dissabte, 27 d’abril del 2013

20 d'Abril de 2013-ALT URGELL-Serrat del Coniller-LIEBE CLAUDIA 190 m. 6a (V obl.)

PREÀMBUL POMPÓS

    Això de la “Internes” es realment apassionant. La redacció de LO GALL, sempre atenta a qualsevol inquietud relacionada amb lo mon de l’ascalada, no resta indiferent davant de aquesta revifada en el debat sobre els equipadors, els fabricadors , els creadors, els simuladors, els detractors, els reguladors…. En fi, tot el que es ….dors , de vies. Es per això que fem una petita Editorial sobre el tema.


EDITORIAL GLORIOSA

     Al Bloc de LO GALL, hi cap qualsevol opinió referent al tema dels equipaments de les vies. Dins del nostre grup (petit però molt variat) en hi ha de tots els colors. A uns, no els hi parlis d’anar a vies a posar catxarros, potser per que no en saben , pot ser per que els hi fa por o pot ser per que simplement no volen. A uns altres els hi agrada una mica de tot, a vegades ben equipat, a vegades una mica de color, però sense apretar. En hi ha que gaudeixen de l’ascalada neta per davant de tot i accepten vies semi arreglades. Y també en hi ha que els hi agrada tot el que sigui enfilar-se per una pedra. La gracia de tot això es, que ens fotem a parir uns als altres , pero la sang no arriba mai al riu. Des de la redacció volem fer-vos saber que qualsevol opinió es bona, sempre i quant es respecti la dels demes i que a la fi , tots  estimem  les parets i el entorn  que les envolta i això, si cal defensar-ho i protegir-ho. Tot això que aquí surt es opinió meva (Lo Sergi) crec que aquí hi cap tot hom i m’importa tres parells de collons lo que pugueu opinar, o no.



LA PIULADA
Ressenya dels aperturistes

     Bé, després d’aquesta gran dissertació, anem a lo que veritablement ens importa. Aquest dissabte teníem pensat d’anar a Montserrat (ca la Montse) a fer la Sanchez-Martinez, però lo Sergi es va “rajar” al·legant una qüestió d’horari. Davant del imprevist calia trobar una alternativa que pugues omplir les necessitats individuals i egocentristes dels GALLS afectats. Ves per on , la solució va venir del Bloc del nostre amic Joan Asín. Fa poc va obrir una via al Serrat del Coniller i nosaltres encara no li havíem fotut lo bec : la Liebe Claudia. Dit i fet

     El Serrat del Coniller  es trova a prop de Coll de Nargo. Cal anar direcció a Boixols i desviar-nos cap a Sallent  i les formacions calcàries que veureu a la dreta, pos allò.Mes informació al Bloc de l’Asín
La Liebe Claudia es una via ràpida ,quasi equipada, on els “trastes” s’amortitzen be, el grau no apreta i el ambient es magnífic. La roca es bona o molt bona , tot i que cal tenir compte amb els replans i esperons de la part de dalt. La baixada es fa amb tres ràpels . Si voleu saber mes coses, aneu a fer-la i després  li dieu al Asín el que us vingui de gust. A nosaltres ens va agradar, el que us sembli a vosaltres , no ens preocupa.
 Lo Nico i lo Llauís al L1
 Lo Sergi al L1 i lo Paepe al L2
 Lo Paepe al L2 , mireu, pasa dels parabols
 Lo Llauís i lo Paepe al L2
 Lo Paepe fent lo "xulo" al L4
Lo Llauís fent-se l'interesant (no sap llegir)
 Lo Nico i lo Llauís al L6
 Lo Paepe "fashion" al L6
Fotocim

LOS XISTS:
 










divendres, 26 d’abril del 2013

DAVID DUAIGÜES. PELADET ORIENTAL - RÚBIES- 180 m / 6a. 27-11-2010





Com que m’han donat permís per a piar en aquest plomífer blog, li he agafat el gustillo i m’he pres la llibertat de penjar-hi una via que ja vam fer ja fa temps, el 2010, però que cal recordar per a que no quedi en l’oblit. vam riure i cacarejar d’allò més, i les plomes les teniem estarrofades per la rasca que fotie. La via té un tall força classicón , on es combinen força tipus d’escalada: diedres, fissures, plaques, desploms... Està parcialment equipada i cal posar alguns friends i tascons; sobretot al llarg 1, 3 i 4. Via recomanable, de molt bona roca típica el Montsec, on cal “pagar” el peatge d’anar fins al poblet de Rúbies, compensat per sol.litud garantitzada , i vistes a la plana de Lleida i a Pirineu si sortim per dalt. Pista per a 4x4 i també amb turisme si es té perícia.
Aproximació: Evident, anar cap a la Portella Blanca i a l’alcada del sòcol trencar per un senderet fitat a l’esquerra fins a peu de via amb alguna que altra grimpada. Descens: També evident, del cim anar cap a l’Est a buscar la Portella Blanca.
Hi vam anar: Lo Juan, lo Miguel Ángel i lo Jaume. Era finals de novembre, i teniem poques hores de llum, però pels que no conegueu la zona, si es va per feina es poden combinar moltes altres vies, totes molt maques i amb el gustasso del calcari de ponent.

Lo Juan recuperant el primer llarg, dient que volia dos carajilletes
Lo Juan encetant la placa del segon llarg
El Juanillo en plena placa
Lo Miguel Ángel en un 6a bo bo...
Al pas bo de 6a, un tram de la via amb força ambient
Lo Jaumet navegant entre les ratlles calcàries típiques de Rúbies
 FOTOCIM.   TRIO DE FAISANS DE PONENT

 LO COLOFÓ, XIST O MORALINA...