dimarts, 28 de juny del 2011

27 de juny de 2011 PIC DE NEOUVILLE 3091 m. ARESTA DELS TRES CONSELLERS, AD+, 400 m.

Croquis (Font: la xarxa) sospitosament semblant al del llibre que duia en Carles.
Ressenya trobada a la Xarxa

Pel pont de Sant Joan pronostiquen un temps inmillorable. Desprès dels compromisos familiars quedem amb en Carles per anar a l’aresta més famosa del massís del Neouville. Dissabte a la tarda plantem la tenda a la vora del llac Aubert on passem la nit somniant i regirant-nos dins del sac.
Lo Carles amb cara d'haver somniat tota la nit

A les 6:40 i un cop esmorzats comencem lo “pateo” cap al Pas del Gat que ens dura a la vall de Cap Long. La baixada del Pas del Gat, tot i que es senzilla, ja ens fica alerta, hi ha un bon pati. 
Aproximació des del Pas del Gat (Font: la Xarxa)

Flanquejem per sota els cingles de l’aresta dels Laquettes i el Ramoung fins trobar el pendent de neu que dona accés a la canal que porta a la Bretxa de Neouville. 
Lo Carles camí de la Bretxa.

Arribar a la Bretxa té la seva gràcia (passos de II) però ho fem encara sense corda.

A la bretxa ens disfressem “d’ascaladors” amb peus de gat i tot l’arsenal i au! Cap a munt. Els primers metres de cresta son senzills i els fem en ensamble (tàndem segons el Carles...) fins arribar a un ressalt més “tieso” que gestionem per la dreta perquè trobem un pitó que duu a una vira. Superem un mur dret protegit amb un altre pitó que serà la màxima dificultat que trobarem a la via IV+, la cordada de “gavatxos” que duem al darrera ens adelanten per un lloc molt més senzill.

Progressem pel fil de l’aresta en ensamble que ara es força senzilla II-II+ fins arribar a un altre ressalt amb un diedre força característic que cal superar IV-IV+ i on trobarem un pitó i dos friends abandonats (si fiqueu els friends molt tancats dintre de les fisures us exposeu a no poder-los recuperar).
Lo Juanill al diedre

L’aresta continua sense massa dificultats II+-III- fins arribar a la “Proa”. Hi ha gent que l’esquiva per la dreta ja que te l’has de protegir però la veritat es que pel nostre gust va ser el llarg més bonic de la via III+ i IV amb un pas de IV+ per entrar al llarg. Dues cordades de “gavatxos/es” amb un guia la van pujar en un estil que jo qualificaria de “ensamble/tàndem juga jeto” on tots anaven a l’hora i ningú assegurava a ningú.
Lo Carles negociant la "Proa"
La "Proa" des de dalt (Font: La Xarxa)

Un trosset més d’aresta fàcil II+ i ja s’arriba al cim, ple de gent que arribava per la normal. 
Lo Carles al cim amb la cresta darrera

Satisfets ens fem les “afotos” descansem un xic, ens tornem a disfressar de “muntanyeros” i cap a baix que queda un bon “pateo” fins al cotxe, primer per neu i després per blocs i camí ben fitat.
Lo Carles i lo Juanill al cim.

CLIP: "LA MARE QU'EL VA PARIR"



dilluns, 27 de juny del 2011

25 de Juny de 2011-CAVALLERS-Paret del Enanito Duro-EL RAP DEL NIÑO-275 M. 6b (6a obl.)

Ressenya del llibre del Luichy
"ROCA CALIENTE EN LOS PIRINEOS" Vol.II

     Aquest Dissabte , lo Sergi i lo Tato prenen la determinació d'anar a fer la via El Rap del Niño a Cavallers. Es el tercer intent i ja se sap "a la tercera......". Truca lo Nico i també s'hi apunta, lo Pepe esta una mica comvalecient del refredat i com ja l'ha feta ens diu que es quedara per Camarasa.
     Després de l'esmorzar corresponen arribem a l'aparcament en un revolt de la carretera, esta tot a rebentar, es noten els tres dies de festa. Carregem motxilles i en vint minutets som al peu de via (aquesta vegada l'hem trobada, les altres dues ens la varem passar de llarg)
Lo Nico a peu de via
 Lo Sergi i lo Tato a peu de via 
 
 Només posar-nos els "trastes" comença a arribar gent, en total som quatre cordades , tres a la Rap del Niño i l'altra a la Clasica i Confortable. Avui lo Sergi es troba valent i engega els quatre primers llargs, lo Nico es currara els quatre últims (son els mes durs però, per això, es lo manolo del dia). Lo primer llarg te una entrada  potent i va flanqueigant cap a l'esquerra , tenim un bon ensurt quan una placa es despenja en posar-hi el peu a sobre. La gent de baix surt corrent a l'avis de caiguda de pedra i tot queda en un no res.
Lo Sergi al L1
Lo Nico al L1
Lo Tato al L1
Un company Aragonés a la R1 de 
Clasica i Confortable

     Lo segon llarg es de placa amb bon canto , sempre amb tendencia a l'esquerra. Lo tercer es un diedre amb bavaresa on t,hi has de colocar be i lo quart llarg torna a ser una magnifica placa. Tot ben asegurat pero has d'escalar de bolt a bolt.
 Lo Sergi al L2
 Lo Nico i lo Tato al L2
 Lo Sergi al L3
 Lo Nico al L3
 Lo Tato al L3
 Un company aragonés, lo Tato i lo Nico a la R3
 Lo Sergi al L4
 Lo Nico arriban a la R4
Travessa per empalmar amb els llarg superiors

     Despres de fer la travessa cap a l'esquerra amb tot el que donar la corda de seixanta metres s'arriba al peu de la part de dalt de la via on s'hi concentren les majors dificultats. Lo cinqué  i sisé llarg son per enmarcar, cal escalar i fiarte dels peus, les plaques son magnifiques i els "cigrons" i "bolets" que surtent de la paret son una alegria pels sentits. El seté llarg es on hi ha el pas clau, costa mes posar-t'hi i xapar que fer-lo, ja que en ultima instancia pots fer un "aserdo". Lo Nico es fa de "patac" el seté i vuité llarg, arribant justet a la fi de la via.
 Lo Nico al L4
 Lo Nico al L4
 Companys aragonesos a la via Elena
 Lo Sergi al L5
  Lo Tato al L5
 Lo Nico al L6
 Lo Sergi i lo Tato al L6
 Lo Nico al L7
 Entran al 6b
 Lo Nico al 6b
 Lo Tato entran al 6b
 Companys aragonesos a la R6
 Lo Nico a R8
 Lo Tato arribant a R8
Fotocim

     Via molt recomanable i en un ambient fantastic, el dia va ser caluros tot i que va bufar l'airet tipic d'aquestes altures, no obstant la deshidratacio es va fer sentir.

 Panoramica
Nosaltres tambe tenim  Papallona
 No sembla que prengui cafe
 Nicopapallona
Floreta del dia


AVUI CLIP-REMEMBER



dijous, 23 de juny del 2011

18 de Juny de 2011 (1ª part de 3)-BENASQUE-AMPRIU-Sector Palestras-VIA Nº 6 + Nº 29 + GRESAE-110 M. V+

Panoràmica des de l'aparcament
Ressenya treta del llibre del Luichy
"ESCALADAS EN EL ESERA" vol 2
Compreu-lo , val molt la pena
Ídem anterior


Ressenya de ONACLIMB


     Aquest dissabte hem reunit sis GALLS i decidim d'anar a refrescar la cresta a les parets de Benasque i mes concretament a la zona d'Ampriu. Enfilem carretera amunt i parada a esmorzar a Benasque. Un cop la panxa plena i unes quantes rucades per  donar color i fer ambient, ens plantem al revolt de la carretera on es trobar amb el riu i allí deixem el vehicle. Ràpidament es defineixen les cordades: la cordada del "manolos", integrada per lo Nico , lo Pepe i lo Albert i la cordada del "potxolos" (mes fina i delicada) integrada per lo Juanito, lo Lluís i lo Sergi.
     Els primers decideixen d'anar afer la Rue 13 del Percebe i després si en tenen ganes la E.T.P.C.P. (segur qu'en tindran de ganes). La cordada del "potxolos" per la seva part decideixen anar a fer algo mes delicat i mes en consonància amb els seus ideals purs i nets.
     Ep !!! Alto!!!! que es el que veuen els meus ulls? Tenim entre nosaltres un GALL desarrapat. Lo Pepe s'ha retallat uns pantalons vells i fot una fatxa que no es digna d'un bon GALL. Se li demanen explicacions i com que cap de les que explica tenen coherència , decidim trucar per telefon a la Rita (la seva JEFA) i dir li que li posi un correctiu i que li cremi aquesta vergonya de pantalons, a lo que s'hi mostra predisposada. Fem una foto per a que en quedi constància (En la 3ª part podeu veure com el assenyalem amb el dit per escarni de la penya)


Deu meu! quina vergonya!!!!!

     Després d'aquest disgust ,mirem el llibre del Luichy i ens decantem per fer la via Nº 6 , continuar per la Nº 29 i sortir per la Grease (som uns romàntics i que bona que estava la Olivia Newton Jonh) aquesta i altres raons de tipus moral que ara no venen al cas, ens refermen amb la nostra decisió.
     El primer tram de Las Palestras es molt disfruton i el grau assequible . Esta ben equipat i si vols posar algun cacharret ho pots fer amb tota la delicadesa o brutalitat que vulguis.

Lo Juanito a la via 6
Lo Lluis a la via 6
Lo Juanito a la via 29
Lo Lluis a la via 29
 Lo Juanito al L1 de la Grease
idem
idem
Lo Juanito a la R i lo Lluis al L1




    La part de paret que pertany a la Grease i continua la mateixa tònica amb un pas de desplom molt bonic. Acabem amb un fotocim força bonic i decidim rapelar i anar cap a la Torre de Marfil.
Lo Sergi al L1
Lo Juanito i lo Sergi parlant per signes
Lo Lluis al L2 de la Grease
Lo Juanito i lo Lluis a la R2
Fotocim
Lo Lluis se'n va a fer cafe
Floreta del dia




CLIP,CLIP