Ressenya del Miquel Blanco
Aquest dissabte pensàvem fer un “completo” i ens vam quedar
amb “final feliz”. Anem a pams.
Resulta que havíem estat tota la setmana pendents del temps
i no hi havia bons auguris per la part del Pirineu, es preveia pluja de
tormenta a qualsevol indret de la serralada. Així doncs calia trobar alguna via
a l’ombra i, ves per on , en va aparèixer una a la nova guia d’ascalades Roques,Parets i Agulles de l’Alt Urgell
del Miquel Blanco.
La via en qüestió es La Veu del Riu. La ressenya diu que hi
toca l’ombra , excepte dues hores del
migdia, diu que esta força equipada, diu que el grau obliga 6a ,diu que et pots
fotre una bona banyada en finalitzar lo ràpel i que has de portar un “piscolabis”
per acabar la festa (final feliz?)
Després d’un canvi d’impressions amb lo Nico, decidim d’anar
a ficar lo bec i gratar la Paret del riu
La Vansa, també s’hi apunta lo Albert, encara que nomes vindrà de recolzament
al camp base perquè te un dit tocat pel rocòdrom.
Passem Organya i agafem la carretera cap a Montan de Tost,
deixem el cotxe a l’entrada de la gravera i baixem cap al riu . L’aproximació a
peu de paret es fa entre lo riu i corriols que van per dreta i esquerra fins a trobar
el gran bloc que barra el pas, aquí continuem per l’esquerra on hi ha una corda
vermella i uns graons fets amb ciment. En pic passem aquest túnel del riu hi ha un passamà de sirga
just al davant i abans ,a la paret de la dreta, hi penja una baga d’un parabolt,
ja hi som.
riu amunt
Sergi, fas cagar
Lo Nico ensenyant cuixa
Abans del bloc empotrat
aqui, cap a l'esquerra
Comencem l’ascalada i progressem força be , tot i que lo
Nico te molèsties en un dit i no acaba de tibar a gust.
El primer llarg te una entrada amb artifo o A0 potent ,per
seguir per plaques calcaries interesants.
Lo Sergi al L1
Lo mesm
Lo segon llarg te una sortida de reunió que … la mare que la
va pari. Després te un diedre amb tendencia a l’esquerra que també toca la moral.
Lo Nico al L2
Lo Nico al diedre del L2
Que be!!!
El tercer llarg , d’aquells que no voldries que s’acabés
mai, cinquè de festa major.
Lo Sergi al L3
Mes amunt
I lo Albert igual de be!
El quart
segueix la mateixa tònica, un pel mes dur i brut.
Lo Nico al L4
Lo mateix
El cinquè es de transició, arribada a peu de les plaques superiors,
on hi ha lo millor de la via
Lo Nico arrivant a R5
El sisè
llarg es una placa mantinguda de 6a amb
un pas de 6a+ , jo crec que obligat, on has de moure’t a dreta i esquerra ,posant
los peus ben arrapats.
Lo Nico al L6
Igual
El setè, vuitè i novè llarg, no els puc relatar per un augment
del dit del Nico ,a lo que decidim de baixar.
Retirada desde la R6
Ràpels i banyada al riu, i després el “piscolabis” qu’ens ha
preparat lo Albert.
Creieu que això es pot considerar un “final feliz”????
nosaltres pensem que si, tot i que en hi ha d’altres. Gracies Albert tu si que
ets un bon “Bautista”.
Quin luxe!!!
Quin bó!!!!
Via
recomanable tot i que no la hem pogut acabar. Cal vigilar amb les pedres que
farem caure i amb les prediccions meteorològiques
en cas de crescuda del riu. També cal porta força aigua de boca si el calor es
intens. Ambient assegurat. Tornarem , no ho dubteu.
Pareu compte amb les pedres, hi ha vianants
LO POEMA :
“EL GALL”
—M'he guanyat cada lloança,
cada crit d'admiració!
Sóc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança,
jo l'estreno, gall que só.
Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina
ni suporta cap gallina
l'espurneig del meu mirar.
I si el sol, per la galvana
que sa jaça li encomana,
veu la boira i no la fon,
—Què fas? —crido— tarambana!
Treu el nas i alegra el món!
Josep Carner
