21 d'Abril de 2011-Sant Llorenç de Mongai-Barranc Fondo- La SALAMANDRA 70m Ae/6a

Ressenya del Juan (aperturista)
   Pepe Pueyo, Nico Contreras i Joan Linares.

Una mica d’història. Són  les dotze del mati,  estic treballant una trucada al mòbil, en Pep:  Ei tió com ho tens per sortir aquesta tarda?

Nico: quant arribi a casa depèn de lo que vulgui fer la famili ja te diré.

Una  altra trucada al mòbil lo Joan:  ei tió podem quedar aquesta tarda a escalar?

Nico: Joan truca al  Pep que jo he de demanar permís a la Jefa, i encara no se si podré sortir.

Arribo a casa 15h, per fi  quatre dies de festa. ¡Viva la Setmana Santa!  Saludo a la famili  i permís concedit. Mig hora desprès estem al bar  prenen un tallat i fent conya amb el Joan un dels aperturistes de la via, que esta dinant amb uns col·legues. Ens explica una mica la via  i sin demorar-nos més, que el temps no esta per moltes històries  ens ànem  cap a la paret.

Mig hora d’aproximació,  arribem suats i una mica extenuats de la calor que fa. Tenim molts números que ens caigui un xàfec, el dia esta carregat i fa una xafogor  de palom.

VISTA DE LA VIA DES DE PEU DE PARET 

                                                

Comença el Pep el primer llarg,  l'inici de la via esta una mica descompost i és  bastant vertical.  No obstant la qualitat de la roca va millorant a mesura que anem pujant.

                                         En Joan sortint del desplom del primer llarg.

                                                    
                                                     Inici del segón llarg pel Nico.

                                               
                                 Aquest segón llarg és molt bonic i amb ambient.

                                  
                                             En Joan i en Nico en la segona reunió

                                 

Pepis arribant a la segona role.

                                    

En Nico en el tercer llarg.

                                       

Pouuuuuuu!

Cim  

La via esta força equipada amb parabols. La qualitat  de la roca és bona i el grau obligat esta aproximadament en 6A. Es fa força be. La ressenya és troba en el llibre de  piades que hi ha al Bar del Jaume en Sant Llorenç de Montgai.     

                             FLORETA DEL DIA                            

                                     

ACUDIT

Dos amigas en la ventana y una le dice a la otra: 

María por ahí viene tu marido con un ramo de flores!

Anda es verdad, esta noche toca abrirse de piernas

Y eso!  Es que no tenéis florero?

16 d'Abril de 2011- ESCALES-PIC DE SANT CUGAT-GOSA -310 M. V+, 6a ( V obl )

Ressenya de "LA NOCHE DEL LORO 2"

           Ja ha arribat el dissabte. Quedem lo Nico, la Yolanda i lo Sergi  al “24 hores” de Torrefarrera a les 08.00 a.m. “o clock”. La via triada avui es la “Gosa” de Escales al Pic de Sant. Cugat. En tenim bones referencies del Mingo. Carretera amunt, parada i fonda a Areny i pel camí, com no, el país arreglat.

           Deixem el cotxe , es guarnim i cap a la paret. El dia pinta estrany i no tenim clar si ens mullarem o no, la temperatura esta de “conya” per ascalar en aquest lloc. 

de cami cap a la feina

           Arribem a peu de paret i lo Nico inicia el primer llarg. Quatre renecs l’ajuden a superar la “tocacollons” de la primera placa ,6a, després es deixa fer.

lo Nico al 1e llarg

la Yolanda al 1e llarg

             Lo segon llarg agradable amb bon canto, ens deixa en un moment  casi a mitja paret. Caldrà el pas de cordades i pluges per a que es netegi.

lo Nico al 2n llarg

la Yolanda i lo Sergi a la R1

la Yolanda i lo Nico al llarg 2

           Ara li toca a la Yolanda el que creiem el millor llar de la via.  Una placa una mica tombada de V+ que te l’has de currar, mes a mes has de posar “cacharrets”. A la Yolanda li preocupa  si els posa bé o no, nosaltres li donem un “BIEN ALTO” en acabar el llarg.

lo Sergi al llarg 3 

la Yolanda a la R3 

lo Nico al llarg 3

             Continua la Yolanda en el quart llarg en el que hi ha un primer sostre amb bon canto, placa una mica bruta i un final bastant guarro per la dreta del últim bloc.

 la Yolanda al pas guapo del 4t llarg

lo Nico al mateix pas

                  El cinquè llarg el fa lo Sergi, el mes fácil, (per algo és el mes “pureta”) placa molt tombada de 3e amb un muret final. A la R5 decidim no fer l’últim llarg perqué no tenim ganes de montar el rappel. (som una colla de vagos) i sortim en flanqueig cap a la ultima “role” de la “Ramona”.

 lo Sergi al 5e llarg

lo Nico i la Yolanda a la R5

           Com sempre abraçades i “besets” (avui repetim, que en hi ha “xiqueta”)  “fotocim” i cap a baix.

 fotocim

Sopeira

                  Cal seguir les fites fins trovar les cordes de baixada i un cop s’acabin en tendencia a l’esquerra fins trovar la ferrada. Un cop s’arriba al peu de paret, cal reseguirla fins tornar al peu de via i pel camí de pujada fins al cotxe. Nosaltres vàrem tirar recte avall i ens vam “encigala”.

Floreta del dia.

L'ACUDIT :   Había un señor que al salir de su casa para tomar el transporte público siempre le decía otro hombre: 

Adiós, cornudo.

Y él no entendía nada, así pasaron 5, 6, 7 días y lo mismo.

Entonces, el señor le dice a su esposa: 

Oye, sabes que todos los días un hombre me dice: "Adiós Cornudo".

Y al siguiente día cuando salió de la casa el mismo hombre le dijo:

¡Encima de cornudo, chismoso!

VIES "Made in LO GALL"

              Aquí teniu cinc ressenyes de vies fetes per membres de LO GALL. En tenim algunes mes , pero d'aquestes podríem dir que tres son vies “pre LO GALL” i dues LO GALL (en constitució) . Esperem que os agradin i si no, poseu un comentari que no en fotrem ni cas. Val? Salut .

MADURITAS CALIENTES

                                                             FORMIGONERA DIGITAL

VIA CRISIS

PEROT I MANDIGA I 

OSCAR 2 BORRIQUEROS

9 d'Abril de 2011 - CAMARASA - PARET DELS HERETGES - Via INTRINGOLIS-100 m. 6a;A1

        Quedem al bar de Sant Llorenç “Mirador del Llac” a les 9,00 “o clock” lo Nico , lo Pepe i lo Sergi.Lo primer que sempre fa LO GALL es esmorzar, després ja en parlarem. Hem decidit d’anar a   fer   la   via  “INTRIGOLIS” a la Paret dels Heretges de Camarasa. Per arribar-hi cal agafar la carretera que va a la central de Camarasa i enfilar-se pel caminet que va cap al “Puro”. La via esta entre el “Sabardo”  i “La Pera”.  

Ressenya treta del bar

de Sant LLorenç.

Intinerari aproximat.

  

        El lloc es molt bonic i a mes a mes i toca l’ombra, que es el que busquem, perquè  fa un “torrao” que te cagues.

                                                                  Pujant al tinglado 

       Arribem a peu de paret i el primer llarg li encolomen al Sergi , son uns bandits aquestos dos. El primer llarg el fem per una placa de l’esquerra que esta equipada amb parabolts, la canal original esta molt bruta, grau assequible V amb algun paset apretat de V+.

                                                                 Lo Sergi al 1e llarg

       El segon llarg l’enfila lo Pepe. Llarg bonic i dur on cal posar cosetes , tremolar una mica i fiar-te de la quincalla original. Lo Pepe arriba a un clau al final de la fissura i de cop comença a cridar “baixa , corre , corre , corre” , esta penjat d’un clau que es mou , li fot cop de martell i amunt. Marca 6a , Ao,.

                                                             Lo Pepe iniciant lo 2n llarg

                                                                   i lo Nico a la R 1

                                                          Lo Pepe "currant-se" lo 2n llarg.

            El 3e i últim llarg el fa lo Nico. Comença amb un pas de V i segueix amb  un A1 de xapes ronyoses per acabar amb una sortida de placa que diu la ressenya que es de V+ , però que lo Sergi creu que es de 6a , per que a demés s’hi fot de cap. Lo Nico apreta i passa bufant.

                                                           Lo Nico començant el 3e llarg

                                                              Lo Nico al "artifo" del 3e llarg.

       Fem cim i ens abracem i ens besem com si fes molts anys que no ens veiem. Fem la “fotocim” I cap al bar a fer “birreta”.

                                                         Los membres de LO GALL al cim.

       La via esta força be. Cal portar “friends”, “tascons” i xapetes recuperables. Si es re equipés aquesta via es faria força.

                                                                     FLORETA DEL DIA

ACUDIT DEL DIA:

   Tatuatge anticrisis:  tatuat 1 Euro a la polla, veuràs com creixen els teus estalvis i no et sabrà greu que la teva dona et xucli els estalvis. 

2 d'Abril de 2011 - ALT URGELL - ROCA NARIEDA - BAGA TOTAL - 605 M. 6a (V obl.)

   Per fí ha arribat el divendres. Truco al Nico, em truca el Pepe i li dic que em pensat en anar a fer la “baga total” a la cara nord de la roca narieda, a la vora d’Organyà. Cap “poblema”. Quedem el dissabte  al “Faro” de Balaguer a les 08 h. A.m.

   Puntualment a les 8 ens trobem tal com havíem quedat. Durant el viatge arreglem el país; parada i fonda al “Tahusa” de coll de Nargó i amb la panxa plena cap a la paret. Per arribar-hi cal continuar cap a Organyà i desviar-se  a la cruïlla de st.llorenç de Morunys i després a la esquerra cap a Fígols. Tot just arribant al poble, a la dreta en surt una pista que ens porta fins una cadena.                    Deixem el “carro”, ens guarnim, saltem la cadena i pista amunt fins situar-nos a l’alçada de la base de la paret on hi ha una fita que ens marca el caminet. Aprox. 15 minuts. Fins la base de la via.

El Pepe en el llarg 4                                          

   Com no podia ser d’altra manera, el “manolo” del  Pepe, s’encorda de primer (no deixarà el cap de corda fins al final, es així d’egoista) i comença l’ascalada dels primers llargs en “ensamble”, el grau es de 3e. La paret esta bastant molla, el primers 150 m. es fan amb rapidesa fins una corda fixa. A partir d’aquí, l’ascalada s’alenteix, el grau, V;V+, es assequible amb algun “slab” moll  que t’apreta el cul. Al 6e llarg hi marca un 6a que es deixa estima, continuen els  V , i a la tirada 10 apareix un diedre inclinat que puja en diagonal cap a l’esquerra  , d’aquells que et fan treure el manual d’instruccions, tècnic i bonic.

 El Nico en el llarg 10 i el Pepe a la R                                         

El Nico i el Pepe en la R12                                           

                      Sofisticada femella de la R12                                                             

                                         

 Corona de la Reina                                         

   Dues tirades de tràmit i dues mes, de boniques plaques de roca calcària adherent (i seca) ens deixen al peu de la tirada “bombon”. L’últim llarg es preciós, tècnic, atlètic i per acabar  masturbante. Es un 6a de posicionament amb bon canto. 

El Pepe en el ultim llarg 15                                          

   Arribem al  cim, ens besem, recollim trastos,

 ens fotem unes mandarines i avall que fa baixada. Cal seguir recte fins trobar un bosc de pins i allí al mig hi ha les fites del camí de baixada (descens ¾ d’hora) . La resenya la podeu trobar a http://el-punch.blogspot.com/

 3 artistes de LO GALL : Nico , Pepe i Sergi

                                         

   Per cert aqueta via tindra un problema bastant aviat i es que les bagues que hi ha en els ponts de roca es podriran depresa. Pareu compte i reviseu-les. Salut