divendres, 31 de maig de 2013

25 de Maig de 2013-ALT URGELL-Roca Narieda Sud-Tossal del Balinyó-PER TUTATIS 365m 6a

Ressenya Made in LO GALL

     Aquest dissabte les sensacions no eren massa bones, teníem un amic accidentat a 7.700 m al Dalaughiri i el rescat es feia difícil, tot i això tots confiàvem amb la fortalesa del Juanjo . Com que en aquest negoci nostre, el que tranquil·litza l’esperit es anar a tocar pedra, així ho vam fer.

     El lloc escollit va ser el Tossal del Balinyó de Roca Narieda i la ruta, Per Tutatis, un itinerari embotit entre les vies Gran Manitú i Dau al 7. Allí el vent no era ni de bon tros el que bufava a les parets obertes a l’Oest i s'hi estava força be.

     La via ens va agradar, es variada i la roca molt bona. Les assegurances estan be, tot i que a les plaques s’ha d’apretar i fiar-te dels peus. En arribar a la Dau al 7 dubtàvem entre fer el llarg de 6a o fer  “mutis por el foro”. Al final el llarg va guanyar i nosaltres el vam guanyar a ell. Després venien tres llargs de placa i els nostres bessons i turmells van dir “hasta aquí hemos llegado”
 Lo Tato al L1 i lo Sergi al L2
 Lo Sergi al L3 i lo Tato al L5
 Lo Tato al L5
 Un company de Moiá a la placa de la Gran Manitú
 Lo Tato al L6
 Lo Sergi al L7
 Lo Sergi al L8 de la Dau al 7
 Fotocim
 Floretes del dia

    En arribar al cotxe , les noticies que’ns arribaven del Himàlaia no eren massa alentidores però seguíem creien amb lo Juanjo. Al dia següent tot va acabar. Trobaré a faltar aquell : “Hola marica” tan natural i la seva rialla de dolent quan ens trobàvem pel carrer.

    No patiu , la gent del GALL en sortim de totes i la pròxima piulada serà de bon riure, tal i com a Ell li agradava

LO XIST:










dimarts, 28 de maig de 2013

Carta al nostre amic "Garrilla" (Juanjo Garra)

   
  Ens vàrem conèixer tard, no n’estic segur de com ni de quina manera, encara que asseguraria que algú em va dir: avui vindrà lo Juanjo a trepar. Quan et vaig veure per primer cop , vaig pensar : Quin payo mes petit!!. Ves per on , després del primer llarg de corda estava segur que aquella amistat que acabava de néixer, duraria per sempre. La senzillesa dels teus pensaments s’ajuntàvem amb els meus d’una manera natural. Quan tornaves d’una ascensió,et  venia a rebre, si podia, et saludava i a la resposta de “tot ha anat be” quedàvem en  que ja et passaria a veure i quan així ho feia lo primer que et preguntava era : Quan tornes a marxar (cabronás) i a on? Tu te’n reies , “Algo sortirà” deies, i sí , algo sortia.
    Avui estic trist, molt trist. Ja no podré compartir amb tu els meus neguits i les nostres quimeres, no podré preguntar-te on serà la pròxima. Les muntanyes que tan estimaves i que fins i tot perseguies t’han fet seues, no han volgut compartir el teu esperit amb ningú mes i t’acaronaran per sempre, quina enveja em fan i fins i tot quin odi els hi tinc. Descansa company a prop del teu cel i gaudeix del paisatge, sempre aniràs lligat a la nostra corda.
 
Lo Sergi (ó qualsevol altre).














Lo Juanjo descansa per sempre al 
Dalaughiri 8.167 mt

MANOWAR. Paret del Doll. 305m. 6b+ (6a obl)





 
Ressenya del mestre Luichy (ojo, no hi ha tot l'equipament que surt)
Menudo Pollo!!! El més important és que vam disfrutar i gaudir com joves i llustrosos pollastres en un corral ple de gallinetes ponedores verges. Era un dia qualsevol i al corral “punt extrem” crec que va ser el Juanito qui va dir la paraula màgica “Manowar”. Dit i fet; lo Juanito, lo Miguel Ángel i un servidor lo Jaume ja estem aparcant al tallafoc de l’alt de Fontllonga. Val a dir que l’aproximació fins a peu de via és una meravella. Vam tenir la sort de tenir vistes a un pantà de Camarasa ple fins dalt i amb una aigua que semblava un mirall. Fantàstic. Amb moltes darreres pluges, la vegetació està densa densa, que la rebosquera jabalinera fa altament recomanable anar amb pantalons ben curtets, així et fas un “peeling”, depilació i muda de pell gratuïta.  Tot i això, amb algun petit embarque vam arribar a peu de via... Conteu amb una hora ben llarga.
Què dir de la “Manowar”?  V.I.O.T.E. Ambientillo, lloc salvatge, verticalitat, via d’aventura on no te pierdas i no te caigas.... . A la internete ja hi ha molta info. Nosaltres només posarem un parell de frases sobre la nostra opinió de cada llarg. Per cert, de la ressenya del maestro luichy que posem, molts dels ponts de roca (sobretot al llarg 5 i 8) ja no hi són.
1r llarg: sortida de 6b+ (¿?, és la primera colleja que et dona la via), i la resta en una placa on “mejor no caerse”. Lo Miguel A. s’ho va currar...
2n llarg: diedre, bavaresa, placa... de tot. Guapo, guapo com un gall formós de corral de cresta roja i pota blava. Lo Jaume s’ho va currar...
3r llarg: Diedre perfecte!! Res més a dir. Lo Juanito s´ho va currar.... i així vam anar alternant els llarg. Per cert, no valia fer-se enrere i a cadascú li tocava el llarg que li tocava. Així lo pobre Jaume es va tenir que fer cacotes en els exigents llargs 5 i 8. (La meva venjança serà terrible....)
4t llarg: muret facilongo, sí, però de mal protegir i roca mediocre. Millor no caure...
5è llarg: Diedre obert súper estètic per a guanyar un  aeri  balcó amb vistes. Reunió aèria immillorable. 
6è llarg: Travessa aèria i espectacular amb vistes. El pitó queda molt amunt i el pont de roca ja no hi és. Llàstima que aquest llarg sigui tan curt.
7è llarg: Igualment, placa fisurada vertical on lo més bonic és que ja s’apropa el cim de la via....
8è llarg: Obligadillo, interminable i inoblidable. Placa, sostre atlètic, llarg diedre i placa final desplomada. Ojo! Tampoc vam trobar la reunió. Hi ha alguna sabina al final de la feixa. Cal espavilar-se.
9è llarg: Fi de festa!! Diedre obert amb un pas burro al final (suposo que ja no  ens quedava gasolina...)
A peu de via vam coincidir amb una cordada de “puretasclimb”, que van fer la Triple directa. Vam sortir junts al cim del Doll, però estàvem massa lluny els uns dels altres per a llepar-nos els naps de lo contents que estàvem...........    Tot i el que diuen les ressenyes, com que molts ponts de roca ja no hi són, nosaltres vam portar  de tot: fisus i friends, sobretot els gordos. Els camalots del 4 i del 5 van anar de perles. Val la pena carretejar-los. Felicitats als aperturistes, que s’ho van currar. El retorn al cotxe és pura gimcana jabalinera entre coscolls, archelagues i pinxos diversos on tornem a recomanar anar amb pantalons ben curts per treure’ns de sobre pell morta i ronya diversa. Gràcies a tots....

Lo combustible per a la via. Carajillete power...
Carregant piles
Aproximació a peu de via

Llarg 1. Lo Miguel A. al sostre de 6b+
Llarg 1. Lo Miquel Ángel batallant el 6a.
Lo Jaume encetant el llarg 2

 
Lo Miguel A. i lo Juan recollint el llarg 2.
Lo Juan al diedre perfecte. Llarg 3.
Llarg 4.

Reunions a estil TAK......
 
Llarg 5. Lo Jaume encetant la torre.
Lo Miguel A. recollint el llarg 5.
Aeri llarg 5.
Lo Juan, content, iniciant la travessia del llarg 6.
Vistes del llarg 6.
Lo Miguel A. a l'estètic llarg 7.
Lo Miguel A. batallant i lo Juan al seu rotllo...
Lo Jaume recollint el llarg 7.
Lo Jaume al llarg 8; la cirereta del pastís.
Lo Juan espatarrant-se al llarg 9.
S'intueix la cordada "puretas climb" al cim de la "triple directa".
FOTO CIM.