dilluns, 13 de juliol del 2020

ALPINISME DE SECÀ 6a 210m- SÒCOL DEL MONTROIG- CAMARASSA



Bones gent , amb una mica de retard però amb bona fe penjo la piulada pendent d’aquesta , per nosaltres , una prou bona nova via al Sòcol del Montroig.


Com tot ja sabreu Lleida i part del segrià es troba confinada o no , encara no esta del tot clar i aprofitaré per fotre una mica de llenya .

Nosaltres els del Pla , de moment , ¡¡¡¡ si podrem anar a trepar !!! , mentre la pèste no s’escampi , que s’escamparà en quant comenci la re collida de la mansana, res quinze dies o poc mes .

 Ja es comencen a veure els temporers traginant pels camins , allà on no hi ha controls , no fos cas que els empaitessin i quedes la fruita als abres , majos o molt majos son quasi be tots i prou bona gent que no fa res mes que mirar d’omplir la panxa , pobres si no penquen no masteguen.

Però els demes ja fa molts anys que patim un problema al que ningú no troba solució , o no la vol trobar .

Gent sense sostre , ni contracte ni papers , ni les mes mínimes condicions per poder viure amb una mosta de dignitat , gent que arriba de tot l’estat amb els bitllets pagats per bones ànimes (CREU ROJA , CARITAS , AJUNTAMENTS , SINDICATS......) que any rere any , ens els engeguen per treure-se`l de sobre , tot i saben que aquí no podran pencar sense estar regularitzats i per que com cada anys sobra gent a cabassos ,  pobra gent sense cap control sanitari que arrosseguen malalties , ja em vist TUBERCULOSIS , SARRAMPIO......i ara COVID.

Aprofito també per fer predicció , després de la fruita dolça lleparan els de la verema.

 I ara venen les preguntes

 Si no fóssim el cul de Catalunya i d’Espanya ?? la cosa seria igual ??

I per que no els envien a LA MORALEJA , SARRIA , LA ZARZUELA o PUERTO BANUS ?? allí tenen mes calerons per ajudar-los.

Tot i tot amb molt de carinyo i sense cap re conya , o si mes no així ho mirem de fer , però una mica fins als collons de sempre la mateixa cançó i encara mes havent encara de sentir després per la premsa el que si som o no som , aneu-vos en a cagar a la via manipuladors de merda !!!!

ARA JA AMB EL PAP BUIT AL TALL

Aquest pany del single , molta gent de la zona se’l avia mirat , però al ser la carretera a sota , sempre el van deixar verge per no entrar en possible conflicte amb les autoritats , qualsevol cosa que caigui te molts números d’anar a petar a la carretera , be la gent de fora sembla que no ho veu així i esperem que no passi res pel ve de tots i de la zona.



La via tot i que fa un parell d’anys que es va obrir esta encara per coure per que no hi ha passat ni deu , l’herbassar campa al seu aire , la Ruda també .

Es una via poc equipada , però amb bones possibilitats de fer-ho , sols que nosaltres recomanem repetir els camelots 1,5-2-3 i portar al menys un 4 , endolcirà lo transit pel tercer i per l’últim llarg .

A destacar el diedre del tercer , bon llarg i el següent , dret amb bones bústies.

La roca es prou bona , sols al segon podreu trobat alguna crosteta a vigilar en el tram equipat.

Una via prou variada de passos i tècniques , cada llarg te el seu que i no us explico res mes que li treu la gracia , si aneu amb el V+ coll aval la xalareu segur.

La baixada millor pels ràpels , la retirada a peu es molt romàntica però bastant senglarossa i millor dur pantalons llargs.









AMB BONA GENT AL CIM

 RESSENYA TUNEJADA


LO XIST



dissabte, 11 de juliol del 2020

La Norte de Escales, 6b+ (185 m), Escales

Recent obertura de  Juan i la seva banda. Bona i ben trobada com sempre, cap exposició, i a gaudir de l'escalada amable. Ingent el seu treball de neteja. Us serà difícil trobar quelcom que es bellugui. Candidata a ser la més repetida de la zona.

Arribem d'hora al pàrking i, oh sorpresa, no hi ha ningú. Estrany en una via seva. Però no passen ni deu minuts i ja tenim allí a Juan Carlos, Josep Estruch i Lluïsa. No seran els únics que apareixeran per la paret.

Destacar els 4 primers llargs. Ben bons. L4 alliberat per Miguel Ángel i Juan en una recent repetició, resulta ser una 6b+ bastant amable sobre una placa tombadeta amb poca pressa.

El descens el fem per la cara sud en 2 ràpels de 55 m. Al primer us salteu la primera instal·lació que trobareu i us podeu arribar a la segona, resseguint la seva nova "Lolita la Flamenca" (ell és així posant noms). I d'aquí a la feixa.

Abaix ens trobem a Marisa i Juan  de passeig, i aconseguim que ens convidin a birra freda. Què més volem. Ens fa vies. Ens convida a beure. A la propera aconsegueixo que em portegi el material. No te habrías de morir nunca, òstias !

Material: Amb el que  diu la ressenya teniu de sobres

Ressenya original tunejada

Pepe a l'L1

L2

L3

L4

L5

L6



Arribant a la R6

Fotocim amb el bonic Serrat de Sant Salvador (Santorens)
Lo Xist

diumenge, 5 de juliol del 2020

El camí d'en Pep, 6c+ (ED, 6b ob, 175 m), Roca Narieda

Abans de reconfinar-nos, mecagonlaputa, visitem la oest de Narieda. Via dura, però molt ben equipada. Risc baix.

Uns 15' d'aproximació, clara a l'inici però que es va embardissant a l'arribar a la paret, ens duen a peu de via. Comença Jesús amb un arranc que ja veus que el grau serà molt collat. Al menys en algunes tirades. Afortunadament bolts no en falten. Probablement els 2 primeres llargs siguin els més collats de grau. Els dos llargs centrals són molt bons. L3 de bloc on azerem tot el que podem i un L4 difícil, però factible gràcies a les preses artificials. Solució que pot presentar dilemes i controvèrsia. Però està clar que o poses 3 preses o s'afegeixen més bolts per fer A0. Qüestió de gustos. Seran 45 m. de no parar de tibar, amb algun descans a la part més explosiva, i algun vol per no encertar el pas. Però de gaudir. I el final se'l currarà l'Ari. Compte amb els passos de placa, molt molt fins, i de navegar i buscar, amb una sortida dura en desplom, però molt bonica. 

La retirada és ben senzilla i ràpida. Primers dos ràpels amb corda simple per evitar enganxades, i ràpel final amb les dues cordes per tota la cova. Espectacular.

Apa doncs, fins d'aquí 15 dies, si tot va bé.

Material: 18 cintes. L'extensible a tret fum a l'L3

Ressenya d'en Xavi Grané

Jesús iniciant l'L1

Dura i bruta placa a l'L2

L3

Inici del L4

L4

Ari a l'L5

L6

Fotocim

Darrer ràpel


Lo Xist


divendres, 3 de juliol del 2020

Dolladictes, 6a (150 m.), Paret del Doll

Con darrerament sembla haver prou activitat per aquesta cara oest, anem a posar el nas i estalviar-nos una mica de caloret. Vic, Òscar i Jesús es queden al clot del Miki a fer grau. Com a l'Ari i a mi no ens cal perquè no en tenim, ens atansem a veure què passa. I ens posem a la primera que trobem. Els tres primer llargs són un pèl miserables de roca. Molt a controlar. De la R2 llenço un centenar de kilos de pedra avall. I l'arribada a la R3 és amazònica. Però a partir d'aquí és una passada. Una xemeneia enorme, fonda, tridimensional fins a la sortida. El L4 es fàcil i es protegeix bé. El L5 ja costa una mica més, i a l'arribada a la role li has de posar una mica de morro. Un bon tascó, i et queden 4 metres de 6a on t'ho has de creure i tirar amunt. Ari ha fet una variant per dins, entre blocs, on sols hi cap ella. No ho proveu o us quedareu entaforats.

Ben trobada

Material: àliens, tòtems, Cams #2,#3,#4. Potser sí que haguéssim pitonat arribant a la R5, però no portàvem estris. 


Vista general i ressenya original del Fbook de J. Marmolejo

Ari a l'L1
L1 

Dins l'R1
L2

L3

L4

L5
Arribada a l'R5

Lo Xist