dijous, 30 d’octubre de 2014

30-09-2014-MONTSEC D'ARES.
GENOLLETS DE VELLUT- 185 m 6a+ (V+ obl)
Resenya del mestre Luichy ( sé que abusem, però Gràcies !!)

La comarca de la Noguera és la més gran de casa nostra i, com a tal, té racons i rocles amagats... Però tant ??? Creiem que allí Déu nostre sinyor no hi va anar mai i no hi va poder perdre cap aspardenya...
Els aperturístes, d'altra banda, furgant furgant han trobat aquest racó de món al cor de la cara nord de lo Montsec d'Àres on hi ha un triangle de roca ben curiosa... una arenísca amb pedretes enganxades que fan que semblo que ascalis en una roca d'arròs con leche.... Vosaltres mateixos.

A la internete, a més a més de porno gallinaci, hi ha resenyes d'ascalada, i lo mestre Luichy va penjar a lo seu blog la via que avui piem.
Li vaig proposar a lo Nico, que volia exprimir les vacances a tope, i amb un "zona nova ?? em sembla perfecte, némomi!! vam cargar lo cotxe.  Lo dia era gris gris!! i ja vam sortir de casa que xispejava pluja lo parabrises del cotxe. " Avui no ascalarem..."
Tot i això vam xalar amb una aproximació molt bonica, convinant fang, rierols, culetades, embarques,  boixos jabalineros, rovellons , camagrocs i fredolics...  "Ascalar no ascalarem, però omplirem lo casco amb lo que trobem..."
Tot i els núvols que venien, més negres que lo forat del cul d'un grill, vam trobar lo peu de via, molls de suor i de pluja... Amb més moral que l'Alcoiano i veient que les R eren rapelables vam pensar que ascalaríem fins on la pluja ens deixes...però, copon !! es va fer un claret i vam arribar al cim.
La via ?? a nosaltres ens va agradar... que cada un opini si val la pena l'aproximació i una baixada jabalinera; però el lloc és molt bonic i solitari. Crec que no haureu de fer cua....
La baixada la vam aprofitar per prendre algun bolet i "madroños" i posar a caldo lo cul amb unes culetades del carajo amb tot ben moll....
Disfruteu d'aquests racons i no els embruteu ! Gràcies.


 Foto del "Picó" per on va la via (Gràcies Luichy, vosaltres vau tenir Sol)


Lo Jaume al L1


Recollint lo L2

Inici L3

Llarguíssim L3. Lo Jaume allà, petit...

Lo Nico recollint lo L3

Lo Nico al L4

Fi L5; treient lo cap al cim


FOTOCIM



Lo bolet del dia...

 
LO XIST:








dilluns, 27 d’octubre de 2014

26 OCTUBRE 2014-Socol del Mont Roig-Sector Aigüabarreig-MARIONA V+ obligat

Aquesta via pren el nom de ma mare al cel sigui.
En aquells temps voltava per aquí un home menudet , amb beu de pito i molta mala folla , un tal SISQUET, aquet homenet va decidir que hi avien noms bons i noms dolents , com acostuma a passar, tot el que tingues un regust  una mica català formava part de lo dolent.
Els meus padrins per tal de no buscar raons van amollar i li van ficat el nom ” bo” de MARIA, però ella sempre va ser la MARIONA de cal NAVARRET del carrer GAIROLES del avui dia quasi desaparegut  i desmanegat barri del CANYARET de la falda del CASTELL ….. si si A LLEIDA  de la SEU VELLA en diem LO CASTELL… sembla  que a la memòria popular va deixar mes traça el seu passat bèl·lic que no pas el religiós.
La aproximació al sector es fa anant per la carretera de CAMARASA a TREMP, passat el primer túnel, la pressa i el segon túnel, aparcarem a dreta o esquerra , desfarem el camí i a la boca del primer túnel, escala de gat i caminet amb dos ressalt fins un electró de sirga , a la dreta ,una escala de ferro i ja hi som.
Els primers metres la roca no acompanya massa, però el parabolts ficats treuen la cagalera, després la roca millora força i en surtir del diedre ja es collonuda.
La trobareu semi equipada allà on equipar esta fotut i als passos claus, per que no passeu por i per no sentir a segons quins GALLS .
Si vigileu prou les cordes es poden empalmar llargs però vosaltres mateixos . Es pot rapelar o baixar caminat per un rastre de besties si teniu els GPS en mode animal, costa una mica de seguir-lo si no coneixeu el terme.
Segurament com acostuma a passar amb les meues vies, NO HI ANIRA NI DEU, però a mi tan me fot ,ens hem divertit mol.


 RESENYA CAL GALL

 PRIMER RESALT DEL CAMI
 LO SEGON
 COM VEIEU LA ROCA?
 FINS AQUI VIGILEU
 DESPRES MILLORA
HI TROVAREU ALGUN PARABOLT QUE ALTRE
 SEGON LLARG...MES DIEDRE
 EL FRIEN DEL 4 POT ANAR BE PERO ES POT PASSAR SENSE
 TERCER LLARG...HE TROBAT PARELLA DE BALL
 ENCARA QUE SEMBLI UN MATOLLAR ES UN LLARG NET
 TERCERA REUNIO
 QUART LLARG EQUIPAT DEL TOT
 COM VOLIA LO SISQUET FOTOCIM CARA AL SOL
 LA SERRA CARBONERA.....QUINA POR!

LO XIST

dijous, 23 d’octubre de 2014

16-OCTUBRE-2014- HUESCA - MALLOS DE AGÜERO 
"NORMAL A PEÑA SOLA" 
180m 6a+/A1 (V obl).




De clàssiques n'hi ha per a parar un tren...però de clàssiques entre clàssiques i que encara tinguin un romanticisme només buscat pels que ja no saben on furgar.... aquí hi ha un exemple.
Aquells maños, allà pel 1947, amb un material que no vull ni saber, s'hi van enfilar. L'altre material, el més imprescindible era: un tros de formatge, un tros de panseta de serdo, i una imprescindible bota de vi. Així van arribar a lo cim d'aquest mallo: Peña Sola. Els veïns mallos de Riglos han eclipsat una mica aquest racó de món, que tot i que amb menys altura no té res a envejar a les clàssiques rigleres...

Sobre la via, a la internete ja hi ha de tot. Direm que segueix los punts dèbils, i que la roca, tot i els anys i les repeticions, encara no està gaire sobada. La part de dalt està perfecta. Totalment equipada amb una mica de tot: parabolios, burilots, clauots, quincalla diversa... només cal portar una xapa recuperable. Evidentment, si ets un gall manolo, altrament dit "gallolo", llavors només cal que portis cintes i passar en lliure amb un 6a+ de la època tirant cap al 6a+++... Quan és facilongo hi ha alguna que altra excursió....
Nosaltres, aus de ponent, vam gaudir igual de la Peña Sola, que del descomunal bocadillo de Ayerbe. Aquestos maños....
Us deixem unes afotos per al fruir dels sentits. Esperem que us agradon
Hi vam ascalar: Lo Miquel, lo Nico i jo que sóc lo Jaume.

L1. Lo Jaume tirant de Artifo

Lo Nico i lo Miquel esperant torn

Lo Jaume al L1


Lo Nico arriban a la R1


Lo Nico al L2

L2. Lo Miquel (encara no sabem què mirava.....)

Lo Nico al L3

Lo Miquel al L5

Lo Jaume al L6

Últim Llarg

Rapelant...

Fauna entre lo rocam: un àspid (vívora a ponent...)


FOTOCIM



LA PLANTETA, PLENA DE XINXES, DEL DIA:


Lo Xist,...o la birreta després de la via:


dissabte, 18 d’octubre de 2014

11 d'Octubre de 2014-HUESCA-Peña Predicadera-ESPOLON STARLUX 165m. 6a (V+ obl.)

 
Ressenyes d'internet

  Diu una dita que al veí se’l coneix quan entres a casa seva. Això es el que estem fent últimament, conèixer els magnífics indrets que tenen els nostres veïns de Huesca. Com ja vau llegir en la piulada del Jaume, la zona de la Peña Predicadera es un lloc tranquil, agradable, bonic, molt bonic, sincer, on les relacions humanes es mostren tal com son, sense cap guerra de graus, sense cap critica al equipament i sense discutir de res. Nomes compte el riure, la rucada i gaudir dels companys i l’entorn, acabar l’escalada i, com varen fer lo Jaume i lo Nico, baixar i tornar a escalar. Nosaltres vam fer una via i prou, jo soc d’aquells que creuen que una via al dia va be per la salut, dos ... embafen, a mes a mes, sempre em quedaran mes vies i tindre excusa per tornar-hi .
  Sigui com sigui, vàrem fer cap a la Peña Predicadera i ens vam repartir en dos vies prou remarcades en els Blocs, com per no provar-les. La nostra elegida va ser el Espolón Starlux i es que jo soc molt de sopa, tant hivern com estiu. La via es fàcil i esta tota equipada, la pedra es espectacular i les formacions rocalloses de lo mes peculiars. El muret del tercer llarg es exigent si els fas en lliure i tot i que pots fer A0, com jo , la sortida es ben curiosa i cal dedicar-hi atenció. L’últim pas del darrer llarg te la seva cosa, cal trobar la posició. En definitiva molt aconsellable per passar un dia d’escalada com pocs.
 Aprox.
 Mes aprox.
 Molt mes aprox
 L1
 L1
 Jabalí Errante
 Lo Jaume
 Lo Nico i lo Jaume rapelant
 Lo Sergi a R2
 L2
 Lo Tato a R2
 L4
 L4
 L5
 Un company a la Guanchinfú
 Lo Jaume acabant
 Una companya a la Jabali Errante
 Lo Nico saludant als Paparazzi
 Lo Tato pensant amb el munt de pressecs que ha venut aquest any
 
 El compi de la Guanchinfu acaban la feina
 Lo Huevo de Sant Cosme. Com ere Sant no li calien dos, amb un de ben majo, pasava
 Fotocim

LO CLIP: 
video