Quedo amb l'Ignasi per fer esportiva, però ens apareix l'esvalotat del Salla i ens proposa fer la 1a repetició d'una nova via seva. Ens diu que la via és bona i que ens deixarà fer làstir tot el recorregut. Acceptem, però li diem que això de si és bona o no ho decidirem nosaltres.
Aproximació: Seguim la pista que va cap al coll d'Orenga (Refugi del Xut) i comencem la pujada a peu. Abans d'arribar al coll, trenquem un corriol a dreta, resseguint per sota de la feixa el peu de la paret. Uns 30'
La via és una delícia. Semi-equipada amb bastants bolts, amb regust Salla: aire entre bolts, ben posats als passos clau, però on caldrà afegir algun friend. Portem semàfor d'aliens i un joc de tòtems. Sols emprarem el lila, el verd i el vermell.
- L1. V+. Llarg molt bonic, fàcil amb bastantes assegurances
- L2. V. Sortim per una cadena, que ja es traurà quan s'acabi de sanejar, i flanqueig a buscar la reunió
- L3. 7a. És el llarg més dur de la via. Li fot l'Ignasi. Es ressegueix una fissura, que a dalt tomba enrere, i que requereix un canvi a l'esquerra quan s'ha xapat el bolt per sortir de la panxa. Aquest canvi no és evident, els cantos són estranys, arribes trinxadet i no encadenem cap dels tres. Caldran un parell de friends
-L4. IV. Torna a sortir l'Ignasi en un flanqueig sense proteccions per canviar de role. Es pot posar algun flotant i encintar alguna sabina
- L5. 6b. El llarg més bonic de la via. Pujo per un diedre en slab a buscar un pas de flanqueig a l'esquerra, que és la clau de la tirada i et deixa sota uns sostres, amb bon canto i a gaudir fins la reunió. No cal posar res
- L6. 6c. Llarg dur, amb un pas delicat després dels dos primers bolts, que s'ha de protegir amb un alien.
La neteja que s'ha currat el Salla de la via està feta a consciència, i amb un parell de xàfecs quedarà impecable. Tota la roca és molt bona, excepte l'inici del llarg 2.
El descens el fem amb dos ràpels de menys de 60 mts. que ha muntat a la dreta.
Ressenya Made in Gall
Ressenya de l'autor
L1
L'Ignasi a peu de via. Corda per arribar a la R0
L2. Cadena i flanqueig a dreta
Ignasi a l'inici del L3
L3. Pas clau
Salla muntant el segon ràpel
L4. Tot flanqueig
El revers de la moneda. Un tan tranquil i l'altre tan alterat
Lo Pepe em diu que , per que cal piular la Carles-Andrés si
ja l’hem piulada?? …..resposta: Per que em dona la gana i perquè feia al menys
quaranta anys que no l’havia feta fins dalt. L’ultima vegada fa tres anys ens
vam tenir que baixar per qüestions tècniques.
El cas es que com ja he dit feia quaranta anys des de l’últim
cop que vaig sortir per dalt. Recordo que anàvem amb bota rígida, que la canal
era plena de merda de coloms i fullaraca, es feia en quatre llargs i el que ara
es fa per l’estalagmita (merlet) es sortia a la dreta per una repisa , després
recte amunt cap a un burí (ara hi ha un cordill ronyós) i es tornava cap a la
canal per sortir fregant el sostre tal i com es fa ara. La sortida la recordo impressionant
i així de igual m’ho ha semblat ara. La diferencia entre les dues ascensions es
, que aquella vegada anava de primer, i
aquesta em portava el bon amic Jesús, que esta fet un “manolo” “manolo”. Es
clar la cosa canvia però he sortit igual de tremolós , o mes.
Tot i això m’ho he passat de puta mare, amb bon
company i bon ambient. A dalt ens esperava part del Corral per donar-nos la
benvinguda, fer-nos la Fotocim i enfotres de nosaltres com fan els bons Galls.
Ja els hi poden donar pel sac
Lo Sergi al inici
Lo Jesús arrivant a R1(R2)
Lo Sergi a R1(R2)
Lo Jesús a L2(L3)
Lo Jesús a L2(L4)
Lo Sergi a R1(R2)
Lo Jesús a la sortida del sostre
Lo mesm
Fotocim
LO XIST:
Nunca había reparado en ello! Para llevarse bien en pareja hay que entender que:
Las mujeres necesitan “SOLUCIONES”...
los hombres necesitan lo mismo pero escrito al
reves ''SENO I CULOS''.
Si us agraden les vies exposades i equipades amb burils de fa un quart de segle, aquesta és la vostra. Trobareu a la xarxa algunes piades, on la deixen prou bé. Es parla d'una gran via. Aneu-hi i traieu les vostres pròpies conclusions.
En general és bastant atlètica, s'ha de navegar i buscar els punts febles de les panxes. El conglomerat és; alguna vegada de malfiar, en general bo i en un parell de llargs excepcional. És una escalada que es gaudiria més amb unes assegurances actualitzades. Li cal un re-styling. Està bé volar si cal, però agrada saber que durant el teu vol veuràs passar algun parabolt i no burils vells, molt vells. I en aquesta via, si voles, ho faràs de debò.
Al sorteig li toca a Francia arrencar. Decideix entrar per la Factor Delta, equipada amb bolts, que ens du a la R1 sense gaires angoixes. Totes les que es trobarà en el L2, un llarg on comences a veure que les distàncies són grans, i que caldrà anar amb calma. L3 i L4 li toquen a Salla. Un L3 on els segons hauran de parar tant o més compte que el primer, ja que té 2 travessies on la superació (V+), al primer li agafa amb el buril aprop, però als segons els hi suposarà un pèndol que riu-te'n de Foucault. L'arribada a la R3 té un pas de força (6b) que es fa bé. El L4 no el recordo gens. Deu ser que m'anava mentalitzant pel L5. Un L5 amb un inici fàcil de 6a, dos trams de Ae i sortida difícil de 6a. El primer Ae el faig sense streps, que sí els poso per sortir del segon Ae. Llarg de poc patir. I ja sols queda sortida rostollera.
Pel descens teniu dues opcions:
1. Rappelar. Des de l'R6, a la dreta (Est) (50 mts), veureu un pi gran, amb un cercle/fletxa pintat a la paret indicant l'inici un seguit de rappels.
2.- Caminar. Sortiu cap a l'esquerra (Oest), sense perdre cota, a buscar una pista forestal. Un cop a la pista, aneu baixant (pocs centenars de mts) fins que trobeu fites a l'esquerra que us permetran agafar dreceres cap a la carretera. Passareu per Ca la Rita, una construcció a peu de paret, actualment emprada com a refugi.
En fi, una bona via. Que es mereixi estar a les 100 millors ja és un altra cosa. Per mi, el millor, ha estat l'entorn (preciós), les risses i la companyia.
Situació de la via. Just a l'esquerra de la gran xorrera fosca
Ressenya emprada
L1. Francia entrant per la Factor Delta (6a amb bolts)
L2. Francia en mode cagalera
I el tio encara troba llocs per posar un parell de tascons i un alien. Unbelievable !
