dilluns, 26 de novembre del 2018

25 de Novembre de 2018 - DINAR "LO GALL"


Au! Ja tenim un altre any a sobre!

    Com sol ser habitual, per aquestes dates ens trobem per ascalar una mica i fer dinaret al "Pere" de Camarasa.
    Com també es habitual comencem a dinar tard per que sempre hi ha algun Gall que dona la nota i arriba tard.
    Tot i això va anar força be i no hi va haver incident greus. A la foto hi podeu veure lo Corral al complert i si us en fixeu... Quin millor lloc per fer la foto que a sota del cartell del Geoparc ? I es que si sumem els anys de tots anirem a parar  a un període d'aquestos que no mes saben dir els Geòlegs

LO XIST :
sense comentaris

dijous, 22 de novembre del 2018

Vive y Deja Morir, 6b (95 mts), Pala del Coll, Montroig

Aquesta via és com un bon ristretto, curta i intensa. Bona proposta de Niko i companyia, amb el primer i darrer llarg prou bons i obligats i un llarg central fàcil i ben bonic.

L'equipament encara està prou bé, tret del primer pitó i el darrer pont de roca (que tampoc fa patir perquè té un pitó aprop).

El primer llarg arranca a buscar un spit i a partir d'aquí la tendència és a esquerra a seguir un parell de pitons. Jo faig el borinot, segueixo al proper spit i més amunt he de flanquejar a buscar l'spit que marca l'inici del 6b. Per a més INRI, del segon spit surto directe al pont de roca, em salto el darrer spit (variant expo expo per a curts de vista). 6b fàcil si es segueix el camí correcte.

El segon llarg és boniquet, fàcil a l'inici i un final més atlètic, protegit amb 2 spits.

El tercer ja presenta una mica més de lio. Discorre per una placa de difícil protecció, amb roca que de vegades salta i si te'n vas a la dreta a protegir per una fissura la roca és encara pitjor. Llarg dur fins al darrer pitó, amb una sortida en sostret boníssima ja sobre roca excel·lent.

Bona via que no es deu repetir gaire ja que ens han saltat un parell o tres de cantos. Ara està una mica més sanejada :-)

Material: àliens, tòtems i tascons mitjans

Ressenya del llibre Escalades a la Noguera (tunejada)

L1

L1

L2

L3

L3

Fotocim
Lo Xist

dilluns, 19 de novembre del 2018

ESPERO ALFARRAS V 80M. + ENTRADA DIRECTA V+/6a 25m -SANTANA


Avui anirem a SANTANA i segons el clima farem mes o menys coses.

L’altre dia , fent el degut seguiment al facebuk a un dels nostres referents en el que es l’ascalada clàssica a Lleida , lo genial JOAN ESCUER , veiem que ens explica que una vella via del TONET i cia a rebut una restauració , aquesta via l’aviem fet ja fa una pila d’anys però no en recordàvem res de res i es per això hi tornarem . 

També comenta que ara hi ha una vieta esportiva que permet pujar a la feixa directament des de la carretera i així allargar el recorregut.

Comencem per la ESPERO ALFARRAS , que la trobareu als primers singles a l’esquerra al començar la zona, aparqueu just després del primer túnel i allí mateix el camí per pujar per la feixa o enrrera per pujar per la vieta d’esportiva.

Es una via semi equipada que avui dia te mes assegurances fixes que quant es va obrir ,  per mitja d’alguns pitons i ponts de roca , mes noves reunions de parabolts.

La roca va de bona a molt bona i permet una fàcil autoprotecció de complement.

Sobre la dificultat dir que es una via de grau amable que transita sobre el IV+ amb alguns passatges sobre el V , tret del primer ( que no correspon originalment a la via ) que podria anar entre el V+/6a.

Escoltant al nostre referent , lo JOAN , en dir que les assegurances de l'acces directe no acaben de lligar del tot amb la resta de la via i donat que portem la ferramenta , decidim foter-li amb trastets i no fer-ne us , la veritat es que al estar quasi tot fissurat ho permet perfectament.

La baixada , un cop al cim , sols caldrà acabar de pujar una mica i de cap a l’esquerra encarats cap a una vella construcció en forma de torreta i per allà on ho begueu mes net a vall fins a la carretera.

Es una bona via per fer practiques d’autoprotecció en un racó prou bonic i tranquil.

RESSENYA ORIGINAL

 SITUACIÓ DEL TRAÇAT
 ENTRADA DIRECTA
PRIMER LLARG 
 ROCA COLLONUDA
 POSTUREIG A LA PRIMERA ROLE
 ARRENCADA DEL SEGON
 PAS DE V
 FINAL DEL SEGON...BONA ROCA I BON LLARG
 TERCER LLARG
 FOTOCIM

LO XIST



dimarts, 13 de novembre del 2018

CABRO DE BLOC V+ 190m.-PIC DE CASTELLAS-ALOS DE BALAGUER


HOLA MAJOS/ES

Avui toca treure la pols a una via vella i arraconada..... i no se pas per que ?

Com que ja fa mols dies que es va obrir i la memòria no dona per gaire mes , decidim passar primer pel bar a fer una ullada als llibres... i ves per on allí hi surt tot i ben explicadet per que no pugui quedar cap mena de dubte de per on puja la via.. no hi ha res com cercar els llibres que toquen i llegir una mica , que per això hi son.


Pels anys noranta , quant voltàvem sovint per la zona , ens miràvem una apartada i curiosa formació d’uns estrats verticals en forma d’esperó , ratllat pel bell mig per una atractiva fissura , segons expliquem a la piulada es veu que també s’hi pot arribar per el jardí.

Un bon dia el Jimi i jo decidim anar-hi a fotre el nas i d’aquesta feta en va sortir la via CABRO DE BLOC , el nom li be de que justament en començar a obrir l’espero li vai fotre un bon bloc a sobre...quasi el pelo , després d’uns moments d’angoixa i nervis la cosa no va a mes i podem continuar.

La veritat es que la major part de la via no es mes que una excusa per poder pujar mig ascalant fins al objectiu final , la vistosa fissura.

La via esta tota des equipada sols hi trobareu pons de roca a les dos primeres reunions un espit i un pont de roca sota la fissura i dos espits mes un nou parabolt de reforç a la darrera reunió que es on comencen els ràpels , els dos següents ràpels amb baga i mallo en abres.

El primer te una fletxa picada i va amunt per terreny mig indefinit , sols te de remarcable una plaqueta final abans de la reunió IV.

El segons es pràcticament un canvi de reunió , pujar uns metrets i saltar a la canal i per allà on sigo mes net de cap a sota una vistosa placa.

El tercer comença en una compacta placa de V ,en el seu temps el vam deixar d’expo... però avui no ens ho ha semblat tant , també em fet una mica de variant per allargar la placa passant per la dreta del bloc , després ja enfilarem els estrats que a poc es converteixen en el desitjat espero fissurat.

El quart era el principal objectiu de la via , un estètic i prim espero tot fissurat de baix a d’alt de prou bona roca de la típica de la zona , que comença ben dret V+ i a poc va perdent verticalitat V / IV+ fins arribar a una mena d’ull de roca llavors , a la dreta hi trobareu els ràpels que us duran fins a la base de la paret . En fer aquest llarg veiem que en alguna repetició s’hi han afegit assegurances fixes (ponts de roca) , donat que tota l’estona escalarem per una bona i continuada fissura que permet fàcil autoprotecció i a dojo si així ho volem , no hi trobo cap solta a la presencia d’assegurances fixes a tocar d’una magnifica fissura i decideixo treure’ls i retornar-li el seu caire original de llarg KLEAN ( des equipat) igual que la resta de la via.

La part de baix te el seu que de romàntic...però aquet llarg be val una visita

RESSENYA ORIGINAL DEL LLIBRE DE RESSENYES DEL BAR DEL MOLI DEL POBLE D'ALOS DE BALAGUER ON HI SURT QUASI BE TOT MES O MENYS

 RESSENYA CESAR 2.0
 FLETXA PEU DE VIA
 CURIOS I VERD PRIMER LLARG
 CURIOSA ARRIBADA EN BAIXADA A LA SEGONA REUNIÓ
 MAGNIFICA PLACA DEL TERCER
 VARIANT GALLIPOLIS
 BONA ROCA I BON COMPANY
 L'OBJECTIU PRINCIPAL A LA VISTA
 TALOS TOTAL
 COMENÇA LA FESTA
 PRECIOS QUART LLARG
 LO MÁSTER GAUDINT COM UN XIQUET.
FOTOCIM AL BAR MIRAN ELS LLIBRES 

LO XIST


dijous, 8 de novembre del 2018

Aerolito Sevillano, A1/6a+ (160 mts), Serra de St. Joan

Sempre m'havia atret aquesta via pel seu genial nom, i no defrauda. Això sí, si t'hi atanses amb la fosca intenció d'escalar els seus llargs en lliure, potser t'emportaràs alguna que altre mastegot. Els graus que ressenyen en lliure deu de ser a Saturn o en altres èpoques on els escaladors eren gent robusta i soferta, no com ara que escalem amb el mòbil a la butxaca i fent-nos selfies a cada reunió.

L'aproximació és curta. Des de Montanisell, agafant la pista que ens du a la paret, aparquem ben aprop. El camí l'anem resseguint a peu de paret, però està bastant perdut. De totes maneres es localitza bé per les primeres expansions i l'arbre.

Començo l'L1 amb un tram fort (per ser 6b). Arribo al darrer spit i em penjo a mirar per on surt. No ho tinc clar. Si es vol sortir en A1 caldrà un àlien petit, i no el portem. Sortida en lliure amb una mica de jeta i ja fàcil. L'L2 el fa l'Ari. A mi em sembla encara més difícil, així que artifo total. L'L3 amb la mateixa tònica. Un diedre mullat (en teoria 6b+) on tampoc li veig color. Així que A1 i amunt. L'L4 és el més fàcil. Bonic diedre amb algun tram atlètic. I finalment l'L5 on acaben de repartir estopa. L'arranc  surt en lliure (6b+ o A1/6a+) però serrant les dents. Després un flanqueig a buscar un pitó que es protegeix amb el tòtem negre, i a buscar la darrera dificultat. Aquesta s'ha de fer en A1 perquè el cantos no donen per a massa alegries.

La baixada resultarà patètica. Una tartera que ens hauria de dur al camí per la vessant nord, es converteix en un calvari perquè està tot xop i molsós. Baixem més de cul que de peu. Acabem muntant un ràpel de 30 mts fins a la pista per no acabar de jugar-nos el físic.

Material: àliens, tascons (petits i mitjans) i tòtems. Portem el Cam#3 però no l'hem posat.

Ressenya original
Ari a l'L1

Inici L2

L2

L3

L3

L5

Vinga que s'acaba

Fotocim
Lo Xist