13 Decembre 2014-ALOS DE BALAGUER-Pic de Castellas-SORDENES MON GUEF V

Fa mols anys que voltàvem sovint pel TALOS (Alos de Balaguer) mentre criàvem la canalla, bon lloc per fer-ho. Mentre criàvem també escalàvem i ho arrodoníem amb bones costellades i es per aquet fet que en aquells temps signàvem les vies així C.LL.C (Costellae Lleida Climb).

D’aquelles dates en van sortir vies de tota mena: esportiva,equipades,semiequipades i d’allò que en dèiem alpines que venia a vulguer dir mandroses i garrepes….mandroses i garrepes per que del que es tractava era de passar fent la mes poca feina possible i deixant la mes poca ferramenta possible.

I com acostuma a passar amb aquest tipus de vies no hi va ni deu.

Es per això que lo nostre estimat PINTO va decidir pel seu conte, amb esvalotament inclòs del galliner, fer una revisió del equipament de la via…¡si hi va quedar algo es per que no sortia!

El cas es que ha quedat una via semi equipada d’un grau homogeni sobre el IV+ amb algun passet de V al primer i tercer llarg.

De roca hi ha de tot una mica..plaques collonudes de canto típiques de la zona i trams també típics de la zona de vigilar.

Al restaurant EL MOLI del poble trobareu el llibre que en el seu moment es va fer amb tot el que sabíem que era obert , fer menció especial de la qualitat excepcional del conglomerat de les ROQUES PRENYADES hon trobareu vies equipades i semi equipades.

AU A GAUDIR D’AQUET RACONET DE LA NOGUERA

 CUTRE RESENYA DE CAL GALL

 QUE N'ES DE BONIC LO TALOS!

 LO NICO FENT-SE L'INTELECTUAL

 PRIMER LLARG ROCA COLLONUDA

 TERCER LLARG PLAQUES DE LA ZONA D'ORGASME!

 MES TERCER

 QUART..AQUI TROBAREU DE TOT

 FINALS D'AGULLA AMB TENSIO

 EL RADER DEL MATEIX PAL

 AMB ALGUN TETRIS INESTABLE QUE ALTRE

 AIXO SI EL LLOC PRECIOS

 I LO MONTROIG A TOCAR

 COMPANYIA A LA OLGA FRONTERA

 LO COLLET DEL PRIMER RAPEL

 LO SEGON RAPEL

LO XIST

Suposso que a ell poca gracia li deu fer....

VILANOVA DE MEIÀ ROCA DELS ARCS

                           VIA SOMNI DE QUINFER,12 DESEMBRE 2014

                                          

Sortim  a les 8:30 hores del bar del Carrefour de Balaguer amb lo Cèsar direcció Vilanova de Meià, per fer la via Somni de Quinfer, però abans farem una paradeta al Bar del Cirera per carregar les Bateries que el bíceps lo necessitaran.

Arribem al pàrquing de la carretera  nomes hi ha un altre vehicle lo qual intuïm que serà una jornada molt tranqui-la en la paret i ens disposem a preparar el material, avui toca Love Climb del bo, cintes i poc mes.

Fot un dia radiant que ens acompanyarà tota la jornada, es un luxe escalar en  la roca dels Arcs  amb aquesta temperatura tan agradable  en ple hivern i aquesta pau.

De la via no diré gaire cosa que no trobeu en la xarxa, esta de  conya per no dir de puta mare, quatre llarguets, llarguets, amb roca excepcional i totalment equipada, l’únic que trobo es que el últim pas del tercer llar, jo l’avera deixat pel quart i fer la reunió a la feixa com totes  les seves veïnes , d’aquesta forma tota la via seria mes homogènia amb el grau, i no donaria tan yu yu el passet dels trons, per lo demes trobo que es un peas de via, rapida i molt bona, no em cansaria  de repetir-la.

Amb aquesta vegada crec que la he fet quatre o cinc vegades i sempre he tingut sensacions i records molt positius..

Deixo unes foticos de la excursion.

                                                           loCesar marcan posse

                                                             aquet xafardejant als galls

                                                                      FOTOCIM

 

PANORÀMIQUES DEL PIRINEO

                                                       uns maños fen la via 

                                                   
                                                          loxist   

6 de DESEMBRE 2014

MONTROIG - PALA ALTA

"SUAVE ES LA NOCHE" 110 m 6a+

Resenya molt currada, amb permís del blog "roca i neu". edunz.blogspot.com (Gràcies)

Que sí, que sí.... que amb lo tarter de roca que hi ha per fer i amb lo que ja hem ascalat, resulta que del Trio Calatraba que erem de cordada, cap dels tres havíem fet la "Suave es la noche". Una via de lo Marmix , Macià i Cauvet de....hòstia !!! ja fa casi un quart de segle....
Pel que a mi respecta, fan incondicional i seguidor de fa també més de quart de segle de Los Suaves, aquesta via, amb el nom d'un "LP" en directe d'aquells músics gallegos, em feia especial gràcia fer. 
Quina sort, ni lo Juan ni lo Miguel Ángel l'han fet (bueno lo Juan és probable que sí l'hagi ascalat, però com que ell mateix diu que no recorda ni què ha esmorzat avui...   pues ell sabrà....)
En un dia de boira plana encarem la Pala Alta. Arribem a lo Coll de Porta després de fer feines de neteja a la pista, que cada dia està pitjor, i treiem uns quants blocs....
Lo peu de via no convida gaire... sembla que no s'ascala gaire. Amb la roca humida per la boira i algun punt que xorreja per les últimes plujes sèries, lo Jaume cola llarg amunt: Ojo que això es mou...ojo que cau un xusco....serà per aquí o serà per allà.... Això té pinta de ser una gran clàssica.  Bueno, la chent diu que a partir de la R1 la roca millora molt.
I així, cachondejant-nos els uns dels altres i partint-nos la caixa fem cim amb, ara sí, un Sol qu'aspatega!!
Fem tant lo ruc, que uns caminants que passem per la pista a sota nostre, pensen que ens hem ascapat d'algun centre de reclusió mental.... En fi. Som d'aquesta pasta.
Bé anem al gra de panís: La via ?? una gran clàssica, de línea molt bonica,  Llàstima que sigui tant curta. Una de la Pala Alta que cal fer abans que quedi en l'oblit. Cal ascalar i equipar i no penjar-se gaire de les reunions. Són d'un spit i un clau (a vegades ronyós...), la R3 és d'un sol clau i R4 no n'hi ha. Però és normal,...los anys passen....
Apa, ara aviat cantarem allò de " ara ve Nadal,...matarem lo gall..., i a la tia Pepa li donarem un tall..."

PD: no mateu logall, que és au de corral molt noble.........i tendra...

 

Lo Jaume navegant pel L1

Lo Uan (o Juan) encetant lo L2

També, per lo L2

Lo Miguel Á. currant-se lo L3. Llarg de bandera !! 6a+

Lo Jaume al L3

Lo Juan arribant a la R3

Lo Miguel Á. (No sabem què mirava....)

Sortida original del L4

Lo nostre estimat pla de Lleida, ...allí sota.....

LO XIST

 

6 DE DESEMBRE 20014 ALÓS DE BALAGUER ROQUES PRENYADES

VIA SOMNI KIOWA:

El altre dia lo Peepe m’han via un e-mail amb una ressenya del t’Alos de Balaguer i em diu que me la miri quins collons te el tió no sap que tinc la fama de ànsies i no se mi pot ficar el pinso a prop del bec. Sembla interessant, via equipada  love climb que ja toca, i li dic que si aquest dissabte la farem, però ell me diu aquest dissabte no pot que s’han va amb la família a  MADRIZZZZZZ. “el que se fue a Madrid  pierde la...”

Arribat lo dissabte , quedo amb lo Cèsar  a les 9h al Bar del Santllors sense una idea fixa o si ,  una mossadeta i una mica de xafarderia amb lo Juaanpadentro  i de mes  company

Ja esta decidit farem la via d’Alós i un altre dia ja tornarem amb lo Peepe que per feina no serà, encarem capa Alós de Balaguer avera el tems, hi ha una mica de boira baixa, que ens farà passat una mica de fred casi be tota la via, i  com la llei de Murfi o com se digui aquest tió, quant acabem  la via, baixem amb un ràpel de seixanta metres i  un altre cop a la base  de la paret, surt el sol, nanno quina diferencia de temperatura.

Podríem fer un altra via que es maça  aviat i ens decidim per un altra, la veïna que te  molt bona pinta.

Enfilo per un desplom Ae i desprès una placa que marquen  6b+, collons con el 6b+ li demano un pedal al Cesar en forma de llançament de totxo que la cosa esta mol fina, arribo a la reunió i me adono que he fet la la entrada orininal de la mateixa via,abans el Cesar avia fet la vaiant , no es pot ser tan ànsies, puja el Cesar recupera el material i capa casa, ja tornarem un altre dia  amb lo Peepe..

La via  molt guapa , molt bona roca, equipada amb bols, i  el lloc encara millor.

Deixem unes foticos a sota, pot ser una mica desordenades. Lo nik

29 de Novembre de 2014-PAELLA GALL

LA CULPABLE

   Diu la dita : "Qui dia passa, any empeny". I deu d'esser veritat , per que fent lo ruc , ja en portem sis, de paelles i esperem fer-ne moltes mes. Com veureu, aquest any ens varem quedar sense l'ascaladeta de rigor, el temps va ser implacable, però quantes vegades sortíem de casa amb mal temps i anàvem a agafar lo tren, si o si ?. Doncs aquesta vegada lo mateix, peti qui peti.

   Per matar lo demati, passejada per les rodalies. Alguns van fer bici, uns altres, manolos ells, a córrer i els mes tranquis , a la Balma a tocar una mica de pedra, no sigui dit.

   La Paella va anar "collonuda", com sempre i la prova es les afotos que podreu veure. Gracies a tots els assistents

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LO CLIP: