Ressenya retocada del Bloc d'en J.Jover
La via d’aquest dissabte es presta a sentiments i opinions
diverses , fins i tot, podríem dir contradictories. Comencem.
En primer lloc, la informació que teníem era que la roca no
era del tot bona, excepte algun tram. Segon , que el equipament era escàs. Després
, una via llarga i apartada del mon amb tots els ingredients per l’aventura. Tot
i això lo Tato i Jo decidim anar a fer-la, després del canvi de plans provocats
per la defunció de la bateria del “vedo”(cotxe en Caló) del Nico. Volíem anar
al Montsec del Estall i ,en comptes d’això, ens en anem al Montsec d’Ares.
La pista d’aproximació en “vedo” es llarga i cal arribar a
una corba molt tancada cap a la dreta on deixarem el “susodicho”. Cal caminar
tres quarts d’hora bons, seguint un senderó poc marcat on trobarem, de tant en
tant, alguna fita. Hi ha un tronc sec envoltat de pedres al inici de la via,
obra dels GALLS de Cerdanyola i de Vilassar originaris de Lleida (hi ha GALLS
per tot arreu).
Aquí ja es comença a intuir de que va el “percal”, però, tot
i això, enfilem amunt amb l’esperança de que tot anirà a millor i el mon serà
bonic i perfecte (collons amb les utopies)
Primer llarg , tira que te va. Segon llarg, una merda.
Tercer llarg, merda i mitja amb un flanqueig cap a l’esquerra que com te caiguis....
“pinxito”. Quart llarg, un tram bonic i una mica de merda. Cinquè llarg, el mes
bonic de la via però trencat a la entrada de la reunió. Sisè llarg, ens
equivoquem i en cop d’anar cap a la dreta, Jo , cap a l’esquerra i es que s’hi
veuen uns espits lluents i una reunió amb argolla. Es d’un altra via , continuo
a l’esquerra i m’enfilo pel esperó. Cagada, no hi ha res de res (com hi ha d’haver,
si per allí no hi ha passat ningú) així que lo Sergi, amb el cul ben apret,
obre una variant “a equiper” que la podríem deixar en V+ mantingut. Quan acabo
el llarg la meva única neurona, s’ha fos. Tinc ganes d’acabar amb aquesta via,
miro si podem fugir per una feixa cap a l’esquerra, penso amb els malparits de
voltors i en la sort que tenen de poder volar i no paro de mirar l’últim mur de V+ que’ns
falta per arribar a dalt. Un cop de moral arriba als nostres cansats cervells
en veure que a la placa hi ha tres seguros. Ole! Ole! “aserdo” que te crio i
arribada al cim. Plors, abraçades i apretar a córrer per que “lo Negre” se’ns
comença a engolir, cal trobar la canal de baixada amb llum, després ja véurem.
Ens endinsem a la canal, de veure-hi poc, menys mal d’un frontal que portàvem i
d’una intuïció exquisida que ens fa arribar al “vedo” després de dues hores
arrossegant-nos per les pedreres i obrint una nova ruta de baixada(o no).
Inici de via
Panoramica del L1
Montsec de Rubies
Lo Tato arribant a R1
Lo Tato a L2
Lo Tato no se on....
Lo Tato al L6 variant GALL BADOC
Es comença a entre veure "lo Negre"
Lo Tato al ultim L
Fotocim
Opinió final de la via: Es una merda, però quan l’acabes
penses que no tot-hom te lo “coco” a punt per un “fregao” d’aquestes
característiques i això t’omple l’esperit.
A les “afotos” nomes surt lo Tato- com sempre- i en hi ha
poques per que el retratiste no estava per punyetes.
REFLEXIÓ:
Frase que debería ser frase célebre del siglo:
El principal problema de España y de muchos otros países es
que quienes eligen a los gobernantes no son las personas que leen
los periódicos, sino los que se limpian el culo con ellos
Autor anónimo pero muy inteligente.