diumenge, 25 de maig de 2014

24 de Maig de 2014-MONTSERRAT-Miranda de Can Jorba-INTEGRAL ENTRELINIES ARESTA BRUCS 220 m. V+


Ressenya dels aperturistes

   No...., no comenceu a despotricar!! No ens hem tornat Montserratins, no ho serem mai, no servim gaire per aquesta roca tan especial. Preferim considerar-nos, com diu el Llauis, montserratins de nova generació caducada.


   El cas es que teníem un ampli ventall de vies en cartera per anar a fer aquest dissabte, però la meteo deia: “% posibilidad precipitaciones i/ó tormentas: desde el 50 al 75% en todas las zonas que habeis escogido, capullos”. Be, lo de “capullos” no ho deia , però es veia implícit en la resposta. En canvi a Ca la Montse i posava: “5%”. Es veu que lo Diví hi te algo que veure, vaja , dic jo.


  Carretera i manta, cap a Montserrat. Lo nostre Montserrati de nova generació caducada , Llauís, ens proposa d’anar a fer la Integral Entrelinies-Aresta Brucs a la Miranda de Can Jorba. Diu que es fàcil i bonica tot i que no l’ha feta (a vore com s’enten això?!). Es igual, li fem cas i cap a la pedra. Al final resulta que te rao.


  Via per pasar-t’ho be i sense angoixes, assegurada, bona roca, bon ambient i un bonic descens. Enhorabona als aperturistes. La baixada es pot fer per la Canal de la Oca o be, remuntar la canal cinc minuts fins trobar una fita i agafar el sender cap a l’esquerra i que es el camí de la Palomera (aconsellable, tres quarts d’hora fins el cotxe)
  Lo Llauís al inici i lo Sergi ilo Tato al L1
 L2
 Lo Tato a la R2 venen cireres i nectarines
 L3
 R3 i L4
 Lo Llauís i lo Tato al L4
  Lo Tato a L5, connexio aresta, i al L1 de l'Aresta
 Lo Tato al L2 de l'Aresta
 Fotocim

LO CLIP:
"desde luego, com som"
video

divendres, 16 de maig de 2014

10-MAIG-2014. VIA "MARKITOS" 275 m. 6a+. 





Resenya de lo mestre Luichy

Hola pavos! anem per parts: 
1- primer, lo responsable de que mos anéssim a per la Markitos, va fer, com no, un gall. Estava jo penjat per La Formiguera quan va aparéixer lo Nico. I entre "què tal pavo?... n'a fent gallot...",..."ves a fer la Markitos!! que pinta molt bé!!...". Així, prèvia consulta de lo blog de lo Luichy, per fi lo Miguel Ángel i un servidor trobem un forat per anar  cap a Montrebei abans de que la calor desfaigo hasta les sargantilles i les pantiganes.

2- Vam fer una "certa i inesperada convinació de vies" ja que, lo Miguel A. enceta el primer llarg i vés tu per on..... no hi ha cap seguro... A pelito fins a la R1, llençant lajes com pans de kilo al cap de lo Jaume, que encara es manté àgil qual gassela, per a poder saltar i no ser mutilat. Resulta que ens vam colar i vam començar per la via "Señor Paca" que corre per la dreta de la Markitos. Tot i això, navegant vam arribar a bon port. Bueno.....a la R1 ja veiem millor les coses....

Anem a lo gra de panís: la via Markitos?? em pregunteu?? Guapa guapa!! Això sí...lo de V+ obligat.....
tal i com diu lo Luichy i la gent consultada cal anar un xic sobreti amb lo grau, i tenir bon temple ja que los seguros alejen i tot i la infinitat de ratlles per les plaques per on se navega, los catxarros no sempre queden a caldo.  Tot i aixó, la roca i les plaques per on es navega són excel.lents, dignes de gall roquer calcari no volador. Los bessons (o gemèloss de les varilles) i les puntes de los pinrels quedaran a tono.....

Menció especial als llargs 2 i 3, on cal apretar lo cul i controlar una (o vàries) possibles obertures inesperades  d'esfínter posterior. 

3- Montrebei, santuari i lloc salvatge per excel.lència, poc a poc va deixant de ser lo racó solitari i tranquil, per deixar pas al dominguerisme més urbà. 
Des de l'obertura del "camí" i passarel.la de Montfalcó, riuades de xusma xarlatana i escandalosa, fan que durant  l'ascalada ja no sentis les gralles, corbs i lo xiular de les ales dels voltors. Ara, ascales amb el continuo rum rum del carallots que no saben passejar  sense cridar ni dir a grito pelao lo rucs que podem arribar a ser entre tots.

Einstein tenia raó:"només hi ha dos coses infinites: l'Únivers i la estupidesa humana". Ho entenc, sí; l'accés a les muntanyes (per sort) és lliure. Així, lo borreguísme i la burrícia humana no tenen límits. En certa manera tots ho som, de domingueros. Jo també. Però no cal cridar,  ni enmerdar i ni fer aspavientos fins que sentos vergonya aliena. No costa res passejar i fer fotos en silenci. L'australopitecus afariensis i l'Homo neardenthal no ne feien tant de soroll....

Au, unes afotos per esperem us agradon. 
Lo Jaume.
                                                                                Peu de via

Llarg 1 de la via "Señor Paca". La Markitos va uns 5 metres a l'esquerra

Lo Jaume al Llarg 2

Més Llarg 2 (sembla pla, però....)

Lo Miguel Ángel recollint lo Llarg 2

Lo Migel Ángel al la plaquíssima del Llarg 3

Lo Jaume recollint lo Llarg 3

Lo jaume. Llarg 4

Llarg 4

Llarg tràmit a la feixa

Lo Miguel Ángel. Llarg 6

Sortida del Llarg 7. Fi de festa.

Lo Montsec d'Àres. Paret de Catalunya
______________________________________________________________

FOTO CIM !!
_____________________________________________________________

LA FLORETA DE LA JORNADA


                                                                        LO XIST:
                                                                            










dijous, 15 de maig de 2014

10 de Maig de 2014-MONTSERRAT-Cavall Bernat-PUNSOLA RENIU 240m. V+,Ae

Ressenya de las Neskas
 Cabagall

   En general els cavalls i els GALLS tenen dificultats per entendres i intentar veure les coses des del punt de vista de l'altre ... i això inevitablement durant el 2014 jugarà en contra dels Gallets , sobretot ho notaran en que no podran ser tan protagonistes com estan acostumats a ser-ho , almenys no a l'estil GALL , és fàcil que sense voler xoquin amb altres persones i siguin mal interpretats, pel que fa a les seves intencions es refereix .

   Tot i això , segons el Horòscop Xinès i la carta natal hi ha GALLS més o menys compatibles amb els cavalls , però , en general es tracta que intentin adoptar un perfil baix i evitin fer o dir coses que puguin ser interpretades com aires de superioritat o excés d'orgull ; però això no vol dir que hagin d'estar de braços creuats , es tracta més aviat que intentin destacar per les seves obres , de manera que siguin altres els que reconeguin obertament els seus mèrits ; els ve bé recordar d'aquell antic proverbi que diu "La Modèstia obra elevat èxit" .

   Be, companys, la redacció del GALL esta en desacord amb aquesta reflexió treta d’internet. http://www.lascartasdelavida.com/horoscopo_chino_2014_predicciones/gallo2014.php   Nosaltres de modèstia, no en tenim gens, som , com diuen els “castizos”, “más chulos que un ocho”, encara que nosaltres, pel fet de ser catalans, preferim lo de “más chulos que las pesetas” . 
  A lo que anàvem, sí que ens va costar una mica , entendre’ns  amb lo cavall, però al final ens hi vam pujar a la gepa, lo de “un perfil bajo” nasti de plasti ,dos cents quaranta metros de via que no son moc de GALL d’indi i respecte a si els altres reconeixen les nostres obres... “que os la pique un pollo”.
  De la via no direm res mes , per que podreu trobar informació sobre l’assumpte, a la xarxa, encara que no estaria gens de malament que compréssiu algun llibre de ressenyes, en hi ha de molt bons, però això depèn de la butxaca i no esta el “horno pa bollos”. Apa! I “que os den”

Que bonic!!
L1 i L2
L2
L2 i L3
L4 i R4
L5
L5 i L6 
L6 i L7
R6 i L8
L8 
FOTOCIM
Rapel

LO XIST:


Llega la gallina embriagada a la  casa y el gallo le dice:
- "¿Y tú? ¿Qué coño haces llegando borracha?"  
La gallina mirándolo con fijeza le dice:
  

- "Me vas bajando el tonito, que aquí la de los huevos soy yo”.