aquestes estan en un estat
precari , però no patiu la roca us permetrà sempre reforçar o afegir trastets
moderns d’aquestos , que ara que la economia va be i amb els bons sous que tots
gaudim , tots tenim.
Si voleu una informació
mes acurada mireu lo Blog del Jesús Almarza....te mes traça que jo per explicar
el detall.
Al final entre
l’aproximació ( poc marcada ) els 300m. verticals a collons de via mantinguts entre el V-6a , la remuntada fins el cim i la baixada per la canal , resultarà una bona pedalada d’aquelles que faran que l’un dema diumenge a missa et quedis ben adormit a mig sermó.
UNA MOLT BONA VIA EN UN LLOC PRECIÓS I TRANQUIL QUE US FARÀ ASCALAR.
¡¡¡¡SALLA GRACIES PER LES BIRRES!!!! UN PAIO QUE TE DETALLS , A VEURE SI N'APRENEU.
RESSENYA DEL PARCE TUNEJADA
QUE BE S'ASCALA AMB MANOLOS QUE ET FAN LASTIR I ET PORTEN BIRRES!!!
LO XIST
