dimecres, 28 de novembre de 2012

24 de Novembre de 2012-PAELLA GALL


     Sí companys, sí. El mot “paella” atreu a tota mena de bestioles avides de picar gra. GALLS, PREGALLS, PARAGALLS, QUASIGALLS, POSTGALLS, GALLES, GAYS, AMIGALLS….. en fi, tota l’animalada, surten com a bojos del galliner particular on coven els ous de les “parients” i dels “parients” corresponents i enfilen cap a Sant Llorenç àvids de retrobar-se amb el seu hàbitat natural , en la verticalitat de la pedra , i fotres la esmentada Paella al bar del Jaume. Fent lo ruc , ja es la quarta que ens cruspim.


 La Formiguera plena de gent i lo Eduard 
 Lo Jósep i los: Lluís, Eduard i Enric
 Lo Jósep tibant
 L'Oscar i lo Lluís
 L'altre Oscar i l'Enric
 Fotocim
 Lo Paepe a la Coma de Gelis
 Lo Nico a la Coma de Gelis

     Com podeu veure al reportatge gràfic, aquest any gairebé no s’hi cabia. La festa va començar amb l’esmorzar de rigor , després ,la GALLOFADA es va desparramar per les parets properes per complir amb el deute sagrat que ens agermana , una trepadeta facilota i tot seguit, un bon dinar per acabar la festa , regat amb uns insuperables caldos de la casa, aigua del país, graciosa picantona i rematat, com no podia ser d’una altra manera, amb uns magnífics cafès, alguns batejats, altres blanquejats. Agrair el bon “savoir faire” de tot-hom. Menció especial pel Josep Anton que ens va fotre un ensurt de cal deu, tot i que al final no va passar a mes. Fins la propera GALLIFARDEUS.

 Sector central
 Ala esquerra
 Sector critic
 Sector fumadors
 Sector "puretes"
 Lo Sergi i lo "Huan" (pa dentro)

FOTOSXIST:
 CAL ANAR PREPARAT
 EDUCACIÓ SOBRE  TOT


LO XIST:

Un gato de Cádiz se mete por equivocación en un barco y aparece en el puerto de Barcelona.
Enseguida ve a un ratón y se dispone a merendárselo, pero el ratón logra esconderse en un hueco.

Como no salia, el gato astutamente, empieza a ladrar:

guau, guau, guau ¡¡¡...

Al oir los ladridos el ratón decide salir pensando que hay un perro que dará buena cuenta del gato. Y ...zas, zas...el gato se lo come.

Una vez saciada su hambre, exclama lleno de satisfacción:

Pissha... es verdad lo que se dice en Cádiz...

¡¡ EN CATALUÑA, SI NO ERES BILINGÜE, TE MUERES DE HAMBRE !!.


dilluns, 19 de novembre de 2012

18 de novembre de 2012 - MONTROIG - Pala del Coll, Via NEM, 80 m, MD+ RS2

Bé a aquestes alçades de la pel·lícula ja no és un secret per a ningú; sí, es veritat estem treballant en una nova guia del  Montroig, així que entre la molta feina que dona s'inclou el recuperar itineraris inèdits... recòndits... inacabats... no ressenyats o sols aptes per a molt, molt addictes i aquesta que ara presentem és una d'aquestes rutes que destaca per la seva singular bellesa: La via NEM oberta en memòria i com a homenatge a la Neus, l'Eugeni i la Maria, malauradament desapareguts al Montblanc ja fa uns anys. El seu company, en Jordi Martínez va iniciar, tot sol, aquesta aventura fa força temps col·locant alguns espits al primer i segon llargs i deixant un pont de roca passat i una cinta en una savina al tercer llarg que creiem...estava obert...

En Marmo i en Manel Solís ja hi van treballar divendres quan, pel que m'han contat, en Manelet es va ficar el mocador al cap en plan "maruja" i va agafar els estris de netejar i sanejar i es va pegar una "currada" de renoi al primer llarg alleujerant-lo de pes.

Com en Merto està lesionat (des d'aquí els meus millors desigs per a que et recuperis força rapit company) no tenia col·lega i en Jordi Marmolejo em va proposar d'acompanyar-lo diumenge. "Vine que anirem a provar la "NEM", aquella via del Martínez que tenim pendent i l'acabarem d'arreglar". "Pos vamos pallà" vaig dir.

Ressenya "made in lo Gall"

Quan arribem hi ha la corda passada per arribar a la R1 en "top rope" que van deixar el Jordi i en Manel divendres així que desprès de preparar tot l'arsenal: ferros, friends, taladro. parabolts (sí, sí, encara que no ho cregueu en Marmo també fa servir parabolts...) en Jordi puja "rambides" el primer llarg que surt un 6b, atlètic. Està protegit amb quatre espits i un pont de roca però al tractar-se d'una fissura diedre  admet friends a dojo. "De fet es podria fer en clean" es el comentari d'en Jordi i la veritat es que té raó.


El primer llarg, el pas clau es al sostre d'allà dalt, la reunió, sobre el sostre és de "Festa Major", "com el vivac de la Marquises" SIC

Be em toca a mi, he facturat tot el "fato" en un telefèric de tracció animal fins a R1. El llarg es molt maco però evidentment encara es un xic brut, el frueixo força i com vaig de segon no comprovo massa la roca... "craso error"... un bon canto de mà es converteix, de sobte, en un míssil terra aire d'una cinquantena de quilos que em frega molt superficialment la cuixa per sobre del genoll, però no caic. Collons! el pantaló es tenyeix de vermell però se que no és res, no hi ha hagut cop, només una rascadeta. Es nota que fa temps que no tracto amb aquest tipus de vies i el incident em torna a una realitat que ja no recordava i passo força concentrat el pas clau en bavaresa, preciós!. Arribo a la reunió una mica inquiet però s'em passa de seguida.

Un dels dos espits de la reunió es mou i en Jordi l'acaba arrencant... amb la mà!, "això no m'havia passat mai!". Antídot: 2 "parabolakos" de reglament.

El segon llarg esquiva el sostre de sobre la role per l'esquerra on s'hi veuen dos espits. L'accès fins a ells passa fregant tres míssils rocallosos... "ja t'encarregaràs tu de tirar-los..." em diu en Jordi. Ho diu en un to completament neutre però jo crec intuir una petita ironia...

Es canvien els espits per parabolts, la sortida al "filo" es d'allò més maco. Quan em toca envio els míssils a pastar fang i acabo col·locant un tercer parabolt, un cop feta la sortida de la travessa sota el sostre. Fins aquí V+/A0 que es podría apurar amb una mica de temps i ganes de barallar-se amb un roca que necessita el pas de més cordades. D'aquí a la reunió és bufar i fer ampolles si no fos per la qualitat de la roca. Dos metres a l'esquerra hi ha un parabolt de la propera "Smeagol" que es pot aprofitar.

Be això de moment va força ràpid. La R2 coincideix amb la de la "Smeagol" i la fissura que surt dreta cap amunt té un pont de roca passat. Dons venga som-hi...


Jordi Marmolejo encetant la fisura d'aspecte "montrebeià"

De seguida es fa patent que ningú a passat mai més enllà del pont de roca. La roca és discreta i s'imposa una àrdua tasca de neteja.



Em quedo admirat... En Jordi és capaç de passar per aquí obrint via, netejant (la pluja de pedres i rocs es quasi bé contínua). Escala sense parar de xerrar o més ben dit... de pensar en veu alta: "aquesta roca és de les que no avisen", "aquí em ficaré un tascó", "aquest bloc gordo també el tiro, eh?", "Posaré un parabolt, passam els estris", "aquest tros està una mica tam-tam", "es necessitaria un joc complert de friends del 4", "possaré un altre parabolt"... la tarde es va consumint amb el diàleg d'en Jordi en un llarg exigent i ben inèdit... Ningú que hagués passat per allí ho hagués pogut fer sense tirar res... "Posaré un altre parabolt", jo contesto "Jordi, s'han acabat els parabolts..." ell pràcticament ni s'inmuta "Ah! Bueno el que queda sembla més bo, segueixo".



Quan em toca a mi "lo flipo en colores" i això que vaig de segon i, quan em convé, "más tensadito que la cuerda de un guitarra". Es un llarg on la dificultat la dona un conjunt de circumstàncies que ben barrejades dona com a resultat 6b. Té trenta metres i hi han quedat tres parabolts i un pont de roca passat, a tot això hi pots sumar una bona savina a dalt on ja afluixa una mica. Els "friends" grans (nº3 i 4) seran molt útils per acabar de protegir-se.

Es gairebé de nit quan rapelem la via: dos ràpels de 30 i 45 m, l'ultim amb els darrers metres volats, molt xulo!. Estic content, fa temps que no vivia aquestes... emocions i pel que fa al Jordi... el prestigi no el regalen, ell és un mestre.

P.D. No hi ha més fotos perquè prou-ta feina tenia jo...

LO XIST:

Una parella que porten uns quants anys casats van al metge.

- Miri! que lo meu marit ja no em fa gaire cas, ha perdut lo interès, necessito una mica de "carinyo", d'afecte-. diu ella.

El metge que l'agafa i tot decidit li treu la roba i li pega un "polvo" d'aquells antològics davant del marit al que li diu a l'acabar:

- La seva dona el que necessita es això cada dimarts, dijous i dissabte.- a lo que el marit sense immutar-se contesta:

- Miri "sinyor" doctor, jo dimarts i dijous si que li puc portar però los dissabtes no li podré pas portar perquè m'en vaig "ascalar" amb los del GALL...

Au! fins la propera.

Juanill



dimecres, 14 de novembre de 2012

10 de Novembre de 2012-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de la Formiguera-CATEFER 40 m. V [] VERD GLAS 40 m. 6a [] LOS ILEGALES 65 m. 6b+ [] MIGUEL ANGEL GARCIA 55 m. 6a (V+ obl.)

Panoramica de La Formiguera i situació de les vies

     “Matinée”  a la Paret de la Formiguera. Aquest hauria d’esser lo títol de la piulada i dic això per que ,en vista de les prediccions de la “meteo”, bona part del Galliner vàrem anar allà on mes be  ens trobem, a Sant Llorenç de Montgai.
     Al bar del Jaume hi va anar arribant tota la Gallada i com lo Miguel Angel i lo Juan han obert una  nova via a la Formiguera…. ja se sap, tots a provar-la. No mes us diré que la primera repetició mundial la van fer lo Jaume i lo Ramon, la segona lo Juan amb la Eva i lo Miguel Angel, la tercera lo Paepe amb lo Tato i lo Sergi, la quarta  lo Nico i l’Albert, la cinquena una parella que no se com es diuen però que ell surt a la foto, i no se si alguna cordada mes però no seria d’estranyar.
     El problema es que, es clar, tots a l’hora no podia ser per lo que els que esperàvem , poca paciència, vam anar escalfant motors a les vies veïnes. Resultat: gent per tot arreu. Si li afegim que la Formiguera esta de moda i que ,a mes a mes ,hi ha una Ferrada, semblava el Carrer Major de Lleida. Fins i tot hi havia famílies senceres (no es broma) amb la canalla, poc després també van arribar lo Lluís, lo J.R. i lo Ricard, venien de Peña Rueba , on la pluja els havia fet fora.
     Avui farem la piulada per parts i per ordre de picada de bec, per a que pugeu assimilar tota la informació de manera ordenada i sense embussos:
 
Ressenya Made in LO GALL

CATEFER (Variant)
La via original va per la fissura de la dreta i que cal equipar, acaba a l’agulla. Aquesta variant es troba a dalt amb la VERD GLAS. Via equipada
 Lo Albert al L1
 Lo Nico al L1
 Lo Nico al L2 i amb l'Albert al cim

VERD GLAS
Via esportiva equipada amb parabols, mantinguda i amb bona roca
  Lo Paepe al L1 i a la vora l'Albert i lo Nico a la Catefer
  Lo Tato al L1 i lo Paepe a R1
  Lo Tato, lo Paepe i lo Sergi a R1 i lo Sergi a L2


LOS ILEGALES
Via potent i mantinguda , tot i esta equipada, cal escalar de valent
Ressenya dels aperturistes
  Lo Nico al L1
 L'Albert al L2


MIGUEL ANGEL GARCIA
Nova via a la paret amb el segell inconfusible del Juan i el Miguel Angel. Línia ben trobada i que busca la superació dels sostres amb un flanqueig espectacular  on ,al final del mateix, s’hi troba el pas mes difícil (no obligat). La via resta equipada amb parabols i reunions amb anella (al cim, no) La baixada es fa caminat per la normal de la Formiguera. Esta força neta , però ja se sap, a les vies noves, sempre cal vigilar. Enhorabona als aperturistes

El primer llarg es de roca franca i amb bon canto.
El segon…no mes cal mirar les fotos.
El tercer … fi de festa .

 A la base de la via i el L1 i L2
 Lo Jaume a R2 i lo Juan sortint del flanqueig
 Lo Paepe al L1 i al L2
 Lo Tato al L2 i lo Paepe al L3
 
 Lo Tato al L3 i la cordada Nico-Albert al L1
 Panoramica de la cordada Nico-Albert i el company desconegut.
 El company desconegut i lo Nico al L2
 Lo Nico al fantástic flanqueig
 Lo Albert al L3

LO CLIP :
video
DESENCÍS