dijous, 18 d’octubre del 2018

Laberint en un temps, V+/A1 (140 mts) + Atlantis, 6a+/A1+ (120 mts), L'Extrem, Montroig

Comencem la temporada al sol amb dues vies que no havíem fet. Laberint és una bona via, però l'Atlantis resultarà encara millor, malgrat els estels de la Guia ens diguin el contrari. L'aproximació la fem pel camí del coll d'Orenga, resseguint la paret per sota, fins trobar la canal de la Gans and Roses, que pujarem sense encordar-nos fins la R0 de la Laberint.

L'L1 de la Laberint ben bé podria ser 6a (pot enllaçar-se amb L2). L2 i L3 de tràmit ens deixen al peu dels els dos millors llargs de la via. L'L4 és una fissura dreta, que no sembla complicada, però que s'ha de protegir fins el primer spit 10 mts amunt. Se l'a curra bé l'Ari, amb una arribada a la R4 força atlètica i sostinguda. Sense necessitat d'equipar, el llarg surt bé en lliure (6c si fa o no fa), però equipant ja n'haguéssim parlat. L'L5 és molt bonic també, amb un final sorprenent.

Per baixar a la feixa de nou agafem els ràpels de la via de la Lara, 10 mts a la dreta (est) trobareu la instal·lació. En 2 ràpels de  menys de 60 mts torneu a estar a peu de via.

L'Atlantis ens sorprèn gratament. Nico (and Cia.) olé vosaltres, quin jetorro que gastàveu. L'L1 és un bon filtre, amb una arrencada en A1 de sostre que es torna a currar l'Ari i que no em plantejo en lliure ni fart de vi. Compte el 6a+ de la resta del llarg. A escalar els 30 mts que us queden de llarg amb un parell o 3 d'expansions, i poca cosa que poder posar de bon fiar. L'L2 és boníssim, creuant la canal de la Gans & Roses, a buscar la reunió  (una mica més amunt d'on indica la foto de la guia), sobre bona roca, vertical, sostingut, amb poques expansions però amb més possibilitats de protecció que l'anterior.  I l'L3 és de pandereta. Roca boníssima i amb una sortida de 6a que et deixa planxadet.

Tornem a rapelar enlloc de baixar pel camí que puja al refugi del xut, perquè trastejant m'ha caigut un àlien i està a peu de via.

Excel·lent proposta per omplir tot el dia escalant, i cap al bar que ja és fa fosc.


Material: Com ens hem deixat els tascons, i la guia fa èmfasi en la seva utilització, portem tots els friends que podem: àliens, C3, tòtems, Cams #0.5, #1, #3, i #4 (aquest darrer solament per a l'L1 de l'Atlantis)

Ressenya de la Guia d'Escalades al Montroig

Ressnya no sé d'on
Ressenya original de l'Atlantis


Laberint. L2


Laberint. L3


Laberint. L4 
Laberint L5



Atlantis. L1


Atlantis. L2


Atlantis. L3

Fotocim
Lo Xist

dilluns, 15 d’octubre del 2018

VIA NORMAL V+ 90m. -ESPERO REMACHA-SANT LLORENÇ DE MONTGAI



HOLA MAJOS/ES , JA TORNO A SER PER AQUI GONSEUDALTDELACREU.

Després d’una bona temporada plorant per les cantonades la meua mala folla , he pogut tornar a fer lo borinot per eixes parets del mon.

També he de dir que amb aquesta caiguda he aprés moltes coses , sobre tot que el meu cos te parts que no coneixia gens ni mica .

He sentit a parlar per primer cop del ASTRAGAL...jo pobret de mi en la meua infinita falta de coneixements de res que no tingui a veure amb el mon del totxo , sempre sols avia sentit aquesta paraula apostrofada ASTRAGA’L , la fèiem anar a tall de broma en quant arribava un manobre nou a l’obra.

-A AQUET ASTRAGA’L FORT QUE APRENGUI QUE LO NOSTRE OFICI ES OFICI D’HOMES.

Com es el primer dia que surto en mol temps els meus companys em treuran a pasejar i tenint en compte que encara no estic be del tot triarem una via que no calgui caminar ni per fer aproximació ni per baixar i com no la paret del OS es ideal per a fer-ho , al mateix temps buscarém un grau que no demani massa estres.

Així que anirem a la NORMAL DE L’ESPERO REMATXA , que a mes resulta que no ha estat piulada mai....te collons tots l’hem fet mil vegades i no surt al blog , igual es per això que nostre sinyor va decidir que pregues mal?.

Que dir d’aquesta gran clàssica del Love Climbing.

Roca collonuda , equipada ( encara que algú dirà que hi ha alguna excursió ) , aproximació sense aproximació i es pot baixar en un ràpel de 60m justets , sols caldrà vigilar el nus.

Una d’aquelles joies que has fet tantes vegades que al final no hi pares compte però o es i hi es.

Una bona via d’escola per prendre contacte amb la zona i amb l’ascalada en via.

Després farem la GALLIFARDEU  ,però com que ja es ressenyada i no tinc ganes d’escriure mes no la penso piular.

Y JO MES CONTENT QUE UN JINJOL PER PODER TORNAR A TREPAR AMB ELS COLEGUES.
AU SIAU


RESSENYA MANGADA AL SENYOR PRUNERA

PAS DE PLACA PLACA

 MILLOR ROCA DEL QUE PUGI SEMBLAR ...ES MES COLLONUDA

LO GRAN PERO QUE GRAN JESUS 

AQUET NO SE QUI ES PERO HI ERA

LO FOTOCIMXIST



divendres, 12 d’octubre del 2018

Xics Antirrobo, 6a/A1, (235 mts), Serra de St. Joan

Potser eren unes expectatives massa altes, potser ha estat que no ens ha sortit cap dels llargs durs, però no ens ha acabat de fer el pes, tot i que els L5 i L6 són molt bons. Via molt equipada, amb L2 i L4 massa a bloc.

Aproximació. Si veniu de Comiols per la L511, passat Bòixols deixeu la carretera i agafeu la pista en direcció a Montanisell. A 5.7 Kms trobareu una casa en runes on sembla que cal deixar el cotxe i surt un camí fitat cap a la paret (Blog Joan Asín). Nosaltres el deixem abans, just davant de la via, i pugem a rumb, una mica senglar. Us tocarà una horeta de pujada.

Retirada. Aneu a buscar el collat a l'oest, i amb un únic ràpel de 28 mts sereu al peu del contrafort. Seguir fites a dreta, per la paret, amb un destrepe amb corda fixa. Arribant abaix les fites es perden, però quan trobeu un tub negre, seguiu-lo a esquerra i us durà a la pista, prop del cotxe.

Material: 16 cintes, 1 estrep i joc de tòtems.

Luichy-ressenya tunejada

L1

Arribant a la R1

L2

Arribant a la R2

L3

L4

L4

Ari a la R4

L5

L6

Fotocim
Lo Xist

dissabte, 6 d’octubre del 2018

Paraimara, 6b+ (120 mts) + Nit de Perles, 6b (120 mts), Roc d'en Solà, Perles

Ens convida l'Edu a provar un via seva noveta noveta, que ja piarà ell, i així no li fem cap spoiler. Baixem i anem de cap a la Paraimara, també seva. La Balena Blanca ja ens havia agradat, però aquesta Paraimara ens ha encantat. La millor via que hem fet en aquesta paret, sense dubte. Comença l'Ari un primer llarg que l'Edu s'anirà encarregant de netejar de matolls. A partir del segon cada llarg és bo i millor. El segon se l'autoadjudica l'Ari, i nosaltres a callar,  un diedre sota sostre boníssim amb sortida atlètica. El tercer és on està el percal, presentant un travessa fissurada molt curiosa, ben protegida amb spits (6b+) i un quart llarg sobre diedre molt atlètic, i que em sembla si fa o no fa de dur com l'anterior.

Gran via. Molt recomanable. Ens ha sorprès. La baixada la podeu fer en un únic ràpel que trobareu en un collat, carenant a l'est durant uns 200 mts.

Un plaer escalar amb l'aperturista si a més et cedeix els llargs bons  ;-)

Material: àliens, tòtems i cam #3

Ressenya original

A la Nit de Perles

A la Nit de Perles

L1 Paraimara

L2

L3

L4
Fotocim
Lo Xist
Flora salvatge