dijous, 30 d’agost del 2018

La Revolta dels Nyerros, 6a ob (170 mts), El Peladet

Semi-Love Climb al Peladet. Via molt equipada, de poc grau obligat, on gaudir de bones plaques sense passar por. El nom fa referència a un dels dos bàndols que dividien la noblesa catalana al s. XVI, nyerros i cadells. Per aclarir-nos, els nyerros defensaven els privilegis dels nobles, allò que serien els equivalents a PPeros i C's, mentre que els cadells defensaven el poble, o sigui, el nostre equivalent a NO NINGÚ !!!

Al lio. Començo enfilat a un arbre, i després d'un parell de bolts començo a azerar fins sortir del sostret. No li veig massa color al 7a. L'arribada a la role és potser on més obliga aquest llarg.  L'Ari s'emporta el millor llarg (L2). Boníssima placa infinita, amb un parell de passos fins. Un L3 que no està mal, fàcil, i un L4 per acabar amb una sortida de xemeneia ben protegida i boníssima.

Un cop al cim, 5 mts. a la dreta teniu la instal·lació de ràpels. En fem 2 de llargs fins les R3 i R2, i d'aquí a la R1 de la Festa del Paca. Al recollir les cordes i com va sent la tònica general darrerament, s'enganxa una. Tocarà escalar l'L2 de la Festa del Paca. Si no porteu xapes recuperables, amb un parell de cordinos fareu. Bon llarg de V+.

I un cop abaix, arribant a la carretera, com toca l'ombreta, li fotem a un parell de vies d'esportiva, equipades pel Víctor Fdez, de les que no en tenim ni puta idea del grau, però amb unes xorreres guapíssimes. Bones i dures vies, de disfrutar i apretar. 

Guapa jornada, com sempre, corassón ;-)


Material: 18 cintes, aliens

Luichy-resse

L1

L1

L2

L3

Inici de l'L4

Sortida del L4

Foto_ombra_cim

Rappel a la jungla

Esportiva


Lo Xist 


dijous, 23 d’agost del 2018

La Veu del Riu, 6b (350 mts), Paret del riu La Vansa

Excursió aquàtica en tots els sentits. En l'aproximació i a la paret. Ideal pels dies caniculars. Excel·lent escalada

Aproximació: la resse de Luichy és meridiànament clara i precisa. Aparqueu el cotxe a 1 Km després de deixar la C-14 en direcció a Montant de Tost, en un pàrking al costat de la cantera. Entreu a la cantera i baixeu cap al riu. Teniu dos opcions, si baixeu més directe fareu més riu. La millor opció és caminar per la cantera una estona i estalviar-vos més aigua. Un cop al riu, l'haureu de travessar 3 o 4 cops, aprofitant els corriols del marge. Avui baixava rumbero. Obligat mullar-se fins la cintura. Arribat al gran bloc encastat (que fa un enorme túnel), teniu unes escales a esquerra (marge dret) que us estalvien mullar-vos fins el coll. L'Ari que és llesta i sembla que s'ha mirat la resse les agafa. Jo que sóc ruc i il·letrat, amb l'aigua a la barbeta i el material al cap.

A peu de via tremolant de fred, molls, i amb ganes d'agafar el solet dels primers llargs. Comença l'Ari l'L1, un arranc A0 amb 1 bolt, i sortida on el segon s'hi juga fer el misto per tota la paret. L2 dur d'inici. Ara ja tenim calor. Ja veiem que s'assegura amb alegria. Un parell de llargs més de V+ us deixen a la enorme feixa on la tònica canvia. Al L4 li poso la mà a sobre a un escurçó i no me'n vaig avall de miracle. El tio està de ressaca matinal i no reacciona. Millor. El mur dels darrers 3 llargs és boníssim. Un L5 magistral, de placa amb foradets, el millor llarg. Un L6 amb una bavaresa sense  protecció que li donen 6a i que per nosaltres és més. A l'L7 surt l'Ari, i a mig llarg, amb bon criteri decideix que pirem. Està començant a posar-se negre i la retirada pel riu no ens fa massa gràcia amb tempesta.

La via es rapela tota. Totes les reunions estan equipades per rapelar. Arribant a la feixa l'aiguat és considerable. Ens refugiem entre arbres deixant passar el pitjor. Tot moll. Fa pena. Afluixa i decidim acabar amb els 4 ràpels cagant hòsties. arribem xops i gelats al riu. Ja no importa que al recollir la corda aquesta caigui a l'aigua. Carreguem i a des-fer el camí pel riu. Sembla que el nivell es manté i no tindrem problemes.

Molt bona via, amb roca sempre excel·lent, un entorn privilegiat, i una aproximació peculiar, que amb forta calor i sense tempestes ha de ser collonuda. De totes maneres, hem rigut pels descosits. Com sempre. L'any vinent tornem i l'acabem. I portarem neoprens.

Material: tascons petits, àliens, tòtems (7), 16 cintes, banyador i xancles.

Luichy-resse impecable

Curiòs ambient a peu de via

L1. Ready to go

L2

L3

L5

L6

L7

Foto riu
Lo Xist




Qui Cerca Troba, 6b+ (150 mts), Paret de les Gralles, Serra Carbonera

Aquest any encara no l'havíem visitat i apuntem cap a una de les  poques que ens falta. Via poc visitada i de la que trobareu sol un parell de piades (restauratacks i romantic guerrer).

Primer avís. Per arribar a peu de via, millor feu els ràpels de la Urbi Et Orbi i flanquegeu la paret cap a l'Oest fins superar l'esperó final. Nosaltres ho fem a l'inrevés i la caguem. Escollim l'aproximació "clàssica" baixant per la valleta que abandona el camí del cim (veure esquema). Al final, quan us trobeu el barranc, busqueu una instal·lació de ràpel (35 mts). Nosaltres la seguim liant, i trobem una cadena de 4 mts a la dreta que aprofitem per rapelar. No sabem què polles pinta aquesta cadena aquí. Total, que un cop a la feixa, toca caminar per un corriol gairebé inexistent entre vegetació selvàtica. Un preciositat d'aproximació, vamos.  Buscant-nos la vida fins ensopegar l'esperó evident, pugem una bona estona fins trobar una placa tombadeta, inici de la via. 

Li fot Jesús a un llarg de 50 mts que escales els 4 primers i després un jardí immens. El segon és un llarguet sense massa història que et deixa on comença l'escalada.  Torna a sortir Jesús en un L3 que t'has de currar bé, gairebé net, i controlant la roca. I ja sols ens queda el L4, evident fissura que tira enrere, amb roca putrefacta (com diu la resse original), però que es va fent si no tens pressa. Algú s'ha deixat una cinta plana entasconada que treu una mica d'alegria al llarg. Un 6b+ més per la roca, la continuïtat i la necessitat de protecció que per la dificultat.


En resum, via on cal remenar massa per acabar fent dos llargs bons. Qui cerca troba, sí, troba lo que pot.

Tota la info de la Carbonera aquí

Material: Tascons, tòtems (7), Cam 2 i #3 i algún friend petit repetit. 16 cintes. I ho farem anar tot.

Aproximacions

Ressenya original tunejada
La cadena que no sabem què pinta i que no és el ràpel

Ràpel que no toca

L1
L2

Jesús flipant encara pel L1

L3
L4


Fotocim



Lo Xist



dimarts, 21 d’agost del 2018

18 d'Agost de 2018-PANTICOSA-Forronías-SENDERO LIMITE 200 M. 6a+ (V+,Ae)

Ressenya dels aperturistes

   Us ho dic de veritat, el dia que trobi al Royo i al Benedé primer els hi fotre una abraçada (si em deixen , es clar) i després els hi pagaré una "birra" o un suc ó un té o el que prenguin habitualment, sempre que no es passin del meu pressupost . 
   Dic això per que anar a fer una de les seves vies es una garantia de passar-t'ho be i tenir una matinal agradable amb l'estres just per no tenir un atac de feridura. 
La via te tot allò que necessites per practicar una mica de tot, esperonet, placa, diedre, flanqueig, desplom .... Les assegurances en forma de parabolts es troben a la distancia precisa per no poder anar de xapa a xapa i tenir que fer aquell passet necessari per poder xapar i això a nosaltres que ja no estem per romanssos, ens mola un colló. Cal dir que a la ressenya posa 12 cintes, però millor portar-ni 15.       Els llargs variats, el tercer apreta de valent i nosaltres varem sortir per la "placa de la cabra" (recomanable) a l'esquerra del sostre i val molt la pena. Així que ja ho sabeu , via de goig i Al·leluia, això si, si no sou "xaperos" no hi aneu, així no caldrà que feu critiques innecessàries
Ah! Per arribar-hi cal anar a Panticosa però no entreu al poble , en direcció al banys tot just despres de la rodona passat el poble aparqueu a la dreta davant d'una torre elèctrica , just davall de la mateixa surt un caminet que en cinc minuts us portara a peu de via , marcada am S.L

 L1
 R1
 L2
 L2
 L2
 L2
 L3
 L3
 R3
 L3
 L3
 L3
 R3
 L4
 L4
 L4
 L4
 R4
 L5
 L6
 L6
 L6
FOTOCIM

LO XIST: