diumenge, 23 de novembre de 2014

22 NOVEMBRE 2014-MONTROIG- Pala Alta- FIOREL.LA A1+ 6a+

De jovenet  era una mica bandarra….tot i que tenia xicota,també tenia alguna amiga que m’ajudava a passar estones mortes. En enterar-s’en ma mare, que n’estava molt de la seva jove ,hem va montar un sidral de tres parells de collons de mico i va encarregar a mon pare una segona tongada de retrets…ell hem va cridar al menjador , hem va fer tancar la porta i desprès de dos clatellots carinyossos hem va dir – ara farem veure que et renyo…però jo el que penso  es que les dones son com les camises ,quantes mes te’n emproves millor sabràs quina es la que t’està be…..jo com bon noi que soc, li vai fer cas i he de reconèixer que a mi  m’ha funcionat.
Ara soc jo el pare de dos noies mes guapes qu’un sol i ara hem toca a mi seguir la tramesa dels savis consells de família…tan sols haure de canviar la metàfora dones-camises per homes-bolsos i aclarit. Això si abans de la xarrada penso surtir correns a la farmàcia a carregar-me d'estris i píndoles per acompanyar la lliçó de vida.
Estic segur que a mi hem va anar mol be….estic segur que es el meu deure de pare….però també estic segur que d’ara en davant , quant matini per anar a ascalar i vegi algun llit vuit no podré deixar de pensar a quin malparit l’hi haura tocat entrar a l'emprovador.

LA VIA

Tot i que lo Francia passa de provar les nostres vies, nosaltres no som rencuniosos i en pocs dies hem fet dos vies seues, la POL guapa via a la pared de L'OS i aquesta  la FIOREL.LA.
Es curiosa per que comença per una cova i per mitja d’una gatera de III surt al bell mig de la paret, hon us espera un sostre d’arromangar-se, a la rese diuen A1….¡ i mes tambe!.
Despres un llarg de mitja trabessa de V+ de bon protegir, per arribar a la cirereta, el quart, curt pero una joieta sobre roca collonuda 6ª+/6b, hon es poden ficar moltes peces, pero no totes bones del tot.Molen peces grands.

Direm que no es una via per a tots els publics….pel poc equipament i algún tram de la roca…cal ascalar per arrivar al cim, pero curiosa i recomanable per lo variada, tant de roca com d’estils.

LA VIA
RESENYA ORIGINAL... A1 EQUIPAT? NO GAIRE
 ELS MANOLOS
 ENFILAN LA GATERA
 LO NOU GALL CONCENTRAT
 DUIEU FRONTAL....
 AU JA SOM A LA PARED
 L'A1 DELS COLLONS...APRETADET!
 PRACTICAMENT ES UN SOSTRE
 LO NIKUT FENT-SE LO XULO
 SEGON LLARG I ELS MANOLETS 
 ARRIVADA A LA 3ª ROLE
 ENCETANT EL QUART LLARG
 AMB EL CULET BEN APRET
 GUAITEU COM S'HI FICSA 
 AQUI JA AFLUIXA UNA MICA PERO NO DEL TOT
 FOTOFEIXA

 LO XIST





dissabte, 1 de novembre de 2014

26 d'Octubre de 2014-PICOS DE EUROPA-Picu Urriellu Cara Sud(Naranjo de Bulnes)-DIRECTA DE LOS MARTINEZ 160m. V

Ressenya del Bloc

  Heus ací que un gall, fart de pomes i de peres, es va escapar un dia del galliner i se'n va anar a terres d'asturs i cantabrons, on havia sentit que hi havia un immens taronger, per descobrir quin era el fruit que amagava.
  Després d'esbrinar curosament la seva cara Oest sense trobar ni rastre, va decidir contactar un guia local, perquè pogués amb la seva ajuda trobar on re dimonis estaven aquestes taronges. Van deixar uns companys a la cara Est, perquè seguissin les passes d'un tal Cepeda, que sembla que fa temps també hi havia escorcollat i van seguir un altre rastre, el d'uns tals Martínez, que, segons contaven gent gran del país probablement n’haguessin trobat fa molt temps en un lloc que anomenaven amfiteatre.
  Pel que es veu, per allí n'hi havien passat molts a buscar taronges, perquè estava més polit que la CADE. Se les devien haver endut totes!!!! El cas es que a l'amfiteatre no hi havia ni l'acomodador. Només hi havien deixat pedres.
Van anar pujant fins a trobar una marededéu a dalt de tot. Al final algú els hi podria resoldre el misteri!!. Malauradament, per més que varen indagar, no varen aconseguir que els hi aclarís si les taronges se les havien endut totes, o si se les havia menjat ella. Sempre feia el mateix posat i no va dir ni paraula.
  Al baixar al refugi, entre birra i birra, el Tomasín, amable taverner, va insinuar que en un lloc anomenat Collado Jermoso podria trobar la resposta als seus neguits. I cap allà se'n va anar!!!
  Després d'innombrables patiments per terres esquerpes poblades per feres salvatges i gegants de pedra, va poder arribar al corralet i sentir-se segur. Aquest cop calia interrogar a la tavernera, que fins a la segona birra no va accedir a soltar cap informació (el negoci és el negoci). Les seves explicacions no eren massa aclaridores, però tot indicava que si no anàvem al capvespre fins a un collet proper, no ens en sortiríem de cap manera.
  El muntatge semblava prou adient, doncs hi havia alguns núvols de turmenta i els trons semblaven anunciar que alguna veritat seria revelada. I quan el sol estava a punt de desaparèixer, totes les muntanyes es van pintar de color taronja. Un veritable espectacle!!
  Després van saber que també existia el pico del Pomelo, però no valia la pena anar-hi. No era la temporada 














LO CLIP: 
video