dilluns, 30 de juliol del 2018

Nifo, V++ (180 mts), Narieda Oest (Variant d'entrada Pepe el Chino VI)

Avui sortim amb el GPS espatllat, com és habitual. L'aproximació com és  curta i evident, la clavem. Deixeu la C-14 passat Oliana i creueu el riu cap a la L-401. Just creuat, a l'esquerra, en direcció a Fígols, a 700 mts trobeu un pàrking al marge esquerra.  Creueu la carretera i recte amunt per un corriol a peu de via en 15'.  Volem estalviar-nos els 3 primers llargs i pugem pel Ratolí dels Llavis Vermells. I ens encigalem de tal manera, tot i estar parabolada, que acabem per terreny desprotegit a la R4 de la Nifo. Olé Nosaltres !!.
Això sí, un cop a puesto, els darrers llargs són brutals. Diedre bavaresa de roca excel·lent, gairebé net, fàcil de protegir, i V+ més + que V. Com el sol ja fa estona que ens dóna pel sac, arribem a la R6 i 3 ràpels i cap al bar.

De regal us hem deixat un tascó al L6 que us anirà de luxe.

Material: àliens, tòtems, cam #2, #3, #4, tascons i 15 cintes

Malgrat la bona resse de l'Edu, ens perdem

Roger a laRatolí dels Llavis Vermells


Roger no se sap ben bé on

Nifo L5

L6

Foto toriija cim
Lo Xist


dijous, 26 de juliol del 2018

Conydegats, 6c+/A1, (330 mts), Collegats (Portella Superior)

Cercant l'ombra, avui ens reunim una cordada poc habitual en llargs traçats, excedint l'estàndard Òscar de 30/180/30 minuts. Guapa via amb algun bons llargs i d'altres que si no hi fossin la convertirien en excel·lent. El grau ressenyat, al nostre  parer, tira entre amunt i molt amunt. Però això va a estils.

L'aproximació passa per deiar el cotxe al pàrking de Morreres després del segon túnel (Km 299), i tirar enrere caminant per la via de servei, passant l'Argenteria i creuant el riu pel primer cable que trobem. Remuntem per un sistema de feixes i diedres (bon calentament) a travessar l'aresta Moche (cap a l'esquerra) i buscar el peu de via amb una fletxa que ara es veu millor perquè se l'ha currat l'Òscar.

Com ens guardem l'Ari pel llarg d'artifo, començo l'L1. La part més complicada és una placa, de roca excel·lent. Un pitó que es xapa bé, et du a un spit. Poc canto (monodit) i treball de peus. D'aquí ja es pot pillar un sistema de escletxes que s'han de protegir i reunió. No li veiem el 6c+ enlloc. Més aviat 6b+/c. A l'L2 surt l'Ari amb un inici de roca cutre i prou dur. Continua a l'L3 amb un bon diedre que et deixa en un tram  on cal fer 4 o 5 passos d'A1. S'equipa bé. Ho provem en lliure de segon però ens falta un pas (deu voltar el 7a). Torno a sortir a l'L4 amb uns primers metres entre una mica i una mica molt expo. L'arbre de la ressenya que marca el flanqueig a dreta al sortir de la reunió és un matoll amb una cinta. Després toca flanquejar a esquerra a buscar el diedre. Lloc de mal caure perquè hi ha molts metres i un matoll que no aguantarà. Cap possibilitat de protecció. Un llarg més de tràmit (L5) i li deixem l'L6 a l'Ari, una boníssima bavaresa neta. Els darrers són per l'Òscar. Un curt i molt bo L7 amb arribada potent a la R7 de canto, però bastant romo. I un final L9 amb una placa tombada boníssima, però que no gaudim gaire perquè comença a ploure i tronar.

La baixada són 6 o 7 ràpels. Tots prou evidents excepte el segon, que és molt llarg (60 mts) i t'obliga a buscar un arbre amb la instal·lació. La resta de ràpels et permeten escollir. Trobareu instal·lacions velles en arbres i també, de vegades, bolts amb anelles. Als darrers tres ràpels resseguim els bolts de la via Miguel Parra i totes les instal·lacions són anelles amb bolts. 

Material: Micros (n'hem fet bon ús), àliens, tòtems i cams #2, #3, #4 (aquest darrer prescindible). 15 cintes (la meitat llargues)

Ressenya (original ??)

Creuant el riu

L1. La placa de 6c+

Ari arrencat a l'L2

L3. Diedre

L3. Tram d'A1

L4 expo

Pati. Molt pati

Bavaresa al L6

Òscra a l'L7

Aresta cimera

Un matoll

3 matolls

Lo Xist:



dilluns, 16 de juliol del 2018

Maig 2018-METEORA

   Aquesta Piulada no n'estic segur si l'hauria de fer, per que un dels protagonistes es un "CABR...NAS" i ara us explicaré una mica el perquè.
   Resulta que al  Xavi (no diré el cognom) el vaig conèixer ara deu de fer vintidos ó vintitres anys. En aquells anys anàvem de feina posant repetidors de telefonia mòbil (si no hagués estat per nosaltres, ara no faríeu uasaps) i en els viatges es parlava de moltes coses i una d'elles era la muntanya. 
   Ell havia fet espeleo però ho havia deixat i jo continuava trepant per les parets. Solia dir que jo estava com una cabra, i no li faltava raó. Peró...... vet aquí que fa uns anys 7,8,9 no m'enrecordo, em diu un que tots coneixeu (Uan Pa dentro) : "¿Sabes quien esta haciendo 6c? ........ El Xavi. ---- ¿Que Xavi? ¿El Se.....rra? ----- (resposta del Uan Pa dentro): SI.
   No m,ho podia creure. Vaig anar a veure'l i li vaig dir de tot, ara resultava que aquell podrit que no mes feia que dir que estàvem tarats els que pujàvem per les parets, ara s,hi havia enganxat. Peró es clar , com tant se li enfot el que li diguis, va passar de mi. Ara esta fet un "Manolo" i a sobre es puja on jo no tinc ni collons ni força per pujar.
"LA MARE QUE EL VA PARIR".
   Aquest Maig se'n va anar a Meteora amb la seva germana i un company i li vaig prometre que li penjaria les fotos al Bloc, a mes a mes es va posar la samarreta del GALL i això sempre es d'agrair, així que "Lo prometido es deuda"








































































LO XIST :